Imagina l'oci nocturn

Cristina Fallarás. Periodista

Pel que sembla, entenem que el “oci nocturn” és un assumpte de primera necessitat. Encara no s'han ampliat les plantilles dels ambulatoris, la sanitat pública és deficient per retallada, ignorem com estudiaran el milions d'alumnes i alumnes d'aquest país, però cada dia discutim els horaris en els quals una cosa que anomenem “els joves” poden anar a bars i discoteques, analitzem el fet de beure de nit en locals tancats com si fos un dret.

Imagino una societat en la qual l'oci nocturn consistís en l'obertura de cinemes d'estiu en espais oberts, espais públics, amb enormes pantalles i gandules o cadires, totes elles a la distància necessària de la del costat, i si resulta tan necessari, un gintónic a la mà.

Joves a la plaça del Macba de Barcelona, després del tancament de discoteques a partir de mitjanit. EFE/ Quique García

Imagino una societat en la qual l'oci nocturn es referís a l'obertura de museus i llibreries. En la qual les llibreries i editorials traguessin els seus llibres al carrer, a la manera de Sant Jordi o les fires del llibre, i els autors i autores s'anessin alternant per xerrar amb qui hi vagi. Una fira, una festa de llibres i art convertida en una “nit blanca” diària de la Cultura.

Imagino una societat en la qual l'oci nocturn omplís de teatre i música les places i els parcs. On els qui ho desitgessin poguessin asseure's tranquil·lament (també si és necessari amb un gintónic a la mà), si fa falta sobre l'herba, a gaudir dels espectacles.

Tot ha canviat radicalment després del confinament. Ho diuen “nova realitat” però de realitat, tal com la coneixíem, no té res. Bé doncs, es podria aprofitar aquesta anormalitat no per patir-la, sinó per gaudir-ne, convertir les nostres nits en moments per gaudir de la Cultura. I ja posats en el tema, donar vida a un sector que agonitza i va desapareixent de pura fam. Que em diguin ximple si volen, però estic segura que la població que gaudiria d'aquest “oci nocturn” seria numèricament molt superior a la que exigeix beure en discoteques. Sobre tot si es té en compte que les discoteques estan pensades, a més de per a aconseguir l'ebrietat, per ballar, i fins i tot ballar ens ha estat prohibit. I sí, també aquesta extravagància a la qual denominem “els joves”.

Probablement una cosa no impedeix les altres. El problema és que aquestes altres que jo imagino ni tan sols es plantegen. Preguntem-nos per què i a qui competeix.

Imagino una societat en què l'oci nocturn no consisteixi en beure sinó en créixer, en gaudir de la Cultura, i això sí em sembla de primera necessitat. Ves per on quina ximpleria.