Del Pacma al comunisme internacionalista: els nou partits extraparlamentaris que concorren a Catalunya el 28-A

Actualment, sis formacions compten amb diputats catalans al Congrés, una llista que podria ampliar-se a vuit o nou el proper 28 d'abril, segons algunes enquestes. A En Comú Podem, ERC, CDC -ara reconvertida en Junts per Catalunya-, PSC, PP i Ciutadans s'hi podrien sumar la ultradretana Vox -a qui el CIS dona tres escons a Barcelona-, el Front Republicà, la coalició de Som Alternativa, Poble Lliure i Pirates, que segons el CEO podria aconseguir representació i, fins i tot, el Pacma. Totes aquestes candidatures concorren a les quatre províncies catalanes als comicis estatals, però n'hi ha sis més, actualment extraparlamentàries, que també tindran paperetes als col·legis electorals el 28 d'abril, si bé no necessàriament a totes les demarcacions.

A banda de les ja esmentades, hi ha tres candidatures més que es presenten a les quatre províncies -el Partit Comunista del Poble de Catalunya, Izquierda en Positivo i Retallades Zero – Grup Verd-; dues que es podran votar a Barcelona, Girona i Tarragona -el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya i Convergents-, i una que només serà a Tarragona i Lleida -Per un Món Més Just-. Cap té la mínima opció d'obtenir representació al Congrés. 

El Partit Animalista Contra el Maltractament Animal, el Pacma, té opcions serioses d'aconseguir representació al Congrés, en concret a les demarcacions de Barcelona i València, segons el recent baròmetre del CIS. La formació animalista, centrada en la defensa dels drets dels animals, va presentar la seva campanya dijous a Madrid amb l'objectiu de convertir-se en l'antídot de Vox. A Catalunya, va aconseguir gairebé 60.000 vots (59.897, l'1,72% del total) a les eleccions espanyoles del 2016, 16.000 més que els comicis celebrats sis mesos abans.

En el recompte de les dues anteriors eleccions estatals just a sota del Pacma hi apareix Retallades Zero – Grup Verd, amb 9.700 i 12.900 vots a les cites de 2016 i 2015, respectivament. Tot i el nom, el partit està lluny de ser considerat progressista i algun cop ha establert aliances com a mínim peculiars. El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) també tindrà presència a les quatre demarcacions el 28-A i el 2016 va sumar 4.348 vots al Principat, tot just el 0,13% del total, i per sota dels 7.116 del desembre de 2015. Anticapitalista, representant del comunisme internacionalista i relacionat antigament al Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE), és una formació partidària del dret a decidir, va oposar-se al 155 i reclama l'alliberament dels presos polítics. Va defensar la participació al referèndum de l'1-O, si bé va demanar el vot nul als seus seguidors.

El darrer partit amb presència a les quatre províncies és Izquierda en Positivo, que va néixer tot just el juliol del 2018. Tot i el nom, el partit comparteix algunes de les principals proclames de la dreta espanyola: rebuig al dret a l'autodeterminació i al model d'immersió lingüística a Catalunya. En la seva presentació a Barcelona, la formació -que lògicament concorre per rimer cop als comicis- va assegurar que les forces progressistes espanyoles estaven "sotmeses" a l'independentisme. En l'acte va intervenir-hi l'exsecretari general del Partit Comunista d'Espanya Paco Frutos, estretament vinculat a l'espanyolisme des de fa uns quants anys. De fet, durant la tardor del 2017 va manifestar-se en actes convocats per Societat Civil Catalana, fins al punt d'arribar a ser-ne un dels ponents.

Escissions diverses

A Barcelona, Girona i Tarragona tindran presència el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) i Convergents. El primer és una escissió del PCPC i, de fet, és actualment la marca catalana del PCPE. La ruptura va produir-se el 2017 i, també en aquest cas, el partit rebutja la repressió a l'independentisme i defensa el dret a l'autodeterminació. Convergents és un partit impulsat i president per l'exconseller de Justícia Germà Gordó, investigat en el seu dia per diversos delictes vinculats al cas del 3%. El partit va quedar fora de les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, però ara sí que ha pogut formalitzar candidatures ara. A les seves files hi ha antics dirigents convergents, com l'històric alcalde de Móra d'Ebre Santiago Campos -cap de llista a Tarragona- o l'alcalde de Sant Jaume dels Domenys, Magí Pallarès, que és candidat al Senat.

Finalment, només a Tarragona i Lleida s'hi podrà trobar la papereta de Per un Món Més Just, un partit format el 2004 i que en les diverses eleccions que ha concorregut ha obtingut un resultat residual.