Barcelona, objectiu gihadista

Xavier Torrens

Professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i Director del Màster en Prevenció de la Radicalització

Els terroristes gihadistes, emparant-se en Daesh (Estat Islàmic) o Al-Qaeda, no acostumen a fer atemptats en qualsevol municipi. Trien sobretot ciutats de renom mundial, perquè així després de l’atac la ressonància mediàtica sigui gran.

Els terroristes són sanguinaris i pèrfids, però no babaus, i saben que un atemptat a Barcelona, París, Londres o Nova York té molt més impacte social. Per això, tràgicament, la ciutat comtal té més probabilitats.

Barcelona és un objectiu gihadista, com els recents atemptats de París i Viena. Les ciutats globals són un escenari propici per a l’islamisme radical. I les festes de Nadal són un temps abonat per a nous atacs. La capital de Catalunya és una ciutat global, una ciutat amb una gran marca internacional.

Les probabilitats augmenten quan s’apropa el Nadal. Perquè a més d’elegir ciutats emblemàtiques, l’islamisme radical escull moments simbòlics, com les festes nadalenques, per una qüestió logística, doncs saben que hi ha una multitud de gent amuntegada en poc espai, i per una qüestió ideològica, doncs és un atac a una festivitat cristiana infidel.

Ara tenim l’encesa dels llums nadalencs i el començament a l’Audiència Nacional del judici a tres sospitosos de col·laborar amb els autors materials de l’atemptat del 17-A. Això pot ser un estímul propulsor que impel·leixi algun terrorista individual.

A França, arran del judici dels còmplices de l’atemptat de Charli Hebdo, s’han produït nous atacs que no són casuals. Com el terrorista que ha tirotejat dos periodistes prop de l’antiga seu del Charlie Hebdo. I de retruc, el revifament d’altres atacs gihadistes com l’esparveradora decapitació d’un professor francès d’Història als voltants de París. També un altre terrorista islamista radical ha assassinat a la basílica de Notre Dame de Niça.

A Viena tampoc no ha estat casualitat que el terrorista comencés atacant des de la sinagoga central vienesa i després tirotegés pels carrers cèntrics de la capital austríaca, atacant un centre comunitari jueu i restaurants. Persones mortes i ferides hospitalitzades, tot just la nit que a Àustria anava a començar un toc que queda d’un mes, quan llavors el terrorista ja no hagués trobat tanta gent passejant pel carrer.

Tot i que de vegades sí hi ha certa improvisació, com va passar el 17-A, observem que les casualitats no sovintegen en els atemptats terroristes. Per això mateix podem construir escenaris de futur. Això vaig fer després d’analitzar l’atemptat de Niça del 14 de juliol de 2016 (la data tampoc va ser casualitat, doncs és la Festa Nacional de França), quan vaig escriure el següent: “Pensem per un moment que un islamista gihadista fa una carnisseria mentre una munió de turistes passegen amunt i avall de La Rambla de Barcelona”. Això ho vaig publicar premonitòriament al diari Ara un any, un mes i un dia abans de l’atemptat del 17-A del 2017.

També al canal televisiu Betevé vaig pronosticar que els atacants podrien ser joves i amb una furgoneta a Barcelona en comptes del camió de Niça. Òbviament, no era cap endevinament meu, sinó un càlcul probabilístic d’un escenari a partir de l’anàlisi de com s’estaven organitzant els atemptats gihadistes dels terroristes individuals, amb vehicles o amb ganivets. Per tot plegat, en els espais emblemàtics de la capital catalana, és millor tenir obstacles urbanístics com pilones i arbrat, a més de fer ben visible la policia, per tal de inhibir o almenys dificultar els atemptats.

Els quinze llocs de Barcelona en el punt de mira són: La Rambla, plaça de Catalunya, Portal de l’Àngel, passeig de Gràcia (sobretot, Casa Batlló i la Pedrera), Park Güell, Sagrada Família, sinagogues, Catedral de Barcelona, basílica de Santa Maria del Mar al Born, l’Aquàrium del Port Vell, MNAC a Montjuïc, Museu Picasso, FC Barcelona, Estació de Sants i el metro de Barcelona. La detecció i prevenció de l’extremisme violent és feina dels Mossos d’Esquadra i els comandaments i agents de la Comissaria General d’Informació són bons professionals.

La resta de directius públics i experts tenim un altre rol: el disseny i la implementació de polítiques públiques de prevenció de la radicalització, per encarar la radicalització cognitiva que no està subjecta al sistema judicial. L’extremisme amb idees fanàtiques que estigmatitzen i deshumanitzen a col·lectius humans és el pas previ a la violència extremista. Doncs bé, encara no s’ha endegat la socialització preventiva per a l’erradicació dels prejudicis que vertebren l’islamisme radical.

Cal dissenyar i implementar un programa educatiu que faci front al ventall de prejudicis de l’islamisme radical: racisme antioccidental, antisemitisme, misogínia i LGTBI-fòbia. Són els mateixos prejudicis que té l’extrema dreta, a excepció que el supremacisme blanc substitueix l’antioccidentalisme per la islamofòbia. Fer-hi front ens permetria deslegitimar simultàniament els estereotips tant de l’extrema dreta com de l’islamisme radical, ambdós de la família de les ideologies autoritàries i totalitàries.