Girona i Badalona són els municipis catalans amb major desigualtat socioeconòmica, segons l'Idescat

Girona i Badalona són les ciutats amb més desigualtat entre els seus barris o agrupacions censals de Catalunya, segons les darreres dades de l'Idescat de l'any 2022 publicades aquest dilluns. En concret registren més de 70 punts de diferència entre extrems a l'índex socioeconòmic territorial (IST), un indicador que concentra en un sol valor dades en els àmbits laboral, educatiu, d'immigració i de renda. D'altra banda, les noves dades confirmen que Matadepera torna a ser el municipi de més de 500 habitants amb l'índex socioeconòmic més alt del país.

L'IST de Girona és 98,4, molt proper a la mitjana de Catalunya, però a l'agrupació censal Girona 7 (Montjuïc) l'índex és 127,8 i a Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja) és 51,4. Per tant, en aquesta ciutat hi ha 76,4 punts de diferència entre aquestes 2 agrupacions censals del mateix municipi. Per la seva part, l'IST de Badalona és 94,1, però a l'agrupació censal Badalona 1 (Centre) és 122,1 i a Badalona 9 (Sant Roc Oest - sector plaça de Camarón de la Isla) és 51,5, amb una diferència de 70,6 punts entre les 2 agrupacions censals.

En el cas de la capital gironina, per exemple, la zona de Montjuïc té un 71,2% de gent ocupada i un 3,9% de la població més gran de 20 anys amb estudis baixos, mentre que Font de la Pólvora els qui treballen són el 37,8% i els que tenen estudis baixos són el 25,1% del total. Als dos extrems de Badalona es donen xifres similars, amb una renda mitjana de 20.910 euros anuals al barri del Centre i de 7.477 euros a la zona amb un IST més baix del barri de Sant Roc.

La mitjana catalana és de 100, mentre Matadepera té un índex de 130. El municipi del Vallès Occidental, que ja va ocupar el primer lloc l'any anterior. El segueixen Castellolí, a l'Anoia (125,5) i Tiana, al Maresme (124,6). D'altra banda, a la cua de la llista hi trobem Sant Pere Pescador, a l'Alt Empordà (65,6); Salt, al Gironès (59,9); i Barbens, al Pla d'Urgell (54,4).

Educació, ocupació, migracions i renda

L'IST concentra en un sol valor la informació de diversos indicadors, com el percentatge de població ocupada entre els 20 i els 64 anys. Entre els municipis de més de 500 habitants, destaquen les Masies de Roda a Osona (81,0%) i Vilablareix al Gironès (80,6%) amb l'índex més alt, mentre que el més baix són a Talarn al Pallars Jussà (37,1%) i Querol a l'Alt Camp (49,3%). També es té en compte el pes dels treballadors de baixa qualificació, que a Matadepera són el 3% del total, mentre que a Soses al Segrià (39,1%) i Sant Pere Pescador (35,2%) multipliquen per més de deu la població vallesana.

Un altre dels indicadors és el del percentatge de gent amb estudis baixos, que a Vallromanes (Vallès Oriental) és del 3,7% i a la Fatarella (Terra Alta) del 31,2%. Pel que fa als que no tenen estudis postobligatoris, a Fontanals de Cerdanya només són l'1,1%, mentre que a la Jonquera, el 57,6%. Els estrangers de països de renda baixa o mitjana són menys de l'1% del total a Guils de Cerdanya o a Monistrol de Calders (Moianès), però a Guissona (Segarra) passen del 50%. La renda mitjana per persona, que a Catalunya se situa en els 15.519 euros, es dispara fins als gairebé 25.000 a Matadepera o Bolvir (Cerdanya), mentre que a Salt o a Massalcoreig (Segrià) es queda en els 10.000.

Barcelona, un ampli ventall

Dels 73 barris de Barcelona definits per l'Ajuntament, 10 tenen un IST que supera la mitjana catalana en més de 20 punts percentuals. Destaquen les Tres Torres (134,3), Sant Gervasi – Galvany (130,1), Sarrià (129,0), Sant Gervasi – la Bonanova (128,8) i Pedralbes (128,4). A l'altre extrem, hi ha 10 barris amb un IST 20 punts percentuals més baix que el de la mitjana catalana, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (66,5), el Besòs i el Maresme (73,6), la Trinitat Vella (74,5) i Torre Baró (75,8).