Els blanquejadors del negoci energètic fan molta por

Hi ha qui promou amb determinació la destrucció del territori amb macroparcs d'aerogeneradors i de plaques fotovoltaiques. Afirmen que les energies renovables generen por entre la ciutadania i reconeixen que la "transició energètica" que ells defensen no gaudeix de "consens social". No es pregunten pel motiu. 

Han descartat la possibilitat de dialogar amb la pagesia, amb les organitzacions ecologistes, les entitats cíviques i les representacions municipals afectades per grans projectes de negoci basats en la generació d'electricitat. També han evitat el contrast del seu punt de vista amb els científics  que donen senyals d'alerta davant la degradació accelerada del medi ambient. Han optat per la propaganda i per treure profit econòmic de les facilitats que els donen els governants. El lema que han utilitzat crida l'atenció: 'Sense por a les renovables'.

Reconeixen obertament que per a ells "la transició energètica no és una opció ecològica, sinó una necessitat estratègica". Així ho va declarar públicament no fa gaire Ignasi Clariana, vicepresident del Cluster de l'Energia Eficient de Catalunya i director d'Energia de Sorigué. Els milers de molins i plaques fotovoltaiques que s'han instal·lat fins ara arreu l'Estat en enormes extensions de terreny, on abans hi havia vida natural, han suposat una destrossa mediambiental de proporcions exorbitants. Parla en nom de la "transició ecològica" gent que no sap treballar amb cap altre criteri que no sigui el de guanyar diners a curt termini.

 Parla en nom de la "transició ecològica" gent que no sap treballar amb cap altre criteri que no sigui el de guanyar diners a curt termini    

A Catalunya compten amb la complicitat del Govern de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i d'un entramat d'empreses, entre les quals destaquen companyies prou conegudes i especialment esmentades darrerament per diferents motius, com Acciona, el Banc de Sabadell, ENDESA o Ferrovial.

Els governants de Catalunya consideren que l'autoconsum d'electricitat avança raonablement bé. Els agrada que nombrosos particulars aportin electricitat a la xarxa amb instal·lacions pagades de les seves butxaques. L'Administració catalana també manifesta satisfacció per la creació de comunitats energètiques. No informen, però, sobre quantes d'aquestes "comunitats" s'han desenvolupat sota el paraigua d'empreses de l'oligopoli energètic que s'han llençat a la captació de subvencions públiques hipotèticament destinades a la democratització energètica.

Però el que els preocupa és la resistència social que dificulta la implantació de noves grans plantes energètiques, l'obertura de noves línies d'alta tensió i les instal·lacions d'emmagatzematge. Pretenen que l'Administració els permeti posar el peu a l'accelerador de la seva maquinària. Empreses i fons d'inversió tenen els ulls posats en serralades, camps i costes encara lliures de parcs d'aerogeneradors gegants i d'extensions de milers de plaques fotovoltaiques. "No hem tingut capacitat de construir un estat d'opinió sòlid" sobre les renovables, diuen, i per això aplaudeixen la decisió de l'Executiu català de prescindir de les advertències de biòlegs, físics i ecòlegs, dels problemes que generen entre pagesos i pescadors, del criteri dels ajuntaments preocupats pel futur del territori que administren i de les exigències expressades per entitats que reclamen models alternatius de transició energètica respectuosos amb el medi ambient, el paisatge i la vida animal i vegetal.

En aquesta línia de menyspreu del necessari consens social, el Govern de Salvador Illa va decidir actuar via decret llei, per declarar "d'interès públic superior" els projectes renovables, per "agilitar les autoritzacions dels projectes de parcs solars, eòlics i d'instal·lacions de bateries", així com les línies de connexió a la xarxa.

Quan parlen de l'existència d'aquest "interès públic superior al d'altres interessos públics" no dissimulen la seva irritació amb qui els interpel·la amb preguntes o dona veu als detractors dels seus plans. Resulta significativa, per exemple, l'altivesa de la directora general d'Energia, Marta Morera, que es despatxa sense cap respecte en contra de qui ha treballat en defensa del territori. "Els seus arguments no són sòlids", afirma sense cap altre argument que no sigui la simple desqualificació. Segons ella, qui diu "renovables sí, però no així" el que vol dir és "no aquí".

Per què no escolten?  

És evident que el president de la Generalitat i l'equip de la Direcció General d'Energia no han volgut escoltar als defensors de l'espai natural ni llegir amb atenció els estudis de qui ha treballat i descrit minuciosament projectes en favor d'un model de transició energètica democràtica i justa.

Se'ls demana que planifiquin la instal·lació de renovables de manera ordenada, descentralitzada i en zones ja degradades com a conseqüència de l'antropització. Des del lobby energètic responen que el concepte de zones antropitzades no està prou clar i des de la Generalitat asseguren que els espais degradats són insuficients. Els principals projectes d'uns i altres, en qualsevol cas, estan pensats per ser executats en detriment dels usos tradicionals, com l'agricultura o la pesca.

Els principals projectes del lobby energètic i de la Generalitat estan pensats per ser executats en detriment dels usos tradicionals

La directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), Anna Camp, assegura que "estem en un moment clau de la transició energètica", que a nivell tecnològic i administratiu la cosa va bé, però que a l'àmbit local "els costa aixecar barreres". El seu decret llei de renovables és "tècnic i poc ideològic", diuen, però les felicitacions que reben procedeixen de manera evident del món de l'empresa i de la patronal i no de les entitats sense ànim de lucre.

A qui vol agradar la Generalitat és a l'oligopoli energètic i, sobre tot, al conjunt d'inversors que tenen pressa per treure profit de l'oportunitat de negoci que veuen en la construcció dels macroparcs, sigui quina sigui la rendibilitat futura, l'obsolescència dels materials i el seu impacte sobre el territori. "Hi ha qui té projectes molt potents i que cal tirar endavant", va declarar la directora de l'ICAEN per regalar les orelles dels empresaris que van buscar com a interlocutors i com a públic per a una de les seves jornades de propaganda.

 A qui vol agradar la Generalitat és sobretot als inversors que tenen pressa per treure profit de l'oportunitat de negoci que veuen en la construcció dels macroparcs  

Caldria que el poder polític evités els senyals de comportament dòcil amb el poder econòmic i que deixés ben clar que només deu obediència al conjunt de la ciutadania. Caldria evitar espectacles com el que va donar la consellera Silvia Paneque en festa també organitzada pel Cluster de l'Energia Eficient de Catalunya per celebrar "el model energètic en què treballa l'Executiu". La consellera, a més de ser portaveu del Govern, s'ocupa de la cartera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. El Cluster el presideix Joaquim Daurà, director així mateix de Gestió Activa de l'Energia de la multinacional Schneider Electric, que reivindica la transició energètica com "una oportunitat per reindustrialitzar Catalunya". La seva empresa  presenta explícitament "la descarbonització de l'economia com una oportunitat de negoci pels seus socis".

Paneque creu que el decret llei serà convalidat al Parlament sense dificultat, de la mateixa manera que el projecte d'ampliació de l'aeroport d'El Prat.

El Pacte Verd Europeu preveu un seguit de mesures per tal que quan arribi l'any 2050 Europa sigui climàticament neutra. I en aquesta línia l'esmentat Cluster i l'Administració apunten cap a l'objectiu d'assolir el 50% d'energia renovable el 2030, per reduir en bona mesura l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Costa entendre però la coherència d'aquest propòsit de reducció amb la decisió d'eixamplar l'aeroport d'El Prat, per fer possible més viatges i més vols de llarga distància. Cal suposar que en els pròxims anys encara no hauran inventat motors d'aviació sense combustibles fòssils.

 Costa d'entendre la decisió d'eixamplar l'aeroport d'El Prat amb la reducció d'emissions

Tampoc s'explica perquè el Departament de Territori i Transició Ecològica assumeix com a fet irreversible l'augment de la capacitat de transport de mercaderies per carretera i perquè el president de la Generalitat celebra, per exemple, l'ampliació del Logis Empordà i de les naus de la companyia Amazon. Creuen que el progrés és una idea indissociable del formigonat de més i més hectàrees de terreny.

Per quin motiu no s'escandalitzen davant la pèrdua de biodiversitat que implicaria la instal·lació d'aerogeneradors gegants a la badia de Roses? Perquè no diuen ni paraula sobre els efectes en els fons marins i en camps de conreu de les línies d‘evacuació de l'electricitat fins a les subestacions? Perquè passen per alt la contaminació associada al final de la vida útil de molins, plaques solars i bateries? Alguna cosa deuen haver pensat sobre el reciclatge d'aquests materials. O potser no.

Algú ha calculat la despesa en combustibles fòssils que implicarà la construcció, instal·lació, trasllat i reparació dels grans artefactes?

 En quin moment tindrem governants disposats a tirar del fre d'emergència de la maquinària capitalista?   

Per quin motiu no planifiquen sistemes de transport no contaminants i deixen de potenciar el creixement d'autopistes? Perquè no treballen en termes d'estalvi energètic i d'incentivació de l'autoconsum en comptes de destinar milions d'euros a subvencions per a grans companyies?

La gent normal, la que pensa en viure del seu treball i no de productes financers reclama l'atenció dels governants. Ha sortit al carrer i ho seguirà fent amb la voluntat de trencar amb la lògica d'un creixement econòmic indefinit, irracional i impossible de mantenir.

En quin moment tindrem governants disposats a tirar del fre d'emergència de la maquinària capitalista i facilitar d'aquesta manera l'entesa i la col·laboració de l'espècie humana amb la naturalesa?