Eleccions en pandèmia

Jordi Muñoz

Professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona

Des del començament de la pandèmia els governs han pres moltes decisions inèdites. Moltes d’elles han afectat greument a l’economia, i d’altres a les llibertats individuals i a l’equilibri entre els diferents poders. Els governs de tot arreu han acumulat poders que no tenien, i han imposat mesures com el toc de queda o la limitació de moviments. La majoria de la ciutadania ha acceptat aquestes restriccions en la mesura en que eren necessàries per contenir el virus. Tot i així, convé ser sempre conscients de les renúncies, i que la societat civil es mantingui vigilant, no fos cas que les restriccions s’allarguessin més del compte o s’aprofitessin amb altres objectius. Amb la vacunació en marxa el temps de restriccions d’aquesta mena aviat hauria de quedar enrere. Però encara queden uns mesos d’excepcionalitat.

Un dels efectes polítics de la pandèmia ha estat, en molts països, l’ajornament d’eleccions. Almenys 70 països i territoris arreu del mon han ajornat les dates de les eleccions per raons vinculades amb la pandèmia. Aquests ajornaments poden ser problemàtics, especialment en casos en que tenen legislatures esgotades. Quan Donald Trump va suggerir la possibilitat d’endarrerir les eleccions presidencials, es va despertar una forta onada d’indignació. En un sistema com el nord-americà, els terminis son fixos i la legislatura s’acaba quan s’acaba. És un cas semblant al dels ajuntaments a casa nostra. A més, a ningú se li escapa que aquesta voluntat per part de Trump s’inseria en un context en què el ja ex-president nord-americà anunciava que no reconeixeria fàcilment una derrota i per tant de preocupació general per la democràcia dels Estats Units.

L’ajornament electoral a Catalunya, tot i que no és desitjable, es dona en un context totalment diferent. En primer lloc, perquè els quatre anys de legislatura no estan esgotats. I per tant les eleccions convocades pel 14 de febrer son unes eleccions avançades. Sembla raonable que l’avançament electoral es produeixi en un moment de baixa circulació del virus, perquè donarà molta més seguretat als votants i, sobretot, als membres de les meses. Endarrerir les eleccions allargava una situació d’interinitat, amb el Parlament dissolt i el govern en funcions, i per tant no és una situació ideal. Però celebrar-les en un context d’hospitals saturats i alta circulació del virus és potencialment molt problemàtic.

Com en tot el que ha passat en aquests mesos de pandèmia, constantment els poders públics (i els ciutadans) s’enfronten a dilemes difícils de resoldre, perquè no hi ha solucions ideals. Per això hauria sigut desitjable que tots els partits cooperessin en trobar un consens, en lloc de maniobrar, de manera més o menys dissimulada per forçar que se celebrin les eleccions enmig de la tercera onada per interessos partidistes, com ha fet el PSC. La judicialització de la qüestió, lluny de contribuir a una solució raonable, no ha fet més que augmentar la incertesa i els dubtes de la ciutadania. I fer més imprevisible i complexa l’organització dels comicis.

Les eleccions son una cosa molt seriosa i els partits tenen l’obligació de preservar-les de les seves baralles constants. Un mínim sentit institucional hauria aconsellat acceptar les recomanacions de salut pública per buscar una data adient, en un termini curt de temps. Les comparacions forçades amb contextos com el de Trump en aquest cas freguen el ridícul: no hi ha cap govern que es vulgui perpetuar en el poder, ni la legislatura està esgotada. Calia, només, una mica de sentit comú per trobar un acord raonable i, per una vegada, no tacar el procés electoral.

Ara bé, en tota aquesta confusió s’han obert debats que són interessants. Tenen a veure amb la manera com organitzem les eleccions a casa nostra. Em refereixo a la possibilitat d’establir el vot anticipat, incorporar urnes mòbils per a les persones amb mobilitat reduïda, o adoptar el vot electrònic. Tot això, però, son debats de fons que no es poden resoldre en el curt termini. Sobretot el del vot electrònic, perquè té implicacions molt importants per la seguretat que cal resoldre abans de fer passes en fals. Sobretot si el que es proposa és el vot remot. És a dir, que cadascú pugui votar des de casa, perquè això planteja reptes importants per evitar frau i suplantacions de personalitat que no es poden banalitzar. L’ajornament electoral d’uns pocs mesos no és ideal, però sembla una opció més raonable que no la de forçar a votar en un context de pic de contagis i, sobretot, és molt més raonable que haver precipitat canvis legislatius que haguessin pogut comprometre la seguretat del procés electoral.