Els peus de fang de l’educació: l’hora dels pressupostos

Josep M. Vilalta

Secretari Executiu, Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)

La política educativa, aquí i a qualsevol racó del món, és clau per al progrés com a societat. Sabem que l’educació i la formació en totes les etapes de la vida ens ajuden a desenvolupar-nos com a persones i com a ciutadans, a construir societats més cohesionades i democràtiques.

També ens permeten esdevenir professionals competents i donar resposta als reptes socials, econòmics i del mercat de treball. La irrupció del que anomenem societat i economia del coneixement, on el capital humà qualificat n’és la peça més crítica, reclama més que mai polítiques educatives robustes i eficients.

Una bona mostra d’aquesta rellevància de l’educació a les societats modernes és el seu pes dins la cartera de responsabilitats dels governs. A Catalunya, el pressupost de la Generalitat dedicat anualment a educació (5.435,4 milions d’euros, comptant el pressupost del Departament d’Educació de l’any 2019) és el segon en volum de recursos, només superat pel de salut.

Tot i això, Catalunya inverteix en educació un 3,6% del PIB, lluny encara del 4,2% del conjunt de l’Estat o del 4,6% de la UE. Per això és una notícia prometedora que el Pla de Govern d’aquesta legislatura inclogui com a objectiu l’avenç progressiu del pressupost educatiu cap a un 6% del PIB.

Ara bé, més enllà de les declaracions d’intencions, l’aprovació dels pressupostos per al proper any és el moment clau per començar a fer realitat aquest avenç. I és indispensable que aquest increment de pressupost serveixi per superar, d’una vegada per totes, una gran anomalia del sistema educatiu a Catalunya: l’escassa (per no dir ridícula) inversió en recerca i avaluació de polítiques educatives, així com la poca transferència que es duu a terme perquè aquestes es basin en evidències i es prenguin decisions informades.

Així, mentre que la Generalitat i les universitats públiques destinen a l’R+D en salut un import equivalent al 3,2% del pressupost del Departament de Salut, a R+D en educació hi destinen tan sols un import equivalent al 0,27% del pressupost del Departament d’Educació.

Per això, més de 800 persones i entitats hem reclamat superar aquesta anomalia posant en marxa un sistema d’R+D en l’àmbit educatiu a Catalunya i acabar així amb els peus de fang que impedeixen que l’educació del nostre país millori en qualitat i equitat. Amb el manifest Apostem per la recerca per millorar l’educació del país, impulsat per la Fundació Bofill i que he tingut el privilegi de liderar, hem demanat que en aquesta legislatura s’arribi a l’1% dedicat a R+D.

En concret, demanem que 1 de cada 100 euros que es destinen a l’educació serveixin per informar la presa de decisions dels responsables polítics, per connectar el mon de la recerca educativa i el dels centres educatius, també per generar les dades necessàries sobre allò que realment importa, i per avaluar el nostre sistema educatiu de manera que ens assegurem que invertim encertadament, amb el màxim impacte, els altres 99 euros.

Aquesta inversió en coneixement és ineludible: és mínima si la comparem amb el conjunt del pressupost en educació i indispensable per garantir una bona presa de decisions d’una administració que vol fer un pas endavant en el lideratge i la millora del sistema educatiu del país.

Les primeres converses mantingudes amb els Departaments d’Educació i de Recerca i Universitats han estat certament positives, amb una voluntat clara d’impuls per part d’ambdós consellers. De fet, el Pla de Govern inclou dues mesures que van en aquest sentit: l’aprovació d’un pla estratègic de la recerca educativa i el desenvolupament de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, ja contemplada a la Llei d’Educació de Catalunya aprovada el 2009, però mai desplegada. Fem-ho possible ja amb el pressupost de la Generalitat pel 2022: no hi ha millor inversió educativa possible.