Claus per entendre el conflicte EUA-Iran a l'Iraq

Alberto Sicilia. Doctor en física teòrica i reporter

Què ha passat?

L'Iran ha llançat durant la matinada d'aquest 8 de gener 22 míssils sobre bases militars a l'Iraq en resposta a l'assassinat de Qasem Soleimani, executat pels EUA a Bagdad el passat 3 de gener.

l'Iran va llançar els míssils a la 1.20 de la matinada, just a la mateixa hora que Soleimani va ser assassinat a Bagdad per coets nord-americans llançats des d'un dron.

Quants morts hi ha hagut?

Sembla que cap.

La televisió iraniana diu que ha matat a 80 soldats nord-americans, però tant el govern iraquià com els governs dels EUA, el Regne Unit i el Canadà han confirmat que no hi ha hagut morts.

Tan important era Soleimani per a l'Iran?

Soleimani era el General que dirigia les Forces Quds, el cos d'elit de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran.

Era un dels homes més influents de tot l'Orient Mitjà: tenia més poder real que molts Presidents i Primers Ministres.

La seva gran “missió” va ser teixir una gran xarxa política i militar xiïta als països de la regió per a protegir la Revolució Islàmica Iraniana.

Durant els darrers 20 anys, quan una cosa important succeïa a l'Iraq, Líban, Síria o el Iemen, la primera persona cap a la qual mirava qualsevol analista era Soleimani. Tenia el poder i els contactes per dirigir operacions militars o negociar coalicions de govern.

Per què l'atac de l'Iran ha estat sobre bases dels EUA a l'Iraq?

Des de la invasió nord-americana del 2003, l'Iran i els EUA es disputen la influència sobre l'Iraq.

És important recordar que a Saddam el van tombar els EUA, però el principal enemic de Saddam era l'Iran: 500.000 joves iranians van morir a la guerra Iraq-Iran dels anys 80.

De fet, molts dels líders polítics de l'Iraq avui al Parlament i al Govern van viure a l'Iran com exiliats polítics durant l'època de Saddam Hussein.

Els EUA van retirar les seves tropes de combat de l'Iraq el 2011, però van tornar el 2014 quan l'ISIS havia conquistat gairebé un terç del país i semblava imparable.

Obama va signar un acord amb el govern iraquià per entrenar l'exèrcit i donar suport aeri en els combats contra l'ISIS.

Curiosament, entre 2014 i 2017, els EUA i Soleimani van ser “aliats de facto”: ISIS era insurgència sunnita, enemics ferris de l'Iran. Els EUA feien els bombardejos aeris i les milícies sobre les quals Soleimani tenia control participaven en els combats terrestres.

Una cop acabat el califat de l'ISIS, a finals del 2017, vam tornar a la confrontació clàssica: els EUA, Israel, l'Aràbia Saudita vs. l'Iran.

Trump es va deixar aconsellar pels «falcons», va trencar l'acord nuclear amb l'Iran i els va imposar dures sancions econòmiques.

I ara què pot passar? Comença una nova guerra?

La forma que ha triat l'Iran per a “venjar” la mort de Soleimani ha estat molt acurada: van avisar amb antelació que anaven a llançar els míssils, i els objectius eren bases militars que portaven diversos dies en alerta màxima.

Sembla clar que amb aquest atac l'Iran no pretenia iniciar una guerra oberta, sinó donar el senyal al seu poble que no havien estat humiliats i havien respost al desafiament nord-americà.

Per tant, ara tot depèn de com respongui Trump:

Escenari 1) Per motius electorals i animat pels “falcons” que té com a assessors, Trump respon amb contundència a l'atac i comença una guerra oberta.

Escenari 2) Com que no hi ha hagut soldats nord-americans morts a l'atac, Trump declara que “han complert el seu objectiu eliminant a Soleimani” i l'escalada s'atura en aquest punt. En aquest escenari, tant els EUA com l'Iran podrien quedar satisfets sense “quedar com a perdedors”.

Encara que no hi hagi una guerra oberta, el conflicte seguirà a la regió.

El gran objectiu de l'Iran és expulsar als EUA de l'Orient Mitjà. Com saben que sempre perdrien en una guerra convencional, les batalles són amb “proxies” als països de la regió. Aquí teniu un mapa dels diferents grups que finança a la regió:

D'altra banda, els EUA tenen soldats desplegats a tots els països que envolten l'Iran. El conflicte no acabarà aquí.

(Original en castellà al blog de l'autor, Principia Marsupia: https://www.principiamarsupia.com/2020/01/08/claves-para-entender-el-conflicto-eeuu-iran-en-irak/ )