28M: una crida antiracista global per l’esperança

A Barcelona s’està preparant una manifestació molt important per al proper dissabte 28 de març contra el feixisme i el racisme. Què representa aquesta protesta?

Ens enfrontem a una crisi multifacètica, gravíssima i molt, molt preocupant. Presenciem guerres i genocidis, l’auge del racisme i les extremes dretes, un masclisme i una LGTBIfòbia desfermats, el col·lapse climàtic… Tot acompanyat per l’obscenitat de multimilionaris enriquint-se encara més —a costa nostra— mentre abusen impunement de menors. Davant aquest panorama, qualsevol es desmoralitza.

Seria fàcil resignar-se, pensant que no hi podem fer res, que ells ja han guanyat. Fàcil, però seria un error terrible.

En realitat, a la gran majoria de les persones del planeta ens indigna i enfada el que passa. Cadascuna amb la seva pròpia visió, és clar, però sabem que el món no va bé. Si ens unim i actuem, podem canviar les coses.

La situació actual ens perjudica col·lectivament. Les polítiques d’austeritat, que intensifiquen la desigualtat en un país darrere l’altre, van acompanyades d’una involució democràtica i una repressió creixent contra les lluites socials. Mentrestant, els poderosos recorren al racisme per aplicar el divideix i venceràs. Plantar cara davant de tot això és en el nostre interès col·lectiu.

Doncs aquest dissabte, 28 de març, serà una bona oportunitat per mostrar el nostre rebuig compartit davant de la deriva actual del món.

La xarxa internacional de moviments unitaris, “Un món contra el feixisme i el racisme” (WARAF en les sigles en anglès) ha cridat a 150 protestes per tot el planeta. Hi haurà accions per tot Europa, a més de Sud-àfrica, Malawi, Japó… A Estats Units, s’han convocat 3.000 protestes sota la bandera de No Kings.

A Barcelona, unes 140 entitats convoquem la manifestació unitària “Aturem el feixisme i el racisme”. La van iniciar Unitat Contra el Feixisme i el Racisme —el moviment unitari establert l’any 2010 i integrant de la xarxa global WARAF— i altres espais antiracistes com ara Moviment #RegularitzacióJa o Top Manta.

A aquests, s’hi han sumat associacions veïnals; sindicats i partits; moviments feministes i LGTBI+; el moviment per l’habitatge digne; la federació d’ONGs; i moviments de solidaritat amb Palestina, incloent-hi la pròpia Global Sumud Flotilla.

És que cada cop més persones estan reconeixent dues coses essencials.

Els problemes estan connectats

Primer, que els problemes a què ens enfrontem no són aïllats. La pujada de l’extrema dreta comporta l’enduriment de les polítiques europees sobre migració i refugi, ja de per si mateix racistes. Exacerba la islamofòbia i la transfòbia (formes d’odi que també promouen sectors més enllà de l’extrema dreta, tristament).

Davant les xifres alarmants de violència de gènere —a l’Estat espanyol aquest any, una dona és assassinada cada cinc dies, i l’any passat hi va haver més de 150.000 denúncies per violència masclista– els ultres neguen els fets, i efectivament promouen la impunitat d’aquesta violència. Tot i les proves científiques claríssimes del canvi climàtic, l’extrema dreta, una altra vegada, impulsa el negacionisme. Són una amenaça global.

La impunitat de les successives guerres a l’Orient Mitjà només s’entén en el context de molts anys de deshumanització racista de les poblacions que estan sent assassinades sota les bombes. El genocidi que duu a terme l’Estat israelià contra el poble palestí és la màxima expressió del racisme supremacista i colonialisme: de fet, institucions com l’Assemblea General de l’ONU o el Parlament de Catalunya han identificat el sionisme com una forma de discriminació racial. Això explica perquè gran part de l’extrema dreta internacional, incloent-hi grups clarament feixistes, donen ple suport al govern israelià, també ultra. Sense deixar de promoure, per descomptat, la pseudoteoria antisemita i islamòfoba del “gran reemplaçament”.

Tot això confirma que tota lluita seriosa en un d’aquests àmbits ha de reconèixer la seva connexió amb altres lluites.

Unitat i diversitat

Això ens porta al segon punt clau. No ens posarem d’acord en tota una anàlisi teòrica sobre tots aquests problemes, ni en la manera exacta que es relacionen. Cada persona o grup tindrà la seva pròpia visió i és essencial reconèixer i respectar aquesta diversitat.

Necessitem la unitat a les lluites, no la uniformitat d’idees.

La manifestació de Barcelona té com a lema “Drets per a tothom”. No cal que compartim la mateixa visió teòrica sobre les opressions. El que compartim és el principi —a la vegada molt moderat i molt radical— que totes les persones han de tenir drets sense discriminacions sobre la base de l’origen o la nacionalitat; gènere/identitat de gènere; orientació sexual; religió, etc.

En termes concrets, ens oposem al racisme en totes les seves formes, incloent-hi l’islamofòbia, l’antisemitisme, l’antigitanisme, el sionisme…; rebutgem la transfòbia i el masclisme; i això no depèn de si som persones trans, musulmanes, etc.

Una de les entitats convocants de la protesta a Barcelona és el Moviment Regularització Ja, que ha impulsat una lluita unitària, exitosa i exemplar. Moltíssimes persones, molt diverses, van participar en la recollida de les més de 700.000 signatures per exigir la regularització administrativa de les persones que actualment no tenen documentació. Una de les demandes de la manifestació del 28M és que es posi en marxa una regularització àmplia, efectiva, àgil i no excloent.

Un altre exemple modèlic de lluita unitària és el moviment veïnal, que també convoca el 28M. Les associacions veïnals lluiten des de fa dècades en defensa de la democràcia. Ara estan lluitant barri a barri perquè els discursos d’odi no contaminin els nostres carrers o institucions. Moviments més nous, com el Sindicat de Llogateres, un altre convocant del 28M, també combaten el racisme immobiliari, una de les claus de l’exclusió i la discriminació.

A més, no hi ha dubte de la transformació que ha impulsat el moviment feminista i de com, per això, també ha esdevingut una de les principals dianes dels feixismes. I una vegada més, el 8M passat va demostrar la seva voluntat de plantar-los cara sense embuts.

Cal generalitzar el model de lluita unitària i àmplia a molts fronts, però especialment contra l’extrema dreta i el racisme.

A Catalunya, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme existeix des de l’any 2010, però a molts territoris de l’Estat espanyol, no hi ha res semblant. Esperem que la jornada internacional de protestes del 28 de març inspiri persones i moviments en altres llocs a treballar en aquest sentit.

Per part nostra, sortirem als carrers de manera unitària i diversa (ja s’estan organitzant blocs específics de dones; contra la LGTBIfòbia; sobre l’habitatge; del món educatiu; per Palestina; contra l’antigitanisme…) per fer visible que sí, les persones que ens oposem al feixisme i el racisme som la majoria.

El 28M ha de ser una gran mostra que, malgrat tot, hi ha esperança. Amb tot el que passa al món, això té un valor enorme.