Salut mental i Renda Bàsica Universal

Sergi Raventós i Magda Casamitjana*

En els darrers temps la salut mental ocupa un lloc destacat en els mitjans de comunicació i a la nostra vida diària, ja sigui a la feina, a l'escola o al carrer. Un exemple destacat i molt divulgat va ser el cas de la millor gimnasta de la història, Simone Biles, que va abandonar els Jocs Olímpics a la final per una crisi d'ansietat, i que va ocupar moltes portades als diaris. Poc a poc hem anat coneixent casos de persones, famoses o conegudes, que expressen que pateixen o han patit algun problema lleu o greu de salut mental que els ha canviat la vida. Moltes altres persones prefereixen no dir res, mantenir-se en l'anonimat i de vegades fins i tot en la invisibilitat per no patir encara més el sentir-se assenyalats. Parlar de la salut mental segueix sent un estigma.

En aquest article volem emfatitzar una relació encara poc coneguda i encara menys abordada en els mitjans de comunicació: la relació entre seguretat econòmica i salut mental. L'augment dels problemes de salut mental a conseqüència del confinament i la incertesa econòmica que va suposar la pandèmia de la Covid-19, que se sumaven als derivats de la devastació social de la gran crisi econòmica del 2008, multiplicada per les polítiques de retallades socials i de serveis públics i que va suposar la pèrdua de mitjans de vida per a moltes famílies, va posar sobre la taula la importància dels determinants socials per a la salut de les persones i especialment per a la seva salut mental. Des d'aleshores diverses investigacions han demostrat com la manca de seguretat vital bàsica perjudica la salut mental i física.

La pobresa, la incertesa laboral, la inseguretat d'ingressos o disposar d'ingressos escassos són factors que generen gran malestar i patiment psicològic que poden esdevenir malalties. Aquesta situació la pateixen molt més les persones que ja tenen un trastorn mental o una problemàtica de salut mental i que, en condicions normalitzades, no hauríem d'anomenar vulnerables. Si la integració en època de bonança ja es difícil, quan venen mal dades aquestes persones encara pateixen més l'exclusió i l'aïllament.

A Estònia, Letònia, Lituània i Rússia es va duplicar la taxa de suïcidis en els primers anys després de la desintegració de la URSS, per exemple. El mateix hem vist en els anys immediatament posteriors a totes les crisis econòmiques. Sense seguretat vital, les persones no poden actuar racionalment ni podem esperar que ho facin. I els mercats de treball i les perspectives econòmiques actualment no són escenaris gens segurs.

Fa temps que diversos plans pilot de Renda Bàsica Universal (RBU) arreu del món, com el que es posarà en marxa l'any 2023 a Catalunya impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, han demostrat que disposar d'uns ingressos regulars i suficients pot ser beneficiós per a la salut i especialment per a la salut mental. La RBU, una assignació monetària per a tota la població sense cap tipus de condició, és una proposta que ha ressorgit darrerament amb força, entre d'altres motius perquè representaria una solució a moltes de les incerteses vitals i podria donar seguretat econòmica i psicològica al garantir l'existència material a tothom.

La revista British Medical Journal incidia en un article del 2016 en els efectes en la salut que una RBU podria tenir en comparació a les tradicionals polítiques de protecció social focalitzades i condicionades per a persones en situació de pobresa. Destacava que seria una assegurança general contra la pobresa, factor que contribuiria a una gran tranquil·litat psicològica: el saber que es disposarà sempre del dret a uns ingressos. L'altre motiu es deriva de la seva incondicionalitat, que permet alliberar temps de les traves burocràtiques i evitar l'estigma social i els efectes negatius psicològics associats a haver de demostrar que ets pobre o pateixes algun problema de salut mental.

Que el Regne d'Espanya sigui el país del món en el que es prenen més ansiolítics hauria de ser motiu per canviar les polítiques públiques i corregir-les. Els estats de malestar continuats, i un estrès continu en un entorn d'incertesa, en el que la persona, individualment, no pot fer res per canviar-la, són la combinació perfecta per desenvolupar condicions mentals patològiques i que es cronifiquin. La persona que pateix ho fa perquè vol formar part de la societat en la que viu i compartir experiències i vivències amb altres persones.

Els condicionants socials fan que les dificultats i complexitats en l'atenció de la persona es multipliquin. Quan la vulnerabilitat i el risc d'exclusió és present en l'entorn social i familiar del pacient, l'atenció en salut mental es multiplica i complica la seva recuperació. En aquesta situació, a més, manquen factors protectors (xarxes personals i familiars empobrides, escassa participació comunitària). La presència de factors socials de risc té un impacte negatiu sobre la salut mental de la població i augmenta la complexitat de la seva atenció. Com més complicat és el dia a dia de la persona, més factors de risc acumula i més complexa es fa la seva atenció en els centres de salut mental i en la comunitat.

Com a país hem de fer esforços, hem de fer una passa més cap a la Salut Mental Comunitària. Les persones amb problemàtica de salut mental han de tenir els recursos sanitaris i socials, educatius i de treball garantits i una atenció i seguiment de proximitat. La RBU, com a garantia d'ingressos incondicional, pot ser un avenç històric de solidaritat, fraternitat i llibertat, una eina clau en aquest camí per a promoure l’existència material de tothom i, per tant, també com a factor preventiu i de promoció de salut mental. Des del Pacte Nacional per la Salut Mental (PNSM) treballem per a prioritzar encara més les polítiques en salut mental, sobretot en els barris de les ciutats amb indicadors socioeconòmics més desafavorits, i consolidar el treball en xarxa coordinat entre professionals de diferents serveis (mèdics, socials, formatius, d’inserció laboral, etc.). Des del PNSM també proposem realitzar un “diagnòstic de la vulnerabilitat” com a eina per orientar les estratègies d´intervenció, fomentar els programes de suport comunitari amb la creació de dispositius participats per tots els agents possibles, impulsar l´associacionisme i la participació social i comunitària que facilitin la disminució de la solitud i l’aïllament, factors que faciliten la cronificació dels trastorns mentals. Només així podrem deixar enrere l’estigma i avançar cap a una societat de la plena ciutadania.

*Sergi Raventós és el cap de l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal. | Twitter: @SergiRaventos @rendabasicacat

*Magda Casamitjana és la coordinadora del Pacte Nacional per a la Salut Mental (PNSM). | Twitter: @magdacas @salutmental_CAT