Finestra amb vistes. "Visca Fornite!"

Fernando Ruiz-Goseascoechea. Periodista

Divendres passat em vaig aixecar amb la sensació de tenir febre i em vaig espantar. Quan em vaig incorporar per mirar el telèfon situat a la tauleta de nit em va fer mal el braç i em vaig tranquil·litzar. Resulta que el dia anterior m'havien posat una vacuna per a la grip i una altra per a la pneumònia i em van advertir que sentiria molèsties i, potser, tingués algunes dècimes.

A casa estem tots molt nerviosos perquè no sabem com portarem la quarantena imposada pel govern argentí des de divendres. En el segon dia, un calc de les mesures aplicades pel govern espanyol el passat 9 de març, s'havien incrementat en 67 nous casos i el total d'infectats ascendia a 225 i 4 morts.

La vida als carrers de Buenos Aires, - la capital amb més llibreries i teatres de el món-, s'ha esvaït. Només es veu gent amb cistelles de la compra que van a la botiga d'alimentació propera i veïns passejant amb les seves mascotes. Les obres al carrer han desaparegut i s'ha deixat de construir; les botigues estan tancades i només les farmàcies i punts d'alimentació es troben oberts, tot i que les cadenes de supermercats han restringit des d'avui els seus horaris.

Se sabia que la mesura estava a punt d'aplicar-se, ja que a l'Argentina es fa tot el que es va fer a Espanya quan van aparèixer els casos de coronavirus, però aquí, el gran avantatge és que s'està aplicant el mètode amb dues o tres setmanes d'antelació. El temps es dilata amb la pandèmia; creiem que han passat anys des que van començar les víctimes a Itàlia, i amb prou feines fa unes setmanes.

Dijous passat, l'últim dia que vaig sortir al carrer, vaig treure diners del caixer, i vaig aprofitar per anar a comprar a una ferreteria un transistor i piles de recanvi. També vaig comprar dos flascons d'un suposat alcohol en gel, de marca desconeguda, 10 màscares de les barates i un termo per iniciar-me en el ritual del mate. Porto vivint vuit mesos a Buenos Aires i encara no m'he fet un mate a casa, però crec que tindré temps de prendre tots els mates perduts en la meva vida.

Vaig anar al cardiòleg perquè volia fer-me una revisió, donat que veig molt difícil que pugui viatjar a Madrid i presentar el meu llibre sobre records de la infància a la Fira del Llibre. La Fira s'ha ajornat, ignoro quan sortirà el llibre i menys quan podré viatjar a Espanya.

Em van posar la vacuna, vaig tornar a casa i vam sopar. A l'acabar, el meu fill, Fercho, d'11 anys, va estar jugant una mica amb el Fortnite en la seva consola PlayStation, joc en el qual és molt hàbil i fanàtic seguidor. Al cap d'una estona es van sentir els primers aplaudiments i vam sortir a la balconada per ovacionar els sanitaris. Quan els aplaudiments estaven per finalitzar jo, agraït per la idea de la vacuna, vaig llançar un sonor crit de suport als metges; seguidament, el meu fill, contagiat per l'entusiasme veïnal, es va animar i va cridar amb totes les seves forces: Visca Fornite! I els veïns dels balcons propers es van retirar entre rialles. Estàvem entrant en quarantena amb la moral ben alta.