Renovables sí, però amb planificació i consens

El passat 20 de novembre, vaig assistir a la presentació del PLATER als ajuntaments de l’Alt Empordà per part del ICAEN a la seu del Consell Comarcal.

Vaig assistir-hi per petició de diversos representants municipals que van considerar que podia assessorar-los per millor entendre de què va el PLATER.

A la presentació als alcaldes del Baix Empordà sembla que la Generalitat,  l’ICAEN i el propi Consell Comarcal no han volgut que hi hagi debat i així passar el corró. Per això no han acceptat la presència d’assessors que puguin ajudar els alcaldes i alcaldesses a comprendre les implicacions que té aquest pla d’ordenació territorial.

Pel que fa a a l’Alt Empordà, després d’una introducció per part del president del Consell Comarcal, va prendre la paraula la directora del ICAEN per, d’entrada, reganyar a la gent de la província de Girona per ser, segons el seu criteri, molt insolidaris amb la resta del territori català, dir que la generació renovable ha de ser cosa de tots i que per igualar el territori l’ICAEN, per mandat de la Generalitat, ha elaborat un pla de desplegament de les energies renovables per tot el territori.

Aquest pla es basa en els resultats de la Prospectiva Energètica, PROENCAT 2050, que es va elaborar el 2017 i que defineix uns valors de consum  elèctric i una estratègia de desplegament per arribar a l’any 2050 amb una generació elèctrica totalment descarbonitzada. Com a objectiu està molt bé. El problema és que la previsió que es fa per arribar a aquest objectiu es poc realista. Assumeix, per exemple, que d’aquí al 2050 no tindrem cap progrés tecnològic i seguirem generant l’energia tal com es feia el 2017. Hem de considerar, per exemple, que en plaques solars des del 2017 a enguany s’ha doblat la potència per la mateixa superfície sensible.

Els errors de la PROENCAT s’importen cap al PLATER i, lògicament, això condiciona el repartiment de generació elèctrica que es defineix en el Pla.

Segons s’explica a la presentació, el repartiment o assignació de la potència a generar per cada comarca s’ha fet amb una metodologia única per a tota Catalunya, per garantir la igualtat i solidaritat entre territoris.

En aquest repartiment de generació elèctrica només es considera la generació eòlica i la fotovoltaica. Altres tipus de generació alternativa es consideren tan minoritaris que no apareixen en el còmput.

També s’explica que aquesta planificació està individualitzada per a cada municipi i, per tant, determina la quota objectiu de generació renovable municipal, que tota sumada arriba als 99,5 TWh definits a la PROENCAT com a demanda elèctrica de un total de 130 TWH que consumirem els catalans l’any 2050. I per generar aquesta energia la PROENCAT defineix que ens caldrà una potencia renovable de 61.861,4 MW que, amb un criteri vàlid el 2017, reparteix de la manera següent:

Aquestes son les xifres globals que, creiem, que el PLATER assigna de manera proporcional a cada municipi mitjançant un procés decisori basat en un conjunt de 107 criteris agrupats en 4 temes principals: Ambientals, territori i paisatge, disponibilitat de recursos i facilitat d’evacuació i socioeconòmic, i amb unes certes regles que prioritzen les capes a l’hora de prendre la decisió.

En aquest punt hem de manifestar que l’abast i prioritats sobre l’aplicació dels criteris i el contingut de cada capa son desconeguts i també ho son els criteris que governen la selecció. De moment aquests detalls son secrets i es donaran a conèixer a principis del 2026 quan el PLATER entri en fase d’exposició pública.

Relacionat amb aquest tema

Crit d'alerta d'entitats locals per l'impacte de la gigafactoria d'IA: "Consumirà l'aigua anual de Móra la Nova i Móra d'Ebre juntes"

Judit Castaño

També s’indica que a cada municipi s’han fet reserves de terreny 10 vegades superiors a les necessàries per complir els objectius energètics, per permetre als municipis poder ubicar les diverses propostes dins de la superfície assignada.

A partir d’això, es comenta que al final de la sessió es farà entrega a cada municipi d’una carpeta que conté dos plànols: un on s’indica l’espai que han de reservar per emplaçaments d’energia eòlica i un altre on s’indica els espais a reservar per energia fotovoltaica a terra.

Després ve un torn de preguntes i poso aquí les que varen sorgir a la reunió de l’Alt Empordà:

1.      Als municipis que ja tinguin algun tipus d’energia renovable instal·lada, això compta en la quota assignada?  Resposta Si.

2.      Els possibles parcs eòlics marins, contribueixen a la quota dels municipis afectats? Resposta NO. L’energia eòlica marina és competència de l’Estat espanyol.

3.      Mentre el PLATER no entri en vigor, previst pel 2028, podem comptar amb una moratòria per part de la Generalitat en bloquejar els projectes que presumiblement entrin en conflicte amb la planificació del PLATER? Resposta NO, mentre no entri en vigor els criteris d’autorització seran els actuals.

Relacionat amb aquest tema

"L'ecologia sempre ha tingut en el seu cor la lluita de classes"

Adhik Arrilucea

Per aquest tercer punt ara es possible que tingui lloc un debat parlamentari ja que no sembla gens racional.

Ens trobem a les portes d’un allau de propostes de parcs eòlics i fotovoltaics abans no entri en vigor el PLATER. La Generalitat ja ha manifestat que aplicarà els mateixos criteris dels últims anys, encara que estigui clar que un o altre projecte es trobin en contradicció amb el que ordenarà el PLATER.

D’altra banda la meva impressió és que la Generalitat no té cap pressa amb l’ordenació del territori des del punt de vista energètic i així, mentrestant, els promotors privats poden seguir actuant amb els seus criteris bàsicament econòmics i de negoci.