La Comissió Europea adverteix i Israel agredeix

En la matinada del passat dijous, mentre navegàvem davant de les costes de Grècia, en aigües internacionals, i amb destinació a Gaza, l'exèrcit d'Israel ens ha assaltat de manera violenta i ha segrestat els companys i companyes de 21 vaixells de la Global Sumud Flotilla; entre els quals hi ha persones de diverses nacionalitats, unes desenes d'espanyols, i entre aquest grup hi ha catalans i catalanes. 

La nova violació del dret internacional per part de l'Estat d'Israel es produeix en un context que cal assenyalar i denunciar públicament. Tres dies abans d'aquest atac contra civils, produït a pocs quilòmetres del territori sobirà de la Unió Europea, Eva Hrncirova, portaveu de la Comissió Europea en matèria d'ajuda humanitària, havia advertit en roda de premsa que la Flotilla no era una bona idea, ja que suposava un “alt risc per a la seguretat de les persones participants” en aquesta missió humanitària. Aquestes declaracions  no són només decebedores: són greus i profundament irresponsables. I, sobretot, són un exercici més de blanqueig polític davant d'un estat que fa massa temps que incompleix el dret internacional amb total impunitat.

Hi ha un element que fa encara més greus aquestes paraules. Qui les formula no és una veu institucional qualsevol. És Eva Hrncirova, portaveu de la Comissió Europea en matèria d'ajuda humanitària. Justament des de l'àmbit institucional, que hauria de garantir l'accés a l'ajuda, s'està advertint i, en la pràctica, deslegitimant,  una missió civil que intenta fer arribar aliments i medicaments on no arriben els governs. És d'un gran cinisme, perquè implica assumir amb normalitat que es pugui qualificar de perillosa una missió d'ajuda humanitària, en lloc de denunciar i assenyalar amb contundència a qui posa en risc els integrants de la missió. Això té un nom i es diu complicitat.

Perquè mentre se'ns alerta dels riscos de prendre part en la Global Sumud Flotilla, la realitat a Gaza és esfereïdora: més de 72.500 civils palestins han estat assassinats des de l'octubre de 2023, milers d'elles infants. Més de 300.000 nens i nenes estan en risc de desnutrició aguda, amb molts d'ells patint les conseqüències més extremes, amb risc de mort en pocs dies; i tot això amb un sistema sanitari palestí pràcticament devastat per l'acció genocida del règim de Netanyahu. Hi ha criatures que no moren només per les bombes, sinó per gana, per falta d'aigua potable i per la destrucció deliberada de les condicions de vida. Això no és una crisi humanitària. És un genocidi i una catàstrofe provocada per Israel.

I aquesta situació té un responsable clar. Si la flotilla no és segura, no és per culpa nostra. És per culpa d'Israel. És Israel qui manté un setge il·legal, qui bloqueja l'arribada d'aliments, aigua potable i medicaments al territori palestí. És Israel qui utilitza la fam com a arma de guerra. I davant d'això, la Unió Europea no només mira cap a una altra banda: manté intacte el seu marc de relacions amb Israel. És una vergonya que la UE no suspengui l'acord d'associació comercial amb Israel, quan aquest mateix acord estableix que el respecte als drets humans és una condició essencial perquè es mantingui la seva vigència. Què més ha de passar perquè s'activin aquestes clàusules? El que ha de fer la Unió Europea, lluny d'advertir els components de la flotilla, és condemnar la nova agressió contra els membres de la Global Sumud Flotilla que han estat segrestats, i exigir a Israel que compleixi amb el dret internacional i garanteixi l'entrada immediata d'ajuda humanitària a Gaza.

Les paraules d'Eva Hrncirova i la inacció de les institucions europees són d'una gravetat extrema. Perquè, què ens està dient exactament la portaveu de la Comissió Europea? Que és millor no “provocar” a Israel amb noves missions humanitàries? Que quan Israel fa servir l'ús de la seva força militar contra els companys i companyes de la Flotilla , està d'alguna manera legitimat a fer-ho, per què ja se'ns ha advertit dels riscos que comporta la nostra missió? Aquesta forma, gairebé de justificar qualsevol agressió , és del tot inacceptable.

Des de la Flotilla continuem endavant, amb l'objectiu d'arribar a Gaza per obrir un corredor humanitari. I si ho fem és precisament perquè la Unió Europea i la comunitat internacional no han actuat amb responsabilitat; demostrant la seva incapacitat i manca de voluntat política per plantar-se davant d'Israel. És per això que, des de la societat civil ens organitzem, ens embarquem, posem el cos i prenem riscos. No per temeritat, sinó per responsabilitat davant el genocidi del poble palestí i d'una inacció institucional vergonyosa.

Perquè quan els governs no s'atreveixen i no estan a l'altura, és la força de la dignitat i la solidaritat la que impulsa a la societat civil. I és aquí on el debat no hauria d'estar centrat en si és segur o no formar part d'aquesta missió humanitària. El que ens hauríem d'estar qüestionant és per què el món permet que no sigui segur portar aliments, aigua potable i medicaments a una població civil víctima d'un genocidi i un setge inhumà. I per què la Unió Europea, i tots els governs europeus, no condemnen ni persegueixen les accions il·legals d'un govern com el d'Israel que no respecta els drets humans ni l'ordre internacional.