On han pactat ERC i Junts i on han rebutjat fer-ho després de les municipals?

L'acord que ERC ha tancat amb el PSC i que li permetrà presidir les diputacions de Lleida i Tarragona ha desfermat un nou episodi de retrets creuats entre els republicans i Junts per Catalunya. A l'hora de la veritat, però, els darrers dies hi ha un degoteig constants d'anuncis en què les dues principals formacions de l'independentisme decideixen deixar l'altre partit a l'oposició i eviten governar conjuntament.

Després que s'anunciés l'entesa, el partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs va lamentar que "una vegada més, ERC ha prioritzat pactar amb el PSC i ha descartat la unitat de l'independentisme". Al seu torn, Esquerra va replicar que a la cimera independentista celebrada el dia 2 a Ginebra -avançada en exclusiva per Públic-, el partit "va concretar la seva voluntat de mà estesa per prioritzar pactes per alcaldies i presidències independentistes en municipis, consells comarcals i diputacions". Al mateix temps, però, "Junts tancava acords amb el PSC per desbancar ERC, com a força més votada, en municipis com Roses, l'Ametlla de Mar o la Bisbal d'Empordà".

Més enllà de les crítiques entre les dues formacions, que en cap cas són noves, repassem el mapa d'acords i desacords que han protagonitzat després de les eleccions municipals del 28 de maig i de la crida del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a articular un "front democràtic sobiranista" en defensa de Catalunya.

Els acords

A diferència del que ha succeït a Tarragona i Lleida, Junts i ERC sí que s'han entès a la Diputació de Girona, on han decidit reeditar l'acord del darrer mandat. La presidència la mantindrà Junts, que és la principal formació de l'ens provincial, amb 10 representants, mentre que ERC -segona força, amb 8- ocuparà la vicepresidència.

Les dues formacions també han arribat a enteses a altres institucions de la demarcació, com ara els consells comarcals del Ripollès -amb presidència d'ERC-, el Gironès i la Selva -amb Junts al capdavant en els dos casos- i el Baix Empordà, on compartiran la presidència, amb dos anys per a cada partit. A nivell municipal destaca el pacte a Olot, que permet a Pep Berga (Junts) mantenir-se a l'alcaldia, tot i perdre la majoria absoluta. Inicialment semblava possible que ERC optés per aliar-se amb la CUP i el PSC per tancar un govern alternatiu i trencar l'hegemonia postconvergent a la capital de la Garrotxa.

Fora de l'àmbit municipal, però igual de recent en el temps, cal afegir-hi l'arribada a la presidència del Parlament d'Anna Erra (Junts), que va assolir el càrrec la setmana gràcies al suport d'ERC.

Els desacords

Els casos més mediàtics són, de moment, les diputacions de Lleida i Tarragona, dues institucions que mouen pressupostos anuals que superen folgadament els 100 milions d'euros. No són, però, els únics. Fa deu dies es va confirmar que PSC i Junts havien arribat a un acord per repartir-se l'alcaldia a Roses (Alt Empordà), desbancant ERC, la força més votada. El mateix escenari s'ha donat a la Bisbal d'Empordà o l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). A nivell comarcal, Junts i PSC s'han estès al Consell del Montsià (Terres de l'Ebre), on ERC també és la formació amb més representants.

Finalment, un acord entre Movem-PSC, ERC i la CUP deixarà Junts sense l'alcaldia de Tortosa

De la mateixa manera, Junts tampoc ostentarà l'alcaldia en municipis on ha estat la força més votada com a conseqüència d'acords on ERC hi està implicada. Uns dels casos més paradigmàtics és el de Tortosa (Baix Ebre), on Movem – PSC i ERC es repartiran l'alcaldia, amb dos terços del mandat per a Jordi Jordan (alcaldable de Movem – PSC) i un terç per Mar Lleixà (ERC). Junts va imposar-se amb 10 regidors -a un de la majoria-, mentre que Movem – PSC en va sumar set i podrà arribar al poder gràcies a un acord amb ERC (tres) -ja avalat per les bases republicanes- i la CUP (1), que s'ha compromès a votar la investidura i a no entrar a l'executiu local. El pacte entre ERC i PSC tindrà continuïtat al Consell Comarcal del Baix Ebre, on la presidència serà per a Esquerra, que hi té 10 representants, els mateixos que Junts -a l'oposició- i el PSC en suma 5.

A Montblanc (Conca de Barberà), ERC ha arribat a un acord amb la llista del PDeCAT per fer fora de l'alcaldia Josep Andreu, que ha ocupat el càrrec els darrers 16 anys i històricament havia militat a ERC, però ara s'havia presentat amb una candidatura vinculada a Junts després d'estripar el carnet dels republicans. A Masquefa (Anoia) s'ha segellat l'entesa entre PSC i ERC que evita l'alcaldia de Junts, que s'havia imposat el 28-M.

ERC i PSC governaran conjuntament a Manresa, després del trencament de les negociacions per reeditar el pacte entre republicans i Junts

A Manresa (Bages)  no es reeditarà el govern entre ERC i Junts després del trencament de les negociacions i s'ha tancat un pacte republicans (primera força) i PSC, amb el republicà Marc Aloy a l'alcaldia. A Móra la Nova (Ribera d'Ebre), Esquerra -que va guanyar les eleccions- governarà conjuntament amb el PSC, deixant Junts a l'oposició, una situació que pot donar-se també a la capital comarcal, Móra d'Ebre, si bé amb un acord més ampli -amb altres partits- i amb Junts a l'oposició tot i ser primera força.

A Manlleu (Osona) ERC perd l'alcaldia després de dues dècades al poder i el nou govern local tindrà majoria absoluta, després de l'entesa entre Junts (8 regidors) i PSC (4). Junts també tindrà l'alcaldia a Santa Coloma de Farners (la Selva), on ha formalitzat un acord amb la formació Independents de Santa Coloma, desallotjant Esquerra del poder municipal.

Al Consell Comarcal de l'Alt Empordà s'ha reeditat el pacte entre Junts i PSC, que garanteix la majoria al govern i manté la presidència en Junts, mentre que ERC liderarà l'oposició. On també sembla clar que no hi haurà acord entre Junts i ERC és a Tàrrega, capital de l'Urgell. Junts -primera força- està oberta a governar amb la CUP, a l'hora que també hi ha converses per reeditar el govern tripartit format per ERC, cupaires i PSC.

Converses obertes

Amb matisos diversos, hi ha altres ciutats on hi ha converses obertes que impliquen els dos grans partits independentistes i que podrien acabar en governs conjunts. En són exemples Vic i Valls, que tenen en comú que l'alcaldia segur que recaurà en Junts, la qüestió és si finalment ho farà amb un acord amb ERC o sense. A la capital d'Osona l'alcalde serà Albert Castells, que no ha pogut mantenir la majoria absoluta obtinguda per l'ara presidenta del Parlament, Anna Erra. A la capital de l'Alt Camp la vara de comandament la tindrà Dolors Farré, que va guanyar un regidor -de 8 a 9- i el dilema és si reeditarà el govern conjunt amb ERC del darrer mandat.

A Girona tot apunta a un acord independentista amb ERC i Junts com a actors secundaris de Guanyem

Finalment hi ha els casos de Barcelona i Girona. A la capital la victòria va ser de Xavier Trias (Junts), que ha mantingut converses amb Ernest Maragall (ERC), de manera que no es pot descartar un acord entre els dos partits. La qüestió és que Trias encara no té l'alcaldia garantida, ja que tant PSC com BComú busquen opcions alternatives per sumar una majoria absoluta de 21 regidors que els permeti governar la ciutat.

A Girona l'acord independentista sembla més que probable i permetrà impedir un govern del PSC, la força més votada el 28-M. El pacte, que s'està negociant, implica tres forces, ja que hi ha Guanyem a banda de Junts i ERC. L'alcaldia, però, recauria en Lluc Salellas (Guanyem), que va igualar a 8 regidors amb el PSC, mentre que Junts en va sumar 6 i ERC, quatre. El futur govern, si finalment es tanca, tindrà 17 dels 27 regidors del ple.