Escoles segregades, barris fracturats

María Segurola, experta en segregació escolar a la Fundació Bofill

La discriminació d’una persona o un col·lectiu es produeix quan hi ha mesures explícites que la promouen, però també quan no hi ha polítiques concretes que la impedeixen. Sota aquesta mirada es va concebre la Ley Zerolo, aprovada el passat 30 de juny al Congrés dels Diputats, que tracta d’avançar en la garantia universal de drets ja reconeguts identificant formes d’exclusió i discriminació i definint mecanismes per sancionar-les.

Posar nom i dimensionar les injustícies ajuda a denunciar-les i a trobar vies per posar-hi remei. Una de les formes de discriminació més present és la segregació escolar, un mal que té nom i s’explica amb dades des de fa anys, però que encara trobem a gairebé tots els municipis de Catalunya.

La segregació escolar és un problema greu no només perquè sigui moralment reprovable, sinó perquè condiciona el dret a l’educació de milers d’infants, el seu benestar i el seu futur. Assistir a l’escola és una condició necessària però no suficient per garantir l’èxit educatiu. Quan se segrega l’alumnat desafavorit es condicionen les seves aspiracions i resultats, i s’impedeix el rol de l’escola com a ascensor social.

La segregació escolar, però, no afecta només als nens i nenes vulnerables. A Catalunya hi ha també un important nombre d’escoles on tan sols hi ha alumnat de famílies benestants, amb una composició que no es correspon en absolut amb el seu entorn i que afavoreix que l’alumnat tingui una visió molt reduïda de la realitat que l’envolta. La segregació escolar aïlla els nens i nenes del món on viuen, siguin pobres o siguin rics.

Aquesta segregació escolar a dues bandes és un reflex de la societat. La majoria dels nostres barris i municipis són diversos socialment, però no moltes de les seves escoles. Els veïns i veïnes ens veiem al carrer, tot i que molt sovint no tenim contacte real i ni compartim experiències. Vivim en entorns diversos però tenim rutines impermeables.

Per sort, existeix un lloc on els nens i nenes es poden trobar, fer-se amics i descobrir nous mons més enllà del que tenen a casa. Aquest lloc imprescindible és l’escola. Hem de fer una aposta clara per les aules com a espais de noves possibilitats, on decidir no només qui som com a individus, sinó qui som com a barri, municipi i país.

Vivim en societats on és impossible viure d’esquenes als altres, i cada vegada ho serà més. Tenim la responsabilitat de garantir que, ja des de P3, ningú és discriminat, especialment en el context actual de qüestionament de les democràcies, augment de les desigualtats i creixement dels populismes. No obstant això, les dinàmiques excloents visibles i invisibles que ens envolten impedeixen que l’escola sigui espai de contacte i intercanvi.

La Ley Zerolo reclama el dret a la no discriminació i dóna cobertura al Pacte contra la Segregació Escolar (2019) i al decret d’admissió (2021) promoguts a Catalunya. Assenyala que s'ha d'evitar la concentració d'alumnat vulnerable en un mateix centre, que no es pot excloure cap alumne dels serveis educatius d’un centre per motius discriminatoris i determina que la Inspecció Educativa ha d'intervenir per garantir-ho.

La nova llei apunta grans reptes per avançar en la lluita contra la segregació escolar. Alguns d’ells ja s’estan abordant a Catalunya i cal avançar en l’estratègia per fer-los front. Els avenços en la detecció d’alumnat amb necessitats educatives o les propostes per ajustar l’oferta de places al padró que s’han fet aquesta preinscripció són els primers passos cap una escola més oberta i democràtica. Altres qüestions que planteja la Ley Zerolo, com la garantia de l’escolarització gratuïta o la implementació d’estratègies per evitar la discriminació intraescolar, són desafiaments urgents per construir una societat amb plenitud de drets per a tothom.

Dependrà de cada territori com aprofitar la Ley Zerolo en matèria d’educació, ja que no preveu prou instruments concrets per evitar la discriminació que comporta la segregació escolar. L’aprovació de la llei insta al Departament d’Educació a anar més lluny en el desplegament de mesures dessegregadores i a dibuixar noves estratègies per garantir la participació de tots els nens i nenes en la vida de la seva escola.