Un sector essencial

Joan Segarra i Ferran, president de La Confederació del Tercer Sector Social

Setmanes enrere, amb l’objectiu de denunciar dotze anys d’infrafinançament del sector social, des de La Confederació vam organitzar l’acte reivindicatiu "Per un finançament just", amb la presència de les principals federacions i entitats del sector i dels mitjans de comunicació. Aquell mateix dia fèiem arribar una carta al Govern i a tots els grups parlamentaris sol·licitant reunions de treball i adjuntant el dossier presentat durant l’acte.

Pensem que el Tercer Sector Social ha acreditat sobradament el seu compromís amb el país i amb la ciutadania, especialment aquests dos darrers anys. El que estem reclamant és simplement que els serveis públics d’atenció a les persones tinguin el finançament que es mereixen. Inversió social real, al nivell dels països social i democràticament més avançats, que aposti per polítiques transformadores i que permetin a les entitats desenvolupar en condicions la seva tasca indispensable de donar oportunitats, de canviar vides, de generar vida independent.

Tres exemples molt clars per evidenciar la gravetat de la situació; en l’àmbit de la salut mental, el servei d’autonomia a la pròpia llar ha patit, des del 2009, una retallada del 20,17% (l’any 2009 la tarifa pública era de 626,35 €/mes i des del 2013 fins a data d’avui, la tarifa és de 500,00 €); en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, el preu públic del servei de residència amb suport generalitzat ha incrementat un 0,62% en 12 anys; o en l’àmbit de l’atenció precoç, mentre el nombre d’infants atesos ha crescut un 42% des de l’any 2010, la tarifa pública ha incrementat només un 4% i el nombre d’hores concertades d’atenció un 0,7%.

Són només tres mostres de l’estat en què es troben aquesta tipologia de serveis en els diferents àmbits i col·lectius: infància, gent gran, discapacitat, salut mental, atenció precoç, i un llarg etcètera. I tot afectant a àmbits claus com la salut mental, infants i joves, principals preocupacions del conjunt de la societat i del poders públics després de la crisi provocada per la COVID-19.

Em deia fa uns dies un representant del sector que mentre no els puguem fer mal electoralment, no ens faran cas. Tot i que acceptéssim aquesta visió tan trista de la política, certament el nostre sector no té la capacitat de bloquejar la Ronda Litoral amb camions, ni la Gran Via amb taxis, ni tan sols deixar les escoles buides. Perquè al nostre sector, quan s’hi convoca vaga, els serveis mínims esdevenen màxims. No podem deixar els centres i les persones abandonats. Ni podem ni volem. Som essencials!

L’infrafinançament que patim i les conseqüències sobre les entitats, professionals i persones ateses no és just. No ens ho mereixem. Perquè estem gestionant serveis bàsics i perquè sempre ens han trobat quan ens han necessitat.

Vam ser les entitats socials les que vam mostrar paciència i comprensió l’any 2012 quan la crisi econòmica va fer estralls a les arques de la Generalitat i els pagaments dels serveis es van retardar fins a sis mesos. Algunes entitats es van endeutar fins a límits perillosos, assumint els interessos que hauria d’haver assumit l’administració.

Vam ser les entitats socials les convocades d’urgència al Palau de la Generalitat el setembre de 2018 quan va esclatar la crisi per l’arribada massiva de menors no acompanyats a Catalunya. I vam ser les entitats socials les que van obrir centres d’un dia per altre, sense les mínimes garanties i assumint riscos econòmics que algunes encara arrosseguen.

Vam ser les entitats socials les que vam rebre les primeres trucades el març de 2020 quan va esclatar la pandèmia perquè multipliquéssim fins on calgués els serveis i l’atenció i les que vam atendre tot i cadascuna de les demandes que ens feien, complint sovint protocols incomprensibles.

I ara, som les entitats socials les que ajudem a donar resposta a l’arribada de refugiats de la guerra d’Ucraïna i amb les que comptaran per vehicular els acolliments d’infants i joves.

El sector no pot assumir deixar passar el 2022 sense cap revisió i millora del finançament. Abans, ara i sempre, tindran el Tercer Sector Social al costat, sigui quin sigui el color del Govern. Ma estesa, com sempre. Aquests darrers dies hem fet el primer pas i hem acordat amb el Departament de Drets Socials la constitució d’una taula de treball per la millora del finançament dels serveis públics entre representants de la Conselleria i representants de La Confederació. Esperem poder concretar millores ben aviat.