L’altra cara de l’estiu

Irene Mata Martínez, membre de la comissió de beques de la Fundació Pere Tarrés

No poder pagar el menjar de la setmana, abandonar casa teva per un desnonament, fugir d’una guerra, treballar en l’economia submergida, no trobar cap feina estable, viure en un pis ocupat, compartir una habitació rellogada amb la teva filla, tenir un o els dos progenitors a la presó... Són situacions molt complexes i en alguns casos desesperades que per a molts ens poden semblar llunyanes. Però malauradament, aquesta és l’altra cara de l’estiu per a moltes de les famílies que s’adrecen a la Fundació Pere Tarrés per sol·licitar una beca d’estiu amb l’esperança que el seu fill o filla pugui gaudir d’uns dies de casal o de colònies.

L’equip que gestiona les beques que l’entitat lliura cada estiu a famílies en situació de vulnerabilitat hem pogut constatar que l’últim any hi ha hagut un empitjorament de la situació socioeconòmica de les famílies. Els informes que ens arriben de serveis socials i les vivències que ens expliquen les mateixes famílies fan palès que moltes de les situacions que viuen diàriament aquestes persones els situen en contextos d’extrema vulnerabilitat. Aquest estiu, a la crisi encara no resolta generada per la pandèmia, s’hi ha sumat un altre factor: ens ha començat a arribar un nombre petit però creixent de peticions de persones refugiades, derivades de Creu Roja i amb informes del SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats), fugint de la guerra d’Ucraïna però també d’altres conflictes com el d’Afganistan.

Segons una enquesta de la Fundació Pere Tarrés, més d’un 70% de les famílies que sol·liciten una beca a l’entitat afirmen que les seves dificultats econòmiques s’han vist augmentades aquest darrer any; 3 de cada 4 de les famílies tenen dificultats per pagar vacances una vegada a l'any; gairebé la meitat manifesten dificultats per pagar rebuts i 4 de cada 10 no poden mantenir la temperatura de casa de manera adequada.

Xifres que evidencien un nou perfil de vulnerabilitat. Però darrere de cada una d’aquestes xifres, de cada un dels informes de serveis socials, hi ha una història, un infant que pateix i que no hauria de viure situacions que no li pertoquen.

Entre els infants que aquest estiu gaudiran d’una beca per participar d’activitats de lleure hi ha quatre germans de diverses edats que han fugit amb la mare d’Afganistan. El pare és mort. La mare no té cap ingrés econòmic. Aquest estiu, els 4 germans podran anar junts al casal social de l’Escola Anna Ravell, al Poble-sec, gràcies a una beca del 95% sobre el preu del casal.

També tindrem dos germans de 9 i 14 anys, que juntament amb la seva mare són víctimes de violència familiar. La mare té un sou de 485 euros al mes, insuficient per a les necessitats bàsiques de la família i, actualment, viuen tots en un pis ocupat. Malgrat les enormes carències que experimenten, la mare té molt clar que gaudir d’activitats d’estiu ajudarà els seus fills a oblidar per uns dies l’angoixa del dia a dia. Truca a la Fundació Pere Tarrés i explica que té estalviats 50 euros per a les vacances dels seus fills, i que aquesta quantitat és tot el que pot aportar. Finalment, se’ls atorga l’ajut econòmic necessari perquè puguin gaudir de 5 dies de colònies a la casa de colònies de La Conreria, al Maresme.

Més històries: la d’una nena de 9 anys, refugiada de la guerra d’Ucraïna juntament amb la seva família. No tenen papers ni ingressos de cap mena i viuen tots en un hotel a Castelldefels finançat per una entitat d’ajuda humanitària. Gràcies a una beca, aquest mes d’agost podrà divertir-se i deixar de banda unes hores al dia el patiment i el record de la guerra participant en les activitats del casal Vedruna Àngels, on també podrà gaudir d’un esmorzar i dinar saludables.

I desenes de vivències més: desnonaments, atur, feines precàries, habitatges minúsculs i poc ventilats en plena onada de calor, dificultats per assumir les despeses bàsiques o per farcir la cistella de la compra...

Tothom té molt clara la rellevància de tenir experiències i referents positius en les nostres vivències d’infantesa, però les creixents situacions de pobresa i vulnerabilitat social dificulten l’accés de centenars de nens i nenes i d’adolescents a les activitats d’educació en el lleure. Per a ells i elles, l’oportunitat de gaudir de tots els beneficis que suposa anar de colònies, gaudir en un casal o participar de les activitats d’un centre d’esplai (espais organitzats, vivències sanes i divertides, necessitats d’alimentació i higiene cobertes, convivència amb altres infants i amb referents adults positius, reforç de competències emocionals i pedagògiques que els seran bàsiques per al seu futur desenvolupament) pot suposar un punt d’inflexió clau en les seves trajectòries vitals.