Que la dinàmica sigui irreversible

Laia Facet. Militant d'Anticapitalistes

Les ocupacions, mobilitzacions i vagues estudiantils prenen la iniciativa en la darrera setmana pel referèndum. Les estudiants i la comunitat educativa mantenen el pols mobilitzador mentre totes les mirades s'encaren al cap de setmana. Després de les detencions, registres, material requisat,... la tensió es centra en aquest divendres-dissabte-diumenge i els col·legis electorals. La incògnita «què passarà el dia 1O?», que a moltes ens han preguntat les darreres setmanes, comença a aclarir-se i amb ella les batalles decisives per fer-li front.

Ens trobarem col·legis precintats? Cossos policials impedint entrades? Col·legis oberts per veïns i veïnes defensant un dret democràtic fonamental? Aglomeracions a les portes reclamant votar? Segurament, una mica de tot plegat. Davant del requeriment de la fiscalia a que els Mossos d'Esquadra tanquin col·legis des d'abans del dia 1, quan abans obrim col·legis, més probabilitats de votar tindrem. Arreu del territori es fan aquests dies assemblees per organitzar la jornada i assegurar l'obertura d'instituts, escoles,... Organitzar des de baix arreu de Catalunya l'obertura d'escoles serà clau per poder votar el diumenge, però també, per a que el règim no ens doblegui el braç i plantar cara a un Estat que ha desemmascarat la seva faceta més autoritària.

Els abusos del règim estan dificultant clarament que el dia 1 puguem tenir uns resultats clars del sentir de la majoria de Catalunya. Així mateix, àmplies capes de la societat catalana podran experimentar en primera persona què significa enfrontar-se a un Estat, defugint les lògiques de «la llei a la llei», de les «desconnexions legals» i altres formulacions de l'independentisme màgic del processisme que han quedat, per ara, superades pels esdeveniments. Massificar, organitzar i aprofundir la defensa democràtica i les resistències enfront de l'Estat són ara reptes primordials.

Amb un estat d'excepció implantat a Catalunya i la més que probable persecució judicial, detencions sorpresa; combinat amb la dinàmica de mobilització que pugui escalar-se els dies 1-2-3 d'octubre difícilment hi ha marxa enrere en l'autonomisme plàcid de les elits. Sense manuals ni prediccions de futorologia, aquests dies ens juguem una disputa entre una doble legitimitat (i legalitat) que no pot mantenir-se permanentment. Lluny de «confiar en les institucions», aquesta disputa només la guanyarem amb mobilitzacions sostingudes i massives d'aquí a1, però sobre tot, després d'aquest.

La convocatòria de vaga general des del sindicalisme combatiu és ara clau. Davant una possible escalada de mobilitzacions, que la classe treballadora no només hi participi, si no que sigui un actor fona Una vaga general que permeti un canvi en les correlacions de forces a Catalunya, que posi a les classes treballadores i populars en un paper central i eixampli la base social del sobiranisme. Lluny de l'autonomisme, és probable que ens encaminem a un marc post-autonòmic que està per veure (i disputar!) com es dibuixa. Descartant tendències pactistes neo-constitucionals per dalt, però també, fugides endavant de tall processista que puguin deixar-se a sectors mobilitzats pel camí. En aquest escenari, una vaga general i un procés constituent són estratègics per a que la dinàmica sigui irreversible.