No aniré a una mani contra el toc de queda

Litus Alonso, membre de Sindicalistes de CCOO per la Independència i la República Catalana

Dilluns 25 d'octubre el Govern espanyol aprovava un nou estat d'alarma i el Govern català establia la prohibició de la mobilitat nocturna entre les 22 i les 6 hores. El mateix dia, organitzacions de l'esquerra independentista convocaven per a l'endemà una mani a Barcelona en defensa dels serveis públics i contra el toc de queda. El dia anterior, un comunicat de la CUP considerava la limitació de moviments i el tancament de bars i restaurants “mesures que no són realment efectives per a frenar i reduir la corba de contagis”.

Aquesta mani, com d'altres que s'han fet posteriorment a Barcelona, Burgos, Sevilla, etc, va acabar amb incidents violents protagonitzats per grups feixistes i negacionistes.

L'error de partida és barrejar la crítica de l'erràtica gestió de la pandèmia, la denúncia de les retallades, la defensa dels serveis públics i l'exigència de polítiques socials, amb l'oposició a mesures que, com el toc de queda o el tancament de bars, sí són efectives per a frenar la infecció, segons criteri de l'epidemiologia.

Aquesta oposició, a Catalunya com al conjunt del planeta, la representa políticament el feixisme i una àmplia varietat de negacionistes i conspiranoics, des de les milícies de Michigan als grups antivacunes. L'esquerra, i particularment l'esquerra transformadora, és l'antítesi d'aquests sectors reaccionaris i anticientífics, i ha de desmarcar-se nìtidament de qualsevol acte que contribueixi a la seva expressió.

Les retallades en sanitat pública maten. La gestió de les residències per empreses amb ànim de lucre mata. La manca de recursos per a la gent treballadora afectada per la pandèmia emprobreix i pot acabar matant. La ciutadania, globalment, no és la responsable de la pandèmia. La normalitat capitalista és la que ens ha portat fins aquí. Calen polítiques alternatives al dogma neoliberal que, entre d'altres coses, han de passar per reforçar els serveis públics, implantar una renda bàsica incondicional, incrementar la fiscalitat de grans empreses i multimilionaris, etc.

Tot això, i moltes altres coses, són elements de coincidència entre sectors socials progressivament més grans. Han de poder ser, també, motiu de mobilitzacions tan unitàries, massives i ben preparades com sigui possible.

Mobilitzacions que no han de ser contra restriccions justificades per motius sanitaris, com el toc de queda. Això ja ho fan els cayetanos.