Quan el jovent entona el 'Cara al sol'

Sota aquest titular cridaner s'amaga la voluntat d'assenyalar com el feixisme, en les seves diferents formes, s'obre camí entre sectors importants de la gent jove, però sobretot que la mobilització i l'empoderament de la mateixa joventut és la base de la resposta. El passat dijous vàrem poder veure com Vito Quiles, conegut agitador d'extrema dreta en l'àmbit de la comunicació, pretenia fer un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona en el marc d'una gira amb el títol "Tour España combativa. Periodismo crítico y comunicación política". Aquesta visita ens ajuda a identificar algunes claus, a fer-nos preguntes i a apuntar algunes respostes.

Primer de tot cal assenyalar que una àmplia mobilització estudiantil va impedir que Quiles, artista de les fake news, els rumors i la mentida, pogués fer l'acte previst, i aquest fet ens indica que els sectors juvenils compromesos amb la democràcia real i la transformació de la societat d'acord amb els valors republicans d'igualtat i de llibertat són importants. Però, cauríem en un error greu si ens agafem a l'existència de sectors conscienciats i compromesos en clau antifeixista, ja que el mateix acte ens va mostrar com els i les joves que acompanyaven a Quiles responien a la mobilització entonant el Cara al sol.

Fets com aquest ens demostren una tendència evident els últims temps, el desvergonyiment amb el qual es mostren discursos i simbologia de caràcter feixista. Això, de fet, és la mostra de l'avenç dels seus valors en un moment de crisi social, econòmica, cultural i de valors del sistema tal com l'hem entès fins ara. Si ve els i les que acompanyaven a Quiles eren pocs, les dades de les enquestes ens diuen que són molts els que comparteixen les seves opinions. El baròmetre del CIS publicat fa uns dies mostra com més d'un 19% de joves d'entre 18 i 24 anys considera que la dictadura franquista va ser bona o molt bona. Això aniria en línia al conjunt de la societat espanyola, en què un 21% se situa en la mateixa resposta, però és especialment greu quan comprovem que l'aprovació de la dictadura descendeix com més jove és la generació, fins a arribar a la franja dels 18 als 24 en què repunta amb força.

A més, segons el baròmetre, el 14'4% d'aquests joves considera que la dictadura franquista era millor que l'actual sistema polític democràtic. Això ens ha de portar a preguntar-nos quin sentit se li ha donat a la paraula "democràcia", i si l'hem dotat d'un contingut real. Difícilment una generació de joves que veu el seu futur marcat per la precarietat, per la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne i per les dificultats per construir un projecte de vida estable pot acceptar les regles del joc establertes. Això, suposa sense cap mena de dubte plantejar una alternativa, com dèiem, basada en els valors republicans i en garantir col·lectivament els drets bàsics de les persones, basada en àmplies aliances per transformar d'arrel les estructures de desigualtat que fonamenten la societat actual. Aquesta és una qüestió sine qua non per fer front a l'avenç de l'extrema dreta.

En l'acte de Vito Quiles, vàrem poder veure com els seus seguidors, vestits amb banderes d'Espanya i creus de Borgonya, cridaven "Espanya cristiana i no musulmana", fent evident que l'extrema dreta actual situa les persones migrants en el focus del seu discurs de l'odi, identificant-les com a enemic interior. Lluny de la referència a Espanya, i en certa manera també del discurs religiós en clau catòlica, l'extrema dreta independentista d'Aliança Catalana i Sílvia Orriols fa seu aquest patró antiimmigració i antiislam, aprofundint-hi gairebé com a tema únic. En paral·lel, el passat dijous, també, vam conèixer la publicació d'un informe de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, que mostra com l'extrema dreta espanyola s'està situant com a impulsora global d'una estratègia contra el feminisme, el col·lectiu LGTBIQ+ i els drets sexuals i reproductius, amb actors com Vox, Hazte Oir o l'Opus Dei.

A la vegada, trobem com els valors més extrems del neoliberalisme han estat el brou de cultiu  de formes d'extrema dreta com la de Milei a l'Argentina o fins i tot la de Díaz Ayuso a Madrid. Així doncs, és l'hora de seguir fent-nos preguntes, per caracteritzar les diferents formes de l'extrema dreta i també per donar en comú respostes. En aquesta línia, des de la Fundació Neus Català impulsem l'Aliança per la pau i la democràcia. Fòrum internacional contra l'extrema dreta el 14 i 15 de novembre, coincidint amb l'aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Ho fem amb la voluntat d'escoltar persones expertes d'arreu del món i debatre sobre com combatre l'extrema dreta, però sobretot de generar complicitats en el moviment democràtic i antifeixista i posar les bases d'una resposta que empoderi al jovent i a les classes populars en la conquesta col·lectiva de drets en clau republicana.