Qui defensa la pau i qui la guerra

Gerard Àlvarez, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats

Aquesta setmana a Madrid se celebra la cimera de l'OTAN els dies 29 i 30. Un esdeveniment que modificarà totalment la vida a la ciutat i tindrà un dispositiu de seguretat mai vist.

L'Aliança Atlàntica es reuneix aquesta setmana amb la finalitat de potenciar relacions entre els seus aliats i alhora acordar el full de ruta de l'organització en un moment segons diuen “clau”, enmig del conflicte a les portes d'Europa amb la invasió de Putin a Ucraïna.

Segurament aquest últim és un dels motius pel qual la celebració d'aquesta cimera és inapropiada i innecessària i només deixa patent que l'OTAN no mira per la seguretat i la defensa sinó pel seu interès i expansió en altres territoris.

La invasió de Putin a Ucraïna ha servit perquè països que fins ara no formaven part de l'Aliança Atlàntica ho sol·licitessin per por d'una repressió estesa per part de Rússia. Per exemple, Finlàndia o Suècia.

Aquesta invasió ha fet que la mobilització a la frontera amb Ucraïna hagi estat enorme per part de l'OTAN i volti molt de prop, també, a Rússia.

El primer que cal dir és que tots i totes condemnem vivament la invasió de Putin a Ucraïna, no podria ser d'una altra manera, però en la guerra no tot val, i l'OTAN, amb els Estats Units al capdavant, l'única cosa que està fent és tensionar encara més una situació excepcional amb l'únic propòsit de treure’n beneficis.

L'OTAN, més coneguda com el braç armamentístic dels Estats Units. Occident es veu manipulada de tal manera que tot el que es digui des de la Casa Blanca serà l'“ordre suprema” per als màxims responsables de l'Aliança. Encara que això comporti tensionar encara més un conflicte ja de per si tensionat, amb gent morint o sortint del seu país. Que ningú no oblidi que les conseqüències d'una guerra sempre les patirà, per desgràcia, la població civil.

Cal recordar que en el seu moment Espanya era reticent a entrar en l'aliança i molt més a contribuir a la militarització d'aquesta, però veiem que això ha canviat radicalment aquestes últimes dècades.

Però tot això queda entelat pel gran motiu de repulsa contra la cimera de l'OTAN a Madrid, el motiu pel qual diumenge van sortir milers de persones al carrer i continuaran sortint aquesta setmana. Els crims de guerra que l'OTAN té a les seves esquenes són centenars i segueixen sense reconèixer-se per part de l'aliança. És més, sembla que tot el que sigui criminalitzar amb motius suficients a l'organització és justificar la invasió de Putin o ser comunista.

Centenars de morts, per exemple, a l'Afganistan, portaven la bandera de l'OTAN. Homes, dones, nens i nenes, civils, gent que no serà ni tan sols reconeguda com a víctima, sinó com a “dany col·lateral”. Aquesta és l'autèntica vergonya de l'Aliança Atlàntica.

Fins i tot, part d'aquest govern, el considerat “més progressista de la història”, proclama que l'OTAN és una organització criminal.

Si l'OTAN vol de veritat ser un organisme de defensa segur, en què la població mundial es fixi i hi confiï, el primer que ha de fer és reconèixer els centenars de crims de guerra que va cometre, igual que deixar de prioritzar el benefici a la seguretat. Només així podrà començar a esmenar una imatge i uns fets totalment condemnables per qualsevol justícia democràtica.

Mentre això no passi, continuarem denunciant que l'Aliança Atlàntica no és una organització segura ni de fiar. I per això, la cimera que se celebra aquesta setmana a Madrid serà la cimera de la vergonya.

Ni Putin, ni OTAN.