L'estat d'alarma: utilitzem-lo bé

David Bonvehí. President del PDeCAT

Abans de tot volem fer un reconeixement a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que amb la seva solidaritat i comportament fan front al COVID-19. I des d’aquí també fer un especial reconeixement als professionals de la sanitat i als restants serveis públics del nostre país.

Dissabte es va dictar l’Estat d’Alarma per part del Govern Espanyol, una figura prevista a la Constitució, poc coneguda per la majoria de la ciutadania i que ha de servir per centrar esforços per combatre situacions catastròfiques o d’emergència. Podem afirmar sense cap mena de dubte que l’estat d’alarma, s’hagués hagut d’articular amb esperit col·laboratiu, i en cap cas invasiu cap a les institucions catalanes, i amb esperit de suma i no amb l’esperit recentralitzador de competències que sempre ens té acostumats l’Estat. Cal donar prioritat a l’eficiència i no a la ideologia.

No és d’estranyar doncs que el President Torra afirmi: “l’estat d’alarma s’hauria pogut posar al servei del combat de la Generalitat i la resta de governs contra el coronavirus i, en canvi, s’ha posat al servei d’una idea antiga d’Espanya i d’un pla de mesures insuficients i ineficaces”.

La figura de l’estat d’alarma fou prevista a la Constitució i desenvolupada amb una posterior Llei Orgànica, que només va rebre el vot en contra del PNV. Però, des del punt de vista de la minoria catalana era homologable a altres legislacions europees i també preveia limitacions generals que afectaven a les mesures que es podien adoptar.

La Llei no detalla les mesures a adoptar, però si que del precepte queden clars dos aspectes importants: l’un, que les mesures a adoptar han de tenir com a meta única el reestabliment de la normalitat que les circumstàncies extraordinàries han alterat, i per tant la concentració de poders ha de servir per ser més eficients en la lluita contra l’epidèmia, no per ser-ho menys; qui millor coneix el funcionament de la sanitat a Catalunya és la Generalitat, el Ministeri fa dècades que no la gestiona. L’altre aspecte és que han d’adoptar-se només aquelles mesures verdaderament imprescindibles i que es realitzin de forma proporcionada a les circumstàncies. No podem oblidar que la declaració d’alguna situació excepcional implica l’aplicació en Dret constitucional del principi de legítima defensa i és imprescindible l’ existència del principi de proporcionalitat. Un exemple: per combatre l’epidèmia del coronavirus, ara no calia centralitzar els Mossos d’Esquadra.

L’estat d’alarma obeeix a circumstàncies i fets naturals i té una condició diferent que les de l’estat d’excepció i de setge, que tenen una naturalesa eminentment política. Això es pot afirmar després d’estudiar la ponència de la llei en què es va modificar la configuració de l’estat d’alarma, ja que es van admetre les esmenes número 123 (del Partit Comunista) i la número 233 dels Socialistes. Aquestes esmenes es basaven en que l’estat d’alarma havia de reservar-se per la resolució de crisis alienes a tota connotació política o social (123), i la consideració de què els supòsits de fet que legitimés la declaració de l’estat d’alarma són diferents a aquells que habiliten a l’estat d’excepció (233).

Des del catalanisme i des de l’independentisme català, sempre hem cregut que en situacions així, la col·laboració de les institucions hauria de ser la clau, i per això des del Partit Demòcrata mostrem la disconformitat amb l’abusiva i injustificada invasió competencial realitzada pel Govern Sánchez, i també demanem que es realitzi una aplicació del principi de proporcionalitat del decret de l’estat d’alarma, ja que només així les mesures seran realment eficaces. Un ús que sigui respectuós amb les competències i les institucions catalanes.

Avui la primera de les prioritats és frenar l’expansió de l’epidèmia per evitar que els serveis sanitaris quedin absolutament sobrepassats . Per això el Govern de la Generalitat planteja una aturada de país, un confinament generalitzat i un tancament de ports, aeroports i de transports ferroviaris interterritorials, és el que està fent la Xina amb èxit, és el que voldríem fer a Catalunya i no és el que proposa encara el decret d’alarma; un tancament generalitzat recolzat de mesures d’acompanyament financer a PIMES i autònoms per garantir el manteniment del teixit productiu i els llocs de treball, colpejats per les negatives conseqüències econòmiques que suposen aquestes mesures.

Les catalanes i els catalans confien en les seves institucions, i confien en els Ajuntaments d’aquest país. Per això creiem en la coordinació i cooperació que pot anar des de les organitzacions mundials com la OMS fins a l’Ajuntament més petit.

Per últim, expressem la nostra confiança en aquest país i en les altres nacions del món per sortir-nos d’aquesta crisis, i ens emmirallem amb les veïnes i els veïns d’Igualada i de la Conca d’Òdena que amb els seus alcaldes ens han donat un bon exemple.