Pablo Llarena rebutja l'extradició de Puigdemont només per malversació

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha renunciat a l'extradició de l'expresident cessat i a l'exili, Carles Puigdemont. En una resolució d'aquest dijous, Llarena decideix "rebutjat l'entrega de Carles Puigdemont i Casamajó com a mer responsable d'un eventual delicte de malversació de fons públics", després que l'audiència territorial del land alemany de Schleswig-Holstein decidís la setmana passada aprovar l'extradició de l'expresident exiliat només per aquest delicte, i denegués lliurar-lo també pel de rebel·lió, com reclamava Llarena. A més, el jutge també ha retirat totes les euroordres contra els polítics independentistes a l'exili: el propi Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira (a Suïssa), i els exconsellers cessats pel Govern central Clara Ponsatí (a Escòcia), Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret (a Bèlgica).

En la seva resolució, Llarena ataca durament la decisió del tribunal alemany, a qui retreu la seva "manca de compromís" amb "uns fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol". En concret, Llarena critica el criteri de l'audiència de Schleswig-Holstein per decidir sobre la "doble tipificació" -que el delicte en qüestió estigui contemplat també en la legislació del país d'execució, en aquest cas, Alemanya-, necessària per donar el vistiplau a l'extradició per rebel·lió.

El tribunal alemany va establir que no hi podia haver "doble incriminació" perquè el delicte d'alta traïció -equiparable al de rebel·lió en el codi penal alemanys- requereix "un nivell de violència" que "no es va assolir" en els "conflictes" relacionats amb el referèndum de l'1-O. Llarena, per contra, argumenta que el tribunal del land alemany "s'hauria d'haver limitat a comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya", i creu que aquest "ha avançat un enjudiciament que no és coherent amb la cristal·lització progressiva de la imputació", i que ho ha fet "des d'un posicionament desencertat". 

La renúncia de Llarena a l'entrega de Puigdemont implicarà que aquest deixarà de tenir cap causa pendent a Alemanya, i la justícia d'aquest país aixecarà les mesures cautelars que hi havia fixat, com la romandre en territori alemany. El mateix ocorrerà amb la resta de processats sobre els quals Llarena ha renunciat a les ordres de detenció, que ara podran moure's lliurement per qualsevol estat, excepte per Espanya, on segueixen vigents les ordres de detenció contra ells. En teoria, els tribunals espanyols podrien dictar noves ordres de detenció internacional en cas que els dirigents independentistes a l'exili viatgessin a un altre país. Aquesta possibilitat, però, sembla remota, després del revés per a les intencions del Suprem que confirma la resolució d'aquest dijous. L'advocat belga de de Puigdemont Paul Bekaert ha explicat que aquest li ha manifestat la seva intenció de "estar de tornada a Brussel·les, a Waterloo, la propera setmana".

La fiscalia de Schleswig-Holstein ja ha aclarit, a través de la seva portaveu Wiebke Hoffelner, que demanarà la cancel·lació de l'euroordre tan bon punt els arribi formalment la resolució de Llarena, i que aquesta serà "previsiblement" acceptada pel tribunal. La portaveu del tribunal Frauke Holmer ha declinat qualificar les critiques de Llarena en la seva resolució.

Torra: "una gran victòria jurídica"

"Enhorabona, sou lliures en l'Europa lliure", ha felicitat el president de la Generalitat, Quim Torra, als exiliats. Torra, en declaracions a la premsa, ha valorat que avui s'ha produït una "gran victòria jurídica", fruit de l'èxit de l'estratègica "d'internacionalització dels darrers mesos", i ha instat l'Estat espanyol a "ser conseqüent", a acabar amb la "persecució" a l'independentisme, i a compensar els ciutadans per "aquesta malversació" fruit d'un "relat inventat", en referència al procés contra els dirigents sobiranistes. 

"Cau com un castell de cartes el relat fictici", ha insistit Torra, que ha demanat "aquesta tarda mateix" l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. A la vegada, ha valorat que la decisió de Llarena "obre una nova etapa" per al procés de "fer efectiva la república", perquè permetrà activar el "consell per la República" -previst a Brussel·les- amb Puigdemont al capdavant. "Tenim la raó, i la nostra causa és justa", ha conclòs.

"Avui és un dia per reclamar amb més força que mai la llibertat dels presos i preses polítics", ha coincidit el propi Puigdemont, que ha valorat a Twitter que la renúncia de Llarena a les euroordres "és la demostració de la feblesa immensa de la causa judicial". "Revocar la presó preventiva seria la demostració que la justícia espanyola comença a actuar com l'europea", ha afegit.

El portaveu de JxCat, Albert Batet, per la seva banda, ha demanat al president del Govern central, Pedro Sánchez, que ordeni a la fiscalia retirar els càrrecs contra "els independentistes presos o exiliats" després de considerar que "la falta de fonament" de l'acusació de rebel·lió "hagi obligat al jutge Llarena a retirar l'euroordre". El president del grup parlamentari de Catalunya a Comú Podem, Xavier Domènech, ha denunciat la "fallida absoluta" de l'estratègia judicial contra el procés sobiranista.

"Ara ja no es només un clam, és un clam amb una base legal que ens ha donat Europa", ha valorat Comín, en declaracions des de Bèlgica, que ha demanat l'alliberament immediat dels presos i el retorn dels exiliats. "És una gran victòria jurídica", ha valorat Serret, també des de Bèlgica, que ha considerat un èxit  "l'estrategia" de "comparar" com han actuat la justícia espanyola i la d'altres països europeus en relació als processats pel Suprem. En aquest sentit, Serret ha lamentat que "es mantinguin una sèrie d'acusacions quan hi ha altres jutges de democràcies avançades que consideren que no hi ha fonaments per mantenir-les".

"Sembla que se’ns ha quedat un estiu immillorable", ha piulat l'advocat de Puigdemont Jaume Alonso- Cuevillas, juntament amb el contingut de la resolució. Cuevillas ha estat també irònic en una piulada posterior, en què vol reduir a l'absurd les argumentacions de Llarena per retirar les euroordres. "Reconèixer una derrota està molt bé però abandonar el campionat sembla més una rebequeria", ha expressat, també a Twitter, l'advocat de Comín i Serret Gonzalo Boye.

L'associació de jutges Àgora Judicial -formada fonamentalment per magistrats catalanistes i progressistes, per la seva banda, ha emès un comunicat en què expressa la seva "sorpresa i preocupació" perquè la instrucció de la causa contra el sobiranisme estigui "guiada" per "l'estratègia i el principi d'oportunitat", més que per "de legalitat". "No tenim constància de precedents similars en què una instància judicial hagi retirat una euroordre prèviament emesa per temor que sigui denegada (com en el cas previ belga) o perquè no sigui atesa per tots els delictes (com en el present cas alemany)", afirma.

La Fiscalia demana mantenir empresonats els presos

També aquest dijous, i pràcticament a la mateixa hora que es coneixia la resolució de Llarena, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat al mateix tribunal que mantingui en presó preventiva la resta de dirigents independentistes processats per rebel·lió: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l'exvicepresident cessat pel 155, Oriol Junqueras; el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; l'expresident de l'ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez, i els exconsellers també destituïts Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Joquim Forn.

Els nou presos havien presentat els darrers dies sengles recursos a la sala d'enjudiciament del Suprem per demanar la seva llibertat provisional, després que la decisió del tribunal alemany tanqués la porta a processar-lo per rebel·lió, i ara la fiscalia s'ha posicionat sobre aquests recursos. Aquest és el primer cop que la fiscalia ha de prendre una decisió després del canvi al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat, on María José Segarra va rellevar Julián Sánchez Melgar coincidint amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. I ho ha fet en la mateixa línia que durant el govern de Mariano Rajoy: mostrant-se a favor de mantenir la presó provisional.

Les defenses dels polítics empresonats consideren que l'acusació de rebel·lió ha quedat molt debilitada amb la decisió de l'audiència de Schleswig-Holstein  i amb d'altres anteriors de la justícia belga i la suïssa, segons van explicar divendres passat. En la mateixa línia, les defenses van demanar a la fiscalia "una lectura més prudent de la presó preventiva", i van expressar que el relleu a la Fiscalia General de l'Estat presentava "una oportunitat" per revertir una situació "desproporcionada". 

La fiscalia, no obstant, considera que la decisió de Schelswig-Holstein "mai" pot ser un argument a valorar, perquè ha actuat "incomplint el marc jurídic europeu" que regula les euroordres. També considera que segueix havent-hi "risc de fuga", per l'existència de processats fugits -en referència als mateixos processats sobre les quals Llarena ha retirat les ordres de detenció-, i que les circumstàncies que aconsellaven la seva presó provisional "no han variat en absolut i es mantenen plenament vigents".

[Estem treballant per ampliar aquesta informació]