La indignitat d'Albiol davant els morts

Cristina Fallarás. Periodista

Aquest dimecres dia 9 de desembre (ahir a la nit, en escriure aquest article) s'ha incendiat a Badalona una nau industrial abandonada. Dins vivien al voltant de 200 persones procedents del que anomenen l'Àfrica subsahariana. Ho diuen així perquè són negres. Ho diuen d'aquesta manera perquè ningú es preocupa del nom dels seus països de procedència, perquè l'Àfrica es tracta com si només fos un únic país.

Quan m'assec a escriure, se sap que dues persones han mort si més no, que s'han rescatat algunes desenes, que hi ha un nombre indeterminat de ferits, que es va poder veure a alguns saltar al buit des de l'interior, que un altre nombre (no se sap quants) ha sortit fugint per por de ser detinguts.

Sento un horror només comparable a la meva tristesa sense fons en pensar en com viuen milers de persones que arriben a Espanya esperant trobar un futur per a elles i els seus fills i troben devolucions en calent, CIE i naus industrials abandonades. Sento l'horror que sent qualsevol dona, qualsevol home, davant el que va passar aquest dimecres. Excepte l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (Partit Popular).

No oblidaré la seva reacció davant aquest esdeveniment terrible, amb els morts encara aquí, amb les flames devorant l'estructura de la nau i sense saber encara quantes persones quedaven dins.

Les primeres declaracions d'Albiol han estat per a culpabilitzar els morts i ferits: “és evident que es tracta d'una okupació”. I més: “És inacceptable tenir veïns amb por i que l'Administració no pugui actuar perquè la llei defensa els okupes”, ha afirmat davant les flames només conèixer la tragèdia, “l'Ajuntament porta temps anunciant que podia produir-se una desgràcia”.

Quin odi hi ha dins del cor d'un home que la seva primera reacció davant la mort i el dolor consisteix a carregar-se de raons pel racisme? Quina capa de quitrà li cobreix la decència?

Hem de cosir-nos a la memòria els actes de racisme. El racisme institucional hauria de ser castigat severament. Perquè contagia i es converteix en exemple.

No oblidaré el que va passar la nit d'aquest dimecres com no oblido aquell dia del 2010 en el qual va definir a la immigració d'ètnia gitana procedent de Romania com “una plaga indesitjable”. I va afegir: “Han vingut exclusivament a ser delinqüents". Cap dirigent del PP li va enlletgir el gest.

No obstant això, com he dit, el més esfereïdor, el més bestial de les paraules que deixa anar com a alcalde per mossegar, és la forma com dicta el pensament d'una part (no petita) de la població. Escoltar al màxim representant d'una ciutat enfrontar una desgràcia, diverses morts, a cop de racisme permet a aquesta part de la ciutadania fer el mateix. “Alguns no donaven problemes, però altres sí”, ha declarat García Albiol des de la barbàrie que li ocupa.

Badalona és una ciutat amb més de 220.000 habitants. El PP, amb Albiol al capdavant, va guanyar l'alcaldia en les últimes municipals aconseguint 11 escons, quatre més que ERC, el partit que el segueix. Ell està aquí representant a una majoria de la població que creu en el seu missatge. I el seu missatge fa temps que no enganya a ningú.

La idea de l'“okupació” els resulta bona per justificar el seu insuportable racisme.

Quina cosa hem acabat considerant “okupació” i per quin motiu? Aquesta és la pregunta. Portem mesos sentint parlar de “els greus problemes de l'okupació”. Aquesta frase, difosa a centenars de reportatges que omplen diaris, programes de ràdio i televisió, té com a objectiu identificar a la immigració i les famílies que no poden pagar el seu sostre a un grapat de màfies i criminals que assalten els habitatges desatesos per fons voltor, la SAREB i les entitats financeres.

La indignitat que suposa rendibilitzar la tragèdia, els morts, els ferits, la pobresa i l'abandonament no té fons. Utilitzar-los per a atiar les brases del racisme és una infàmia. Fer-ho com a màxim representant de la població hauria de ser delicte.