Aprofundiment democràtic i crisi civilitzatòria

Edurne Bagué. Doctora en Antropologia, especialista en aigua, societat i cultura.

Jordi Mateu. Membre de Rebel·lió o extinció i Girona pel Clima.

En els darrers anys la pugna per una major rellevància de les persones en l’espai d’incidència política està sent un tema central que creua tots els moviments i lluites actuals que clamen per ser partíceps de les decisions. Multireferèndum, les propostes de la ILP fetes per la PAH o les propostes del Sindicat de Llogateres, en son alguns exemples.

Però com hem arribat aquí? Per què les persones ens organitzem no per fer demandes si no per proposar?

Des dels anys 90, amb la caiguda del mur de Berlín i el Consens de Washington, va instaurar-se l’hegemonia del neoliberalisme que s’ha basat en debilitar les administracions públiques a través de tota una reconversió basada, de forma clara, en els interessos i necessitats del gran capital, per damunt de les vides de les persones. Arran de la Crisi del 2008 es va posar en dubte el sistema representatiu i s'obria la gran pregunta: què era la democràcia? Posant en evidència que el model democràtic està basat en una suposada representativitat d’electes que, com assenyala MacPherson, queda lluny de ser realment representativa i connectada a la ciutadania i les persones, i en la lògica del creixement infinit, com apunta Harvey.

L’aprovació de lleis que de forma explícita neguen la possibilitat del treball conjunt ciutadania-administració com part d’un tot o reformes com LRSAL (Llei Montoro), que directament busquen limitar els pocs intersticis d'incidència en política pública existents, en son una mostra.

Ha quedat en evidència que aquesta democràcia té límits i que l’Estat és el braç executor front el qual van aparèixer intents d’intensificar la democràcia com el mateix 15M, el Multireferèndum o l’1-O. Experiències que van posar sobre la taula que eren necessaris canvis profunds a nivell de societat. Repensar la democràcia des del medi ambient, la teoria feminista, el municipalisme i el comuns.

Això necessita de mobilització popular i empènyer des del carrer, però sobretot generar estructures i processos orientats a augmentar la presència de la ciutadania en els processos de presa de decisions afavorint una incidència real en política pública. Aquest és el camí per generar propostes de resiliència i sostenibilitat social i ambiental. És per això que cal generar espais de participació reals i directes, des de lògiques de gestió col·laborativa administració-ciutadania. Per a que això sigui un fet cal, sobretot, voluntat real de canvi i transformació també per part de les institucions i maquinària institucional.

Girona pel Clima s’està reunint amb l’Ajuntament de Girona per dissenyar un procés d’elaboració d’un Pla de Transició Ecosocial. Un veritable procés de debat profund i de deliberació que permeti parlar obertament i amb la implicació i participació de tota la ciutadania sobre el model de ciutat que volem pel futur. Un futur que ens exigeix que Girona faci una transició social, cultural, econòmica i ecològica per encaminar-nos cap a un model socioeconòmic i urbà basat en l’equilibri amb el planeta des d’una perspectiva de justícia climàtica, social i global.