El sainet de la visita reial

Marina Llansana Rosich

Filòloga i periodista

No ens enganyem: els aparells de l’Estat van viure com una derrota que Felip VI no pogués venir a Barcelona per presidir l’acte d’entrega dels despatxos als nous jutges. Una derrota massa difícil d’empassar que requeria un acte de desgreuge com més aviat millor. Aquest és el motiu pel qual aquest divendres Felip VI ha assistit a l’acte d’entrega dels premis del Saló Barcelona New Economy Week, perquè no quedi per la història que el Borbó no pot posar els peus a Barcelona per por de les protestes ciutadanes.

La visita ha servit, a més, per exhibir sintonia entre el monarca i el president espanyol, Pedro Sánchez, que l’ha acompanyat a l’acte. Des que va transcendir que havia estat la Moncloa qui havia pres la decisió de suspendre el viatge reial el mes passat, calia donar imatge de suport a la monarquia i reconstruir públicament la relació entre el cap d’Estat i el cap del Govern, una relació que els juristes expliquen molt bé amb una vella màxima que diu “el rey reina, pero no gobierna”. Una coneguda frase feta que ja es veu que, per força, ha de donar peu a conflictes. I que, de fet, en va generar molts a l’època Aznar-Joan Carles, encara que la majoria de vegades no transcendissin i encara que els partits de l’oposició que ara han posat el crit al cel facin veure que no ho recorden.

El sainet de la visita reial a Barcelona arrenca quan el mes de juliol havia de venir a Catalunya a fer un bany de masses postconfinament, però que va haver de ser replantejat per les protestes anunciades per diverses entitats i col·lectius de la societat civil catalana. El que havia de ser un passeig amical pel centre de Barcelona va acabar reconvertit en una visita llampec d’hora i mitja a Poblet, un recinte emmurallat propietat de l’Estat espanyol, sota una estricta protecció policial i sense que ni una sola autoritat de cap institució catalana els rebés. Igual com passaria després amb la cancel·lació de l’acte judicial, en aquella visita ja va quedar clar que el Borbó no era benvingut a Catalunya.

Forçant la màquina per venir aquest divendres a Barcelona, la Moncloa i la Casa Reial demostren que no han entès els motius profunds d’aquest rebuig que expressa la societat catalana. Els catalans no han oblidat que Felip VI va trucar, personalment, a diversos empresaris i directius de multinacionals per demanar-los que retiressin les seves seus de Catalunya, i que va tenir un paper fonamental en la fugida de seus de bancs i grans empreses l’octubre del 2017. Que hagi tornat ara a Barcelona a la New Economy Week, precisament un acte per impulsar les empreses i l’economia, s'ha interpretat per molts com un acte de cinisme.

Un vincle dinamitat

I tampoc no s'ha entès que amb el discurs del 3 d’octubre, sumant-se a l’“a por ellos”, trencava la neutralitat institucional de la corona, tancava files amb els agressors i dinamitava el vincle que una part de la societat catalana encara sentia cap a la institució monàrquica. Amb aquell discurs encobria els que havien vulnerat drets fonamentals per protegir la unitat d’una Espanya amb greus mancances democràtiques. Des d’aquell dia, el rebuig a la monarquia és un dels sentiments més transversals que hi ha a la societat catalana i transcendeix de llarg l’espai independentista. Un rebuig ciutadà que no ha fet més que augmentar amb la fugida del rei emèrit, denunciat per corrupció.

Catalunya ja ha dit prou als Borbons i està disposada a mobilitzar-se per demostrar-ho. Precisament, Esborrem-la del mapa és el nom de la campanya d’Òmnium Cultural que s’ha presentat aquesta setmana per eliminar els rastres de la corona que queden arreu del país, i que promourà canviar el nom de carrers i places que conserven noms de la dinastia borbònica, eliminar bustos i estàtues de l’espai públic, i retirar medalles i honors concedits a Felip VI i a Joan Carles I.

Aquests dies s'han tornat a veure imatges de protesta i rebuig ciutadà a la visita del rei espanyol. El seu intent de treure pit per rescabalar-se de la humiliació de la visita fallida a l’escola judicial se’ls pot acabar girant en contra. Per començar, es repeteix la imatge d’aïllament de la corona; les tres principals institucions catalanes –Generalitat, Parlament i Ajuntament de Barcelona– no hi han assistit.

Tot plegat, un exemple més de la fallida institucional que pateix l’Estat espanyol, immers en un conflicte polític amb Catalunya que és incapaç de resoldre i que el dessagna, tacat per la corrupció de la monarquia, en una gravíssima crisi sanitària i enfonsat en una crisi econòmica sense aturador. En aquest context, la visita reial a Barcelona no només és innecessària i contraproduent, sinó una provocació que haurien fet molt bé d’estalviar-se.