Països CatalansTigre de Paper convida a resseguir el fil roig del catalanisme popular

"Són dos camins que es creuen", assegura Xavier Milian a Públic. Els dos camins són el de l’editorial manresana Tigre de Paper, per una banda, i el de la tarragonina Lo Diable Gros, per l'altra. La meta de Fil Roig és publicar, com diu la nota de premsa conjunta enviada als mitjans de comunicació, "obres de pensament polític o sobre la història dels Països Catalans escrites per referents intel·lectuals de l'esquerra, des del republicanisme fins a l'anarquisme, passant pel socialisme i el comunisme, i des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del XX".

La idea original la van tenir, en paral·lel, Milian (que li va proposar a Lo Diable Gros) i Roc Solà (que li va proposar a Tigre de Paper). Només era, per tant, qüestió de temps fins que tots dos es van reunir i "acordar tirar endavant aquesta col·lecció amb l’objectiu de recuperar obres del pensament polític de l’esquerra catalana de personatges polítics que considerem cabdals".

La col·lecció es planteja recuperar autors "que han patit una censura del relat oficial", però que "han estat claus per entendre la política catalana"

Marc Garcès, de Tigre de Paper, desenvolupa aquesta mateixa idea en conversa amb Públic. Per a Garcès, "era necessari, en un sentit de responsabilitat històrica, recuperar aquesta tradició política catalana, que, sent molt prolífica, en va plena, d’obres que es trobaven descatalogades, desaparegudes, que han estat molt poc o gens llegides". En opinió d'aquest editor, ens trobem davant d’autors "que han patit una censura del relat oficial", però que "han estat claus per entendre la política catalana". "En un moment polític com l’actual, de cruïlla", explica Garcès, "pensem que tornar als vells referents, que són la base nacional-popular catalana, pot enriquir el debat i situar nous horitzons i ajudar-nos a entendre moltes coses de la nostra històrica recent i donar eines per articular lluites futures".

Amb aquesta voluntat, doncs, totes dues editorials han preparat un calendari editorial que inclourà l’edició, fins el 2030, com detalla Milian, de Salvador Seguí, Joaquim Maurin –"l’any 2023, quan farà 50 anys de la seva mort"–, Amadeu Bernadó o Teresa Claramunt, entre d'altres, a raó de dos llibres a l’any. En definitiva, "llibres que es van publicar fa molts anys i que ja no es troben" i "llibres que es van publicar en llengua castellana i que primer cop apareixeran en català, com és el cas de Maurín".

Milian menciona com a exemples dels objectius que s'ha marcat aquest projecte la publicació d’Antoni Altadill i La monarquía sin monarca, una crònica "de com es va viure la primera República, un període molt important i molt desconegut, clau per com després es va entendre la Segona República", i a Antoni Feliu i Codina, "un republicà federalista que va escriure les seves memòries, que es van publicar per fascicles al diari El diluvio de Barcelona i es deien Memòries d’un veterà de la república". Milian creu que aquests memòries són "molt interessants" perquè "expliquen com es va proclamar el sexenni republicà a Catalunya, i expliquen la seva decadència, però sobretot són molt importants perquè expliquen com es va desenvolupar la vida cultural, política i social a la ciutat de Barcelona a la segona meitat del segle XIX fins a l’arribada de la Primera República".

"Com veus, farcit", reconeix Milian a l’afegir que la continuïtat d'aquesta iniciativa "dependrà de l’èxit que pugui tenir." A més, la col·lecció no està tancada i les "propostes de títols aniran variant si ens proposen personatges i obres desconegudes que es puguin publicar". Garcès hi agrega que la col·lecció anirà acompanyada "de presentacions i clubs de lectura." "La idea és mostrar la diversitat d’aquests autors, hi ha molt de material i molt interessant", subratlla.

Síntesi del republicanisme, el catalanisme i el socialisme

Per què es van decidir els responsables d'aquest fil roig per començar per un autor com Gabriel Alomar? "Ens vam decidir per Alomar perquè és el primer en plantejar la necessitat, o complementarietat, del catalanisme i el socialisme", respon a la pregunta Garcès. "I no sols això", continua, "sinó que fa una aportació fonamental per entendre el republicanisme en el tombant de segle, i com a mallorquí veia amb naturalitat els Països Catalans, que en aquell moment no es tractava gaire". Per això considera a aquest autor com "una bona síntesi dels autors que volem publicar". Alomar, reitera Garcès, va ser "dels primers en plantejar superar el republicanisme per avançar al socialisme" i en ell "trobem tots els ingredients que després trobem més desenvolupats a la resta d’autors que aniran veient la llum en els propers anys".

Milian repeteix, gairebé fil per randa, els motius per justificar aquesta decisió, ja que Alomar "va defensar la vinculació de Balears amb Catalunya i va fer aportacions sobre la territorialitat completa, de tots els territoris de parla catalana". Encara que "no tenia una proposta estructurada de Països Catalans com a marc polític", sí que "apuntava en aquest sentit" i "va fer aportacions molt interessants en aquesta línia". Alomar serviria, per tant, per "mostrar que la tradició catalanista no és només principatina".

Però si es van decidir per aquest autor i no per un altre és sobretot perquè "articula molt bé tots aquests espais polítics: el catalanisme, el moviment obrer i la tradició republicana." "Sap posar molt bé en diàleg aquests tres espais polítics", aclareix Milian, qui pensa que "través d'Alomar seu podem veure com poden ser espais i tradicions que conflueixen, que beuen les unes de les altres i que han d’estar en diàleg per a la construcció d’un projecte polític guanyador".