El telegrama

El fundador de Telegram, Pável Dúrov, ens ha escrit un llarg telegrama per dir el mateix que una breu piulada d’Elon Musk: que Pedro Sánchez és un tirà.  

Tot perquè el Govern espanyol ha anunciat la seva intenció de regular les xarxes socials de tal forma que només hi puguin accedir els majors de 16 anys. Una iniciativa, per cert, que segueix l’estela del que va decidir Austràlia fa un parell d’anys, i de les regulacions aprovades o en discussió a Nova Zelanda, Noruega, Dinamarca, Malàisia o França.

Els ingents beneficis d’aquestes xarxes socials s’obtenen a costa de la salut mental d’infants i joves, acreditada en nombrosos estudis que alerten sobre la infelicitat i l’aïllament que provoquen. De fet, els algoritmes usen els coneixements existents en neurociència per capturar l’atenció, induir una conducta d’addicció a les xarxes i plataformes de continguts, així com per explotar comercialment les inseguretats que contribueixen a generar. També hi prolifera l’assetjament i el xantatge als menors, la captació i els abusos sexuals, entre d’altres pràctiques que vulneren els drets dels menors d’edat, que es troben especialment indefensos en l’àmbit digital.

Així, la intervenció dels poders públics a través de la regulació, de l’exigència de responsabilitat als directius de les companyies o de l’exigència de transparència en els algoritmes no és sinó una obligació cap als menors i cap al conjunt de la societat.

Perquè en aquestes xarxes els menors hi estan desemparats, sí, però els seus amos les han posat voluntàriament al servei de la manipulació informativa i la propagació de l’odi. És tot un experiment d’enginyeria social dissenyat per afavorir una determinada visió del món que, no pas per casualitat, afavoreix l’acumulació i concentració de riquesa i poder en mans dels ultra rics. Hem pogut veure diversos assajos de l’aplicació del seu programa polític, però el segon Govern Trump als Estats Units n’és la versió més actualitzada.  

La piulada i el telegrama no han estat un rampell, formen part d’un atac coordinat a un govern democràtic, que compta amb el suport actiu dels que porten temps muntant un setge a ultrança contra el Govern de coalició progressista. Que els suposats patriotes d’aquí siguin tan servils amb els ultra rics forans no és sorprenent, però sí que fa rumiar fins quin grau estarien disposats a rebaixar-se per obtenir-ne un trist gest d’aprovació.

Regular no és censurar. La reacció dels que es creuen els amos del món acredita que hi ha molt més en joc. Es pensen que poden fer el que vulguin, que usant les eines que han creat i dins les quals passem tantes hores, poden enderrocar governs i posar-hi aquells que els plaguin. Aquells que s’hi pleguin, també podríem dir. Però en la seva reacció també s’hi entreveu, potser per primer cop, la por dels poderosos. Ja tocava.

Musk o Dúrov no són uns paladins de la llibertat d’expressió. Poc que ens enganyaran, que ja hem vist com han tractat les denúncies del genocidi a Palestina, per no dir més! Són individus rics i poderosos, que volen estendre encara més el seu poder, per poder-lo emprar sense cap restricció. Si en teníem cap dubte, el telegrama rebut n’és la confirmació més evident.