Terrassa, la primera gran ciutat catalana que recupera la gestió pública de l'aigua

Xavier Matilla

Portaveu del Grup Municipal de Terrassa en Comú

En data 10 de desembre de 2018 ha començat a funcionar «Taigua» la nova empresa pública que gestionarà a partir d'aquesta data el servei de subministrament d'aigua a la ciutat de Terrassa. Una notícia que mereix ser reflexionada i explicada adequadament per entendre la importància política i social que té.

Terrassa és la primera gran ciutat catalana (la tercera més gran en població) que aconsegueix finalitzar amb èxit un procés de municipalització del servei d'aigua, seguint els passos de ciutats com Valladolid o París. Aquest no és un fet menor, si tenim en compte les enormes dificultats i poderosos opositors que existeixen per impedir aquests processos.

El cas de Terrassa té el seu origen en la finalització d'una concessió privada de 75 anys que finalitzà el passat 9 de desembre de 2016. No obstant això, el procés de decisió i implementació del nou model no ha estat gens fàcil. A la finalització de la concessió no existia una majoria política en el Ple municipal a favor de la municipalització. L'anterior empresa concessionària «Mina, Aigües de Terrassa» del grup Agbar-Suez, no reconegué ni la titularitat de l'Ajuntament ni la seva sobirania per decidir un nou model, negà sistemàticament informació del servei i reclamà una solució de continuïtat sense publicitat ni concurrència. Fet que demostra que el servei d'aigua a Terrassa és un cas paradigmàtic del revers fosc que comporta la cultura política de la concessió de serveis bàsics, i que malauradament succeeix a molts ajuntaments. Per una banda un Ajuntament, en aquest cas encapçalat sempre pel PSC, que durant molts anys es va despreocupar del servei, no va exercir de titular i va negligir oblidant les seves obligacions de control i supervisió de la concessió. Per altra banda, una empresa que operava sense cap mena de control i transparència i que va arribar a creure, potser li van donar motius, que era la propietària del servei.

Què ha passat perquè després de 75 anys, de comoditat i connivència entre concessionària i Ajuntament canviés el destí contra tot pronòstic? Perquè el PSC canviés d'opinió i s'afegís a la municipalització aconseguint una àmplia majoria política al Ple municipal a favor de la gestió pública? Perquè l'anterior concessionària hagi acabat reconeixent i acceptant les decisions del Ple Municipal? Imagino que moltes coses, però a parer meu tres que interpreto com a fonamentals.

La primera és la mobilització de la ciutadania. Temps abans que acabés el termini de concessió la Taula de l'Aigua de Terrassa posà a sobre de la taula i per tant a debat públic la situació de la gestió de l'aigua a la ciutat i l'oportunitat que significava el final de la concessió per assolir un model de gestió més just i transparent. La principal virtut de la Taula de l'Aigua, i de moltes altres plataformes que defensen la gestió pública de béns comuns, ha estat oferir un nou marc cultural de què significa la gestió d'un bé humà com l'aigua no hauria de ser un negoci privat. La segona, el nou reordenament de forces polítiques a la ciutat en aquest mandat. L'entrada al ple municipal de noves forces polítiques com Terrassa en Comú i la CUP, i el retorn d'ERC, totes tres posicionades clarament a favor de la gestió directa de l'aigua ha estat determinant i han permès situar de manera permanent el tema en l'agenda política de la ciutat. I la tercera, que molts municipis hagin posat com a prioritari a la seva agenda la recuperació de la gestió pública dels béns comuns com l'aigua, tal com ha fet Barcelona en Comú a Barcelona. El treball en xarxa, dins i fora de les institucions, ha generat una nova consciència ciutadana del que significa recuperar la gestió pública dels béns comuns. I en el cas de Terrassa que es generés una majoria política amb 20 de 27 regidors el Ple de l'Ajuntament a favor de la municipalització del servei.

Des de Terrassa en Comú celebrem que Terrassa hagi aconseguit implementar un nou model de gestió pública que incorpora noves maneres d'entendre la seva gestió, que la fan més transparent i més justa. Aquest fet demostra que a Terrassa des de maig de 2015 hi ha una nova correlació de forces, ciutadanes i institucionals, que estan fent possible canviar les maneres de governar aquesta ciutat. Terrassa En Comú va néixer i es va presentar a les eleccions municipals de 2015 amb el compromís de canviar les maneres de fer política a la ciutat i amb la recuperació de la gestió pública de l'aigua ho estem fent. I estem demostrant que es pot fer de manera rigorosa i tranquil·la. Gràcies evidentment a l'equip de tècnics municipals que han treballat incansablement en les condicions més adverses per fer-ho factible.