El Pacte Nacional per la Llengua arrenca amb l'objectiu d'assolir el màxim consens lingüístic en defensa del català

Incrementar els nivells de coneixement de la llengua; facilitar al màxim l'ús de la llengua en tots els àmbits; i potenciar l'adopció del català entre els qui no el tenen com a llengua materna, aquests serien els tres objectius principals del Pacte Nacional de la Llengua que avui ha començat a caminar amb la presentació realitzada pel Govern. Ara s'obre un procés que durarà tot l'any i en què es bastirà un document d'actuació que marcarà la Política Lingüística que permeti revitalitzar el català com una llengua d'ús en tots els àmbits. O el que és el mateix, que el català sigui "una llengua completa" com ha dit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en la presentació del pacte.

Una de les grans incògnites era si el principal partit de l'oposició, el PSC, formaria part d'aquesta iniciativa i tot fa indicar que finalment així serà. Garriga ha convidat "tothom" a sumar-se al Pacte Nacional per la Llengua. Les úniques premisses, ha dit, són "reconèixer" la unitat de la llengua i la situació "complexa i delicada" que travessa, i compartir la necessitat d'actuar. En aquest sentit, la consellera de Cultura ha anunciat que el cap de l'oposició, Salvador Illa, li ha confirmat que el PSC en formarà part (juntament amb els partits de la coalició de Govern, la CUP i En Comú Podem).

En aquest sentit, la portaveu dels socialistes de Catalunya, Elia Tortolero, assegura que participaran en el Pacte Nacional per la Llengua, sempre que hi sigui "tothom". Demanen un acord que aglutini a totes les forces polítiques. En aquest marc, el PSC ha organitzat unes Jornades, encara sense data ni programa concret, per abordar la qüestió del català. El primer secretari del partit, Salvador Illa, també s'ha mostrat partidari que els socialistes hi participin però aposta perquè el Pacte nacional per la Llengua sigui també "per la convivència lingüística", tot recordant que el català és la llengua pròpia de Catalunya però que el castellà no és una llengua forana.

La consellera Garriga ha afirmat aquest dimecres que són diversos els indicadors que mostren que "el model" lingüístic presenta "símptomes d'esgotament" i s'ha emplaçat "actualitzar i modernitzar" les eines que l'han fet avançar fins ara. 

El Pacte Nacional per la Llengua es reunirà per primera vegada el mes de febrer, amb l'Informe Acadèmic sobre la situació del català (que elaboren set experts) sobre la taula. La reunió amb formacions polítiques i entitats serà la primera passa d'un procés participatiu obert a tota la ciutadania que culminarà al juliol, amb una síntesi de les aportacions recollides. La previsió és que a la tardor s'assoleixi un acord marc, i que aquest es presenti i signi al desembre. Tot plegat, servirà de base per al futur pla de política lingüística plurianual.

El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha avançat que els àmbits prioritaris de treball del Pacte seran, en aquest ordre: les administracions públiques, el món educatiu i la recerca, la cohesió social, la cultura, l'audiovisual i els mitjans de comunicació, el món digital i les tecnologies de la llengua, el món socioeconòmic i món laboral, salut i serveis assistencials, el lleure i l'esport, la relació entre els territoris de parla catalana, àmbit estatal i internacional, i qualitat de la llengua. El pressupost inicial previst per les activitats relacionades amb el Pacte és de 345.000 euros.