Un insuficient mínim vital

Sergi Raventós i Carme Porta, membres de la Xarxa Renda Bàsica

Molts són els càrrecs institucionals, polítics i també periodistes que encara parlen de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i la Renda Bàsica com si totes fossin realment universals i incondicionals i res més lluny de la realitat.

La confusió que es crea sobre aquesta futura prestació de l’IMV és gran, atès que les esperances de les persones que estaven en situació d’extrema pobresa eren moltes però també ho són les que han accedit a nivells preocupants de pobresa de forma ràpida amb aquesta crisi i en alguns moments s’ha parlat de la Renda Bàsica per referir-se a l'IMV.

Aquest mes de juny ja es podrà sol·licitar el conegut Ingrés Mínim Vital (IMV) que va aprovar el gobierno de España el passat 29 de maig. És una mesura molt esperada, adreçada a les persones que viuen en una situació d’extrema pobresa, tal com reconeix el mateix BOE de l’1 de juny. Dir que qualsevol millora per a les persones més necessitades és força benvinguda és obvi, però qui signem aquest article fa anys que treballem amb persones vulnerables i coneixem les limitacions d’aquestes prestacions condicionades i amb un munt de requisits i controls d’accés per accedir-hi i, malauradament, l’IMV, no s’escapa d’això.

S’han fet, sobre l’IMV, moltes afirmacions sobre la seva magnificència que, passada l’efervescència inicial, es van desmuntant, com ara que «erradicarà la pobresa» o que s’ha fet “un pas de gegant en l’estat del Benestar”. Potser si aquesta mesura s’hagués posat en marxa fa uns anys a hores d’ara la situació de base hauria trobat una altra realitat i no hauria plogut sobre mullat. Ara ha trobat un 20% de persones en situació de pobresa i ha augmentat amb els ERTO i l’atur generat per la pandèmia, per tant, una desigualtat més extrema que fa l’IMV del tot insuficient. Tampoc inclou les persones en situació irregular, un dels col·lectius més vulnerables de la societat.

Si analitzem el que diu el BOE trobem que el principal objectiu serà “la reducció de la pobresa, especialment l’extrema pobresa”. A totes llums, per tant, és un objectiu molt lloable però bastant més modest que el “d’erradicar la pobresa”. I no pot ser d’altra manera, pels recursos que es volen dedicar a aquesta mesura: al voltant d’uns 3000 milions. Sense ser una quantitat insignificant, cal recordar que en els programes electorals d’Unidas Podemos es pensava dedicar uns 10.000 milions a un ingrés similar i en el programa del PSOE la quantitat estipulada era de 6.000 milions. És evident que aquestes quantitats eren contemplades sense haver pogut preveure les conseqüències i afectacions de la pandemia de la COVID-.19 per a d'altres milions de persones. Però si que podem fer una comparativa que ens dóna una visió del projecte social futur: el pressupost de Defensa és de més de 16.000 milions. Creiem que el pressupost destinat a l’IMV és del tot insuficient i que calen poques paraules per veure quina és l’aposta de futur.

Pel que fa a la cobertura de la població receptora, l’IMV es preveu que el rebin només unes 850.000 llars de l’Estat, això pot suposar al voltant de 2.300.000 persones beneficiàries. Al Regne d’Espanya hi ha unes 9,9 milions de persones en risc de pobresa (el 21% de la població) i més del 26% dels menors de 16 anys viuen en llars amb ingressos inferiors al llindar de la pobresa. Oxfam calcula que hi havia quasi quatre milions i mig de persones en situació de pobresa extrema l’any 2019. Encara no hi ha dades del 2020 que tinguin en compte la repercusió de la pandèmia, per tant, cal analitzar amb prudència l’impacte que suposarà l’IMV. Ni tan sols arriba als 590€ del llindar de la pobresa severa que va arribar a proposar fa uns mesos Intermon Oxfam i que hagués suposat una despesa de 6400 milions d’euros però que hagués reduït la pobresa severa a un 0,67%, segons aquesta organització.

A Catalunya existeix la RGC, una prestació per a persones sense ingressos i en situació de pobresa, que després de tres anys de posar-se en marxa només la reben a hores d’ara un 13% de la població que l’ha sol·licitat. És la demostració que les rendes condicionades poden ser un fracàs prou considerable i tot ens fa pensar que en el cas de l’IMV també hi haurà una part important de persones que no podrà accedir malgrat les condicions d’aquestes persones siguin molt precàries i d’extrema pobresa.

En un moment en que la pobresa és força elevada, així com també l’atur, on el treball precari està a l’ordre del dia i es preveu que el decreixement econòmic productiu i de serveis augmenti, creiem que l'IMV no és una bona solució i és insuficient, atès que no atén a fons les necessitats reals d’una part important de la població, segueix estigmatitzant qui ho necessita de forma urgent i no garanteix la igualtat d’oportunitats que requereix una situació com l’actual, amb una revisió a fons del sistema econòmic i financer.

Pensem que s’hagués pogut avançar cap a una Renda Bàsica universal i incondicional, si més no una renda bàsica d’emergència fins a final d’any o fins a trobar una vacuna contra la Covid-19. Tal com està demanant cada cop més una part important de la ciutadania i segons una enquesta de la Xarxa Renda Bàsica hi estaria d’acord un 56% de les persones enquestades.