Per què ha de caure Margarita Robles a causa del ‘Catalangate’

Sergi Sol, periodista

Potser no tingués ni remota idea dels tripijocs del CNI amb l'assumpte del codi maliciós Pegasus. Potser tot sigui una herència del General Félix Sanz Roldán, quan el CNI estava subjecte a la Vicepresidència de Soraya Sáenz de Santamaría a la qual incomprensiblement l'1 d'octubre de 2017 no se la va endur per davant.

A l'agost d'aquell any del referèndum a Catalunya, mentre la Vicepresidenta de l'últim Govern Rajoy es passejava per tot arreu amb la seva cap de gabinet María González Picó, com si per elles ressonessin les campanes, assegurant que no hi hauria ni urnes ni paperetes . Rajoy dixit. Al punt que Carmen Martínez de Castro, aleshores secretària d'estat de Comunicació del Govern espanyol, sopava en vigílies de l'1 d'octubre -després d'una jornada atrafegada- al malaurat restaurant Tickets del Paral·lel de Barcelona afirmant als comensals solemnement que si a Catalunya votaven un milió de persones això significaria la decapitació de Rajoy.

Per Martínez de Castro, el Govern espanyol es podia permetre que es votés a 'poblets' però ni de bon tros a les grans ciutats i molt menys a la capital catalana. Ho explicava, amb aplom, a tothom que el volgués escoltar.

Darrere d'aquesta solemne afirmació hi havia la informació que gestionava el totpoderós General Félix Sanz Roldán a les ordres de la Vicepresidenta Santamaría, filla també de General. Ni més ni menys que deu anys va estar el conquense Sanz Roldán al capdavant del CNI, etapa que va començar amb José Luís Rodríguez Zapatero, el president més progressista que mai no ha tingut el Govern d'Espanya. Però va sobreviure a aquest i fins i tot a Rajoy. Doncs va continuar al càrrec un any sencer amb Pedro Sánchez, després de la moció de censura que va acabar amb Rajoy i amb tot el seu Govern.

El que no va poder l'estrepitós fracàs que va aconseguir el Govern Rajoy -Soraya amb l'1 d'octubre- ho va poder la corrupció de la Gurtel després que l'Audiència Nacional fallés contra els interessos del PP.

Val a dir que Margarita Robles, com abans Zapatero, passa per ser una de les veus més progressistes del Govern del PSOE. I per això mateix, també, no es pot permetre seguir al càrrec. Robles va ser la persona que va anunciar i va defensar una moció de reprovació contra Soraya Sáenz de Santamaría el 3 d'octubre de 2017: “Mentre a Catalunya hi havia càrregues amb ferits de ciutadans i agents, mentre hi havia ciutadans votant, la vicepresidenta (Soraya) feia una compareixença dient que no estava passant res”. Va passar que aquell mateix dia el rei Felip VI va prendre la iniciativa amb allò de 'Santiago i cierra Espanya'. I la moció, que Podem demanava que fos de censura al Govern, es va quedar en res. Reculada davant de l'ímpetu del fill de l'Emèrit.

Una cosa semblant li està passant a la ministra Robles, fet i fet responsable del CNI. I és que mentre es van coneixent més i més dades sobre l'espionatge massiu que va començar amb el PP a la Moncloa, i va seguir i fins i tot es va ampliar amb Robles al comandament, ara manté que no en sap res. I aquí no s'espia ningú mentre un silenci espès acompanya al president Pedro Sánchez.

La ministra Robles no pot seguir perquè la malifeta comesa és un atropellament a aquests mateixos drets fonamentals que Robles ha defensat i protegit com a magistrada. No pot seguir perquè Unides Podem, el soci de coalició, és un clam davant del que va passar. Greus fets que, malgrat que ja se sabia, han pres un altre tint després de les revelacions de Citizen Lab -una entitat a la qual el dirigent del PP González Pons concedia màxima credibilitat el gener d'aquest any- publicades per The New Yorker primer i avalats pel Washington Post després.

Tampoc no pot continuar perquè el greuge necessita sang. Si amb ETA engaltant trets, van caure Manglano[exdirector del CNI], el Vicepresident Narcís Serra i el Ministre de Defensa, Julián García Vargas, no és acceptable que ara la màxima responsable del CNI se'n surti sense més. Encara que sigui perquè no s'assabenten de res i no controlen el Centre Nacional d'Intel·ligència.

I finalment, tampoc pot seguir perquè la seva dimissió és l'única via per salvar l'esquerra i no aplanar el camí a una coalició d'un nou Govern del PP condicionat per la dreta més extrema de Vox. Si el PSOE vol tenir la possibilitat de tornar a governar Espanya la propera legislatura, només ho podrà fer comptant amb Unidas Podemos i amb aquesta mena de partits que conformen la plurinacionalitat de l'Estat, que sumen prop de 40 escons imprescindibles segons tota la demoscòpia publicada. I no es mossega la mà que necessites, ni se l'espia.