És un judici polític

José Bové

Eurodiputat, en nom de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya

Els presos polítics catalans s’enfronten a 25 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació

Avui, després d’haver patit presó preventiva arbitrària durant catorze mesos, els nou presos polítics catalans (sis ex-consellers, l’ex-presidenta del Parlament de Catalunya, i els dos líders d’Òmnium i l’ANC) s’enfronten a un llarg judici al Tribunal Suprem espanyol. S’enfronten a greus acusacions de rebel·lió, desobediència i malversació de fons públics.

El seu crim? Haver organitzat o donat suport un referèndum d’autodeterminació, seguint el mandat democràtic donat per part del poble català. Ara s’exposen a una sentència de presó de fins a 25 anys, ja que el crim de rebel·lió, per al qual hi ha d’haver un “alçament violent i públic” segons la llei espanyola, és un dels més seriosos dins la legalitat criminal espanyola. Tanmateix la veritat innegable és que ni van incitar ni van utilitzar la violència, tal i com va reconèixer el tribunal alemany de Schleswig–Holstein, quan va negar l’extradició del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. De fet, l’única violència exercida vingué per part de la brutal i violenta resposta de la policia espanyola contra milers de votants, l’1-O de 2017. Agents de policia picant persones que només volien votar pacíficament: aquesta és una imatge inconcebible dins la Unió Europea.

Els membres de la Plataforma de Diàleg UE–Catalunya del Parlament Europeu lamentem la resposta repressiva i judicial de les autoritats espanyoles vers un conflicte de caire polític. Lamentem la narrativa falsa que hi ha darrere les acusacions i denunciem que aquest és un judici polític. El diàleg i la negociació, i no l’empresonament i la persecució política, haurien d’haver estat els instruments per canalitzar el dret legítim a l’autodeterminació de Catalunya.

Però aquest judici polític no és només un assumpte intern espanyol. Posseeix una clara dimensió europea ja que xoca amb valors fonamentals de la nostra Unió, com són la democràcia, la llibertat d’expressió, la llibertat d’assemblea i la llibertat a la participació política. Fins i tot està en perill el dret a un judici just, ja que els presos polítics han denunciat nombroses irregularitats durant la fase prèvia al judici. Per exemple, moltes de les apel·lacions presentades davant del Tribunal Constitucional espanyol encara estan pendents de resolució, i per tant, mentre no estiguin resoltes, es bloqueja el seu pas al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Seguirem aquest judici polític de prop. Perquè estem absolutament convençuts que els conflictes polítics que involucren drets fonamentals no són qüestions que hagin de dirimir els jutges. Les catalanes i els catalans tenen el dret legítim de decidir democràticament el seu futur polític, i Madrid i Brussel·les necessiten polítics amb el coratge necessari per resoldre els conflictes polítics, no amb càrregues criminals ni empresonant els oponents, sinó amb les eines de la democràcia.

Una sentència condemnatòria al final d’aquest judici podria calmar la set de venjança del nacionalisme espanyol més radical però certament no contribuirà a una solució raonable de les tensions històriques entre Catalunya i les institucions espanyoles. És necessari que les institucions europees pressionin per assolir una solució política i democràtica.