El referèndum d'independència dels kurds en 6 claus

Alberto Sicilia / Erbil (Kurdistan iraquià), 25 de setembre de 2017

(Traducció d'article del bloc Principia Marsupia)

Aquest dilluns 25 de setembre de 2017, els kurds de l'Iraq voten per la seva independència. Un dia que pot ser històric per al futur de l'Orient Mitjà.

1.- Però, abans de res, qui són els kurds?

Els kurds són segurament el major grup ètnic del món sense un Estat. Amb una població del voltant de 35 milions de persones, els kurds habiten en una regió dividida per les fronteres de quatre països:

"Kurdistan del Nord" (a Turquia), al voltant de 17 milions de persones.

"Kurdistan del Sud" (a l'Iraq), al voltant de 7 milions de persones.

"Kurdistan de l'Est" (a l'Iran), al voltant de 10 milions de persones.

"Kurdistan de l'Oest", també conegut com "Rojava" (a Síria), al voltant de 3 milions de persones.

(A aquestes poblacions caldria afegir tots aquells que viuen en la diàspora arreu del món).

2.- Aquest referèndum se celebra al Kurdistan de l'Iraq. Quina és la situació actual dels kurds a l'Iraq?

Des d'octubre de 1991, el Kurdistan iraquià és una regió autònoma, (de fet, l'única regió autònoma de l'Iraq). Té el seu propi exèrcit (els anomenats "peixmerga"), té el seu propi pressupost (ja que ven el petroli que s'extreu a la regió), té el seu propi parlament, i controla les seves fronteres de manera independent al govern de Bagdad.

Un dels grans problemes dels kurds de l'Iraq és que no sempre han estat units. Entre 1994 i 1996 hi va haver una guerra civil dins de la Regió Autònoma del Kurdistan entre el "Partit Democràtic Kurd" (dirigit per Masoud Barzani) i la "Unió Patriòtica del Kurdistan" (dirigida per Jalal Talabani). Com a resultat d'aquella guerra, cadascun aquests partits polítics va acabar controlant una meitat del Kurdistan iraquià.

El referèndum d'independència del Kurdistan va ser impulsat al principi pel Partit Democràtic del Kurdistan. Finalment la Unió Patriòtica del Kurdistan també es va unir a la crida al referèndum.

Encara que tots els grans partits kurds volen la independència, alguns dubten que aquest sigui el millor moment per plantejar un referèndum i creuen que es tracta més aviat d'una jugada política de Masoud Barzani per mantenir-se al poder.

3.- Per què volen els kurds la independència?

En primer lloc perquè són segurament una de les més grans minories ètniques sense Estat i porten més d'un segle lluitant per la seva independència.

Al final de la Primera Guerra Mundial, quan França i el Regne Unit van dividir l'Imperi Otomà, als kurds se'ls va prometre un Estat propi. Però al final van acabar dividits entre les fronteres de 4 països, essent minoria en tots ells.

La història del poble kurd està plena de persecucions i genocidis. Entre 1986 i 1989, més de 100.000 kurds van morir en els atacs amb armes químiques de l'exèrcit de Saddam. (L'anomenat "Genocidi de Anfal").

Quan en 2014 ISIS va conquistar Mossul i l'exèrcit de l'Iraq va fugir, els kurds van formar la primera línia de combat contra el grup terrorista. Ara consideren que ha arribat el moment que el món reconegui el seu dret d'autodeterminació.

4.- Per què el govern de Bagdad s'oposa al referèndum?

El govern central de l'Iraq considera "sagrada" la unió territorial del país i es recolza en la Constitució per declarar il·legal el referèndum. "Si cal votar sobre el futur de l'Iraq, ho hauran de fer tots els iraquians, no només els kurds", ha declarat reiteradament Haider al-Abadi, el primer ministre de l'Iraq.

5.- Els territoris en disputa

Els kurds i Bagdad no només estan enfrontats per la possible independència. Tampoc es posen d'acord en "quins territoris" constitueixen el Kurdistan.

En el següent mapa en vermell podeu veure els territoris que Bagdad considera oficialment "regió del Kurdistan". En taronja els territoris que els kurds també consideren seus.

El principal problema es troba als voltants de Kirkuk, ja que és una regió molt rica en petroli.

La majoria dels territoris en disputa estan en control de les forces kurdes. El referèndum se celebrarà també en aquestes zones, però els resultats es publicaran per separat.

6.- Oblit internacional dels kurds

Tots els països potents en aquesta zona del món s'oposen al referèndum kurd. Iran i Turquia per por que les seves minories kurdes reclamin també la seva independència. EUA i la UE perquè creuen que la independència pot desestabilitzar l'Iraq.

Ens recordem dels kurds quan els necessitem per lluitar contra ISIS. Ara tornen a estar oblidats.