ÒSCAR CAMPS - PROACTIVA OPEN ARMSÒscar Camps: "Si per salvar vides hem de desobeir, desobeirem"

Les grans ONG han decidit retirar-se els últims dies del Mediterrani per la virulència dels guardacostes libis. No és el cas de Proactiva Open Arms, l'ONG de Badalona que va engegar Òscar Camps. Lluny d'abandonar, es plantegen tornar a portar el seu vaixell insígnia, l'Astral, per seguir salvant vides. Camps se sent amb tot un món en contra, des del vaixell racista de Defend Europe fins a la Unió Europea, però no perd l'esperança.

El Golfo Azzurro va ser segrestat dimarts, què va passar?

Es va acostar la Guàrdia Costera de Trípoli en aigües internacionals i al principi ens va demanar qui ens va autoritzar a estar en aquella zona, si teníem autorització d'algú. Els vam dir que per navegar en aigües internacionals no necessitem autorització i inclòs en aigües territorials ens podíem acollir al pas innocent, però van insistir. Malgrat tot, vam mantenir la nostra posició. Es va apujar el to fins que ens van apuntar amb la metralladora, ens van dir que posessin rumb a Trípoli i que no se'ns acudís fer cap maniobra perquè seríem el seu objectiu. Vaig rebre un whatsapp amb la informació del que estava passant mentre donava una xerrada a la universitat Menéndez Pelayo i vaig haver de sortir per atendre el que estava passant. La situació era molt complexa i violenta, vam estar gairebé dues hores lluitant per no arribar mai a aigües jurisdiccionals perquè així tindrien la potestat de pujar al nostre vaixell i fer el que volguessin. Vam poder aguantar la pressió encara que l'amenaça pujava de to. Estàvem a 26,9 milles de Líbia (a les 24 acaben les aigües jurisdiccionals). També estaven els extremistes (del vaixell feixista) que feia tot el dia que feien beneiteries al nostre costat, però a ells no els van dir res i a nosaltres ens van portar cap a dins. Després de fer totes les trucades possibles al govern espanyol, al Ministeri d'Exteriors, al de Defensa, a l'Operació Sofia, etc. no sabem qui va ser però amb alguna d'aquestes trucades vam aconseguir que es posés fi al segrest.

Com és la relació amb Frontex?

Qui són aquests? Sé que ens costen 400 milions d'euros però encara no sé què fan. Fa un any que estic al Mediterrani i encara no he descobert que fan. Cada vegada entenc menys. Tinc ganes d'anar a Brussel·les i debatre per saber si coneixen el que està passant al Mediterrani o només llegeixen els informes que els hi arriben per escrit. Ja hem demanat que s'embarquin amb nosaltres i de fet ha vingut amb nosaltres Lola Galovart (portaveu socialista en la Comissió mixta de Relacions amb el Defensor del Poble), que ha sigut testimoni i ha viscut en carns pròpies el que va passar dimarts. A veure si així ens escolta un altre polític de la Unió Europea que tingui ganes de patir per salvar vides.

Després del que va passar dimarts, quin pla teniu?

Avui hem estat reunits en un petit gabinet de crisi per veure que és el que podem fer amb aquesta situació, perquè el Golfo Azzuro és un vaixell de lloguer que té un armador i que davant d'aquesta situació es replanteja si continua llogant el vaixell o no. Amb aquesta inseguretat se'l poden prendre i portar a Trípoli i que no se sàpiga res mai més, amb la connivència de la Unió Europea.

Com esteu vivint el boicot a les ONG?

"No els hi queda altra cosa que sortir pel mar, totes diuen el mateix: prefereixen morir que quedar-se a Líbia"

Vivint no, patint. Amb perplexitat. Es increïble que amb la crisi migratòria més important després de la segona Guerra Mundial, s'hagi posat el focus en ONG que estan intentant salvar vides. Amb campanyes de desprestigi, amb acusacions no provades com si fossim els responsables d'aquesta crisi migratòria. Quan l'any passat Nacions Unides va fer aquesta trobada internacional amb 156 caps d'estat per parlar del tema migratori, Europa va decidir que no faria res els següents dos anys. Però sí que està fent, esta finançant a tercers països per aturar la crisi migratòria, països que evidentment no coneixen els drets humans. S'apoderen del Mediterrani i diuen que el Mediterrani és seu fins a 100 milles. Europa els cedeix el pas i consideren que les aigües territorials són més dels que són i Europa no diu res. El govern espanyol es fa còmplice de tot plegat. Potser ja toca pensar-ho bé perquè estem parlant de vides, està morint gent. Sembla que aquesta gent no importi. Quan cauen a Líbia moltes nenes son apressades, violades sistemàticament i convertides en esclaves sexuals. No els hi queda altra cosa que sortir pel mar, totes diuen el mateix: prefereixen morir que quedar-se a Líbia. No ho aturarem. Espanya ha multiplicat per quatre les arribades al mar des de l'any passat. No hi han ONG que facin de pull factors com se'ns acusa el Mediterrani. No som punts d'atracció en tantíssimes milles quadrades. La maquinària i propaganda de la Unió i de Italia ens ha fet creure que les ONG entrem i sortim de la sobirania líbia com si estiguéssim a cosa nostra, que entrem a un país en guerra com si fos fàcil i ens agradés estar amb gent que ens dispara. Tot això per crear la necessitat de posar ordre. I a més s'inventen un codi de conducta.

Perquè l'heu firmat?

Perquè aquest codi no és més que el que s'està fent. Ni una de les ONG que hi ha el mar fa res pel seu compte. No es fa absolutament res sense el consentiment i la coordinació de la guarda costanera italiana. Els ho diuen tot: quan s'ha d'anar, com, on es puja la gent, si la portem a port, a quin port i a quina hora. Cada dues hores enviem un mail a Roma perqué ens tinguin posicionats en cas que fallessin els sistemes electrònics, doncs ens tenen monotonitzats completament. El Mediterrani és el mar més militaritzat del món i és la frontera més mortífera del planeta. No hi ha cap polsada quadrada del Mediterrani que no estigui escanejada i gravada per drons, satèl·lits, càmeres, radars... I amb dos projectes militars, Sofia i Triton. No poden dir que no saben i dir el que diuen.

Hi ha ONG que no han firmat el codi, què et sembla?

Hi ha ONG que no poden firmar el codi perquè els seus estatuts no els hi permeten. Nosaltres som una ONG petita, de vegades ens reunim al vaixell perquè la nostra estructura és tan horitzontal que estem tots a bord. Som molt àgils a l'hora de prendre algunes decisions. Per nosaltres firmar aquest acord no significa que canviem les tasques de salvament. Significa que han transcrit el que ja fan des de fa un any, però entenc que MSF no pugui firmar un codi que li obligui a obrir el seu vaixell a policia armada perquè, si ho fan, què tardarien a entrar els militars en els seus hospitals d'Afganistan? Poden obeir-lo però no firmar. MSF segueix treballant igual encara que no firmi. El codi és una maniobra política, una forma de fer entendre a la societat italiana que el govern està fent alguna cosa per controlar aquestes ONG que els estan omplint el país de negres i moros. Si per salvar vides hem de firmar, firmem. Si per salvar vides hem de desobeir, desobeirem.

Valoreu retirar-vos?

No està dins dels nostres objectius. Ens retirarem quan el poble ens deixi de fer costat. Mentre tinguem el suport del poble seguirem fent el que estem fent, perquè no som més que una resposta popular. Som quatre frikis que hem agafat un vaixell de lloguer i ens hem anat a fer el que faria qualsevol que tingués fills i que sapigués de mar.

Com valoreu que la Unió Europea avali aquest codi de conducta?

Aquest codi diu tot el que estem fent i fins i tot alguna bajanada com que no fem llums i senyals a la costa. Com? si estem a 12 milles (20 kilòmetres)? Què hem de fer, quina llum podem fer? Com si portéssim fars! Si de vegades l'humà més a prop nostre és l'estació espacial internacional! Estem al mig del mar i no hi ha ningú. Tot perquè la gent es cregui que fem de pull factor. És el mecanisme de la por i la ignorància.

Com és un dia de rescat?

No saps mai quan serà, intuïm que els dies de bona mar poden sortir. Hi ha 2.000 kilòmetres de costa, és d'aquí a Galícia i tornar, no sabem d'on venen. Ens organitzem, de vegades preguntem a la guàrdia italiana fins i tot on ens hem de posar, perquè ells tenen tota la informació, una altra cosa és que la comuniquin. De vegades ens diuen "poseu-vos a l'est de Trípoli" i pam, al cap d'unes hores ens passen un target i hem d'anar a veure què és. Potser un vaixell de refugiats o un pescador. Rebem l'encàrrec de Roma, anem a veure el que és, un cop arribem informem Roma, ho fotografiem i esperem les indicacions. Assegurem a tota la gent, els hi donem armilles salvavides perquè no en tenen perquè surin si es cauen. Roma ens diu que carreguem o que esperem que ens envien un vaixell de la guàrdia costera. Fem el que diuen, obeïm.

I els hi porteu a Itàlia? A Malta?

"Ens van prohibir l'entrada i vam estar 73 hores abandonats en aigües internacionals"

Malta fa tres anys que no rep ningú. Vam patir això la setmana passada. Roma ens va comunicar una emergència: tres persones en una embarcació de quatre metres demanant auxili. Vam anar allà i ens va portar, en el mar més militaritzat del món, 13 hores de recerca. Amb tot aquest dispositiu és increïble que els trobem. Els pugem abord per indicacions de la guàrdia italiana i ens diuen que estem a la zona SAR de Malta i que ens hem de posar en contacte amb ells. Malta diu que sí, que els portem a Lampedusa que és el port més proper. Quan anem, Itàlia ens diu "no, hem dit Malta". Ens prohibeixen l'entrada i vam estar 73 hores abandonats en aigües internacionals, perquè Malta i Itàlia no es posaven d'acord. Potser són els que necessiten un codi de coordinació.

Us heu plantejat algun canvi en les vostres missions?

Ens estem plantejant portar l'Astral cap allà. Perquè si ens fan la vida impossible amb dos vaixells, a veure si amb tres també. Hem de seguir salvant vides. No ens podem donar per vençuts. Som una organització molt petita però fem molt de soroll i estem donant molta visibilitat a aquesta situació. No podem deixar-los abandonats. Les grans organitzacions han marxat, ens quedem els petits. Crec que el canvi de segle també serà un canvi en la solidaritat i a poc a poc la resposta popular ha de ser gran i les petites coses sumades faran grans coses. Això ja es va demostrar a Idomeni o a Grècia amb el moviment popular que va anar a ajudar. Al Mediterrani és més difícil perquè necessites un vaixell i això costa molts diners al dia, però no ens podem aturar.

Quina és la principal emergència ara i principal via d'entrada?

"La Unió Europea, l'extrema dreta i la guàrdia costanera líbia juguen a la mateixa lliga"

Ara mateix la més perillosa és la de Líbia i és on està morint la gent. Si no arriben cossos a la platja de Líbia i els troba la Mitja Lluna Vermella no ens adonem. No hi ha desapareguts, al mar la gent no va a comprar tabac, la gent es mor o se salva, no desapareix. Els desapareguts han de comptar com a morts. Aquesta xifra de morts que ens donen no és real, és molt més alta. Però després hi anirà la Unió Europea a fer informes a Líbia i ens dirà que tot està bé perquè s'ha de negociar amb ells. Europa els paga perquè facin la feina bruta que abans feia Gadafi i ara no la fa ningú. I aquesta és la política migratòria i en això ens gastem els diners.

Què passa al Mediterrani que s'estigui intentant silenciar?

El que pretén fer Frontex i la Unió Europea és dissuadir els que volen fugir per mar amb la mort. Que agafin por i no vinguin més. Obliden el push factor, què els fa fora de Líbia: les tortures, l'esclavitud, las violacions, els segrestos, les extorsions en els seus països? Es pot seguir el circuit econòmic que paguen els refugiats a Dubai per fugir. El problema no són les ONG, és que no volen dir el que està passant. Això és molt fàcill de seguir, si volen aturar el tràfic, poden acudir al país d'origen on les màfies actuen com a touroperadors a plena llum del dia. S'hipoteca tota una família amb aquest viatge i no poden tornar sense res. Si no, moren en l'intent, que per això s'apunten el mòbil al cos.

Com ha estat la trobada amb el vaixell racista?

Avui he vist un tuit molt encertat: que aquests nois no haurien de navegar sols, sinó acompanyats d'un adult. Encara els haurem de rescatar. Nosaltres tenim una llarga trajectòria salvant vides i ells una llarga trajectòria d'actes delictius, però a ells no els faran firmar cap codi. La Unió Europea, l'extrema dreta i la guàrdia costanera líbia juguen a la mateixa lliga.