La crisi de l'habitatge s'acarnissa amb les dones i les xarxes de suport són la solució

En els últims anys, l'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels principals problemes socials a Espanya. L'augment continuat dels preus del lloguer i de la compravenda, combinat amb salaris que creixen molt més lentament, ha obert una bretxa cada vegada més gran entre el cost de l'habitatge i la capacitat econòmica de la població.

El lloguer mitjà ha arribat a màxims històrics i ja supera els 14,21 euros per metre quadrat després d'anys de pujades molt per sobre del creixement salarial. A la pràctica, això significa que moltes persones destinen gairebé la meitat del seu sou a pagar el lloguer, molt lluny del 30 % que organismes internacionals consideren el límit perquè l'habitatge sigui assequible. A ciutats com Madrid o Barcelona la situació és encara més extrema, amb llars que poden arribar a dedicar més del 60 % dels seus ingressos a mantenir un sostre. Tot això passa en un país on el parc d'habitatge social només representa al voltant del 3 % del total, molt per sota de la mitjana europea.

Però la crisi de l'habitatge no afecta tothom per igual. Té també un rostre clarament marcat per les desigualtats de gènere. A Espanya hi ha gairebé dos milions de llars monoparentals i més del 80 % estan encapçalades per dones. Són famílies que afronten taxes de pobresa i exclusió molt superiors a la mitjana i per a les quals l'accés a un habitatge digne es converteix sovint en una carrera d'obstacles.

Les raons són estructurals: la bretxa salarial, la major presència de dones en ocupacions precàries o a temps parcial i, sobretot, la sobrecàrrega de responsabilitats de cures. Les dades mostren que més d'un terç de les dones experimenta algun tipus d'exclusió residencial, una proporció que es dispara en les llars monomarentals. Quan el mercat de l'habitatge es tensiona, són elles qui primer queden fora.

Si ampliem la mirada, la situació esdevé encara més dura per a les dones migrants, especialment aquelles en situació administrativa irregular. Per a moltes d'elles l'accés al mercat formal de lloguer és pràcticament impossible: contractes laborals precaris, exigències d'aval o nòmines estables i barreres administratives tanquen la porta a un dret tan bàsic com tenir un sostre. Això les empeny amb més freqüència a viure en habitacions sobreocupades, en habitatges deteriorats o en situacions d'alta inestabilitat residencial.

Malgrat aquesta realitat, en els darrers anys han proliferat discursos polítics i mediàtics que intenten assenyalar la població migrada com a responsable de la crisi de l'habitatge. Tanmateix, les dades mostren justament el contrari: les persones migrades no són qui genera el problema, sinó qui el pateix amb més intensitat. L'arrel de la crisi no està en qui viu a les ciutats, sinó en un model que ha convertit l'habitatge en un actiu financer i no en un dret.

Davant aquest escenari, cada vegada més veus reclamen repensar l'habitatge des d'una perspectiva centrada en les cures i en la interdependència. L'habitatge no és només un bé econòmic: és la infraestructura bàsica que sosté la vida quotidiana, les cures i les xarxes comunitàries.

En molts barris ja estan sorgint respostes que apunten cap a altres futurs possibles: cooperatives d'habitatge en cessió d'ús que treuen les cases de la lògica especulativa, sindicats d'habitatge que organitzen les veïnes davant de desnonaments i abusos, o iniciatives comunitàries i educatives que posen les cures al centre. Són experiències que recorden alguna cosa fonamental: quan les persones s'organitzen i construeixen comunitat, també poden transformar les condicions materials de la seva vida.

Front a un model que converteix l'habitatge en mercaderia i alimenta l'exclusió, les xarxes de suport mutu, les cooperatives d'habitatge o els sindicats de barri mostren que altres formes d'habitar són possibles. Construir comunitat, defensar drets i sostenir la vida quotidiana són formes concretes de transformar la realitat. Com va escriure bell hooks, "l'amor és una acció, mai simplement un sentiment".