Ofensiva judicial contra l'independentisme en l'arrencada de la tramitació de l'amnistia

Continua el pols de la justícia contra la llei d'amnistia, que agafa velocitat en la seva tramitació al Congrés. Les causes en el punt de mira són les de Tsunami Democràtic, on estan imputats Carles Puigdemont i Marta Rovira per terrorisme, i també la que afecta els exalts càrrecs Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha fixat data de judici per l'organització de l'1-O.

La setmana després de la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol, la tramitació de la llei d'amnistia avança sense demora al Congrés. D'una banda, aquest dilluns els lletrats van donar llum verda a què la llei a es pugui debatre al Ple. Aquest dimarts ha sigut el torn de la Mesa, que ha aprovat la petició perquè es tramiti de manera urgent.

La reacció dels tribunals, que se sumen a l'oposició fèrria de la dreta i la ultradreta a la mesura estrella dels acords del PSOE amb els independentistes per la investidura, no s'ha fet esperar.

Elevació del cas de Tsunami al Suprem

Aquest dimarts, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha fet un nou moviment en el cas de Tsunami Democràtic. Concretament, s'ha dirigit al Tribunal Suprem per reclamar-hi que assumeixi la causa, ja que tant Puigdemont com un altre dels investigats, el diputat i quart secretari de la mesa del Parlament, Rubén Wagensberg, són aforats i per tant escapen de la seva jurisdicció.

El jutge situa Puigdemont en el "vèrtex més alt" de Tsunami

En el seu escrit, el jutge situa Puigdemont en el "vèrtex més alt" de l'organització de Tsunami i li atribueix "una posició d'autoritat inqüestionable". Alguns dels indicis que el porten a treure aquesta conclusió són missatges de text entre la seva mà dreta a Brussel·les, Josep Lluís Alay, i el periodista de la Directa Jesús Rodríguez, ambdós investigats també en la causa. Anotacions a la seva agenda i tuits són altres de les proves que considera, així com una conversa sobre l'actitud dels líders de l'1-O després de la sentència en el judici del Procés.

Més enllà dels mencionats, també estan imputats en la causa l’exsecretari d’organització d’ERC Xavier Vendrell, l’empresari Oriol Soler, Marta Molina, Josep Campmajó, Jaume Cabani, Oleguer Serra i Nicola Flavio.

El delicte de terrorisme, no amnistiable amb condemna ferma

Fa tot just dues setmanes, quan les negociacions per la investidura ja arribaven a la recta final, que García Castellón va decidir reactivar el cas i imputar la desena d'acusats amb el delicte de terrorisme, un dels fets més polèmics del cas. A més de sumar-hi el nom de Carles Puigdemont, fins aquell moment desvinculat de la causa.

La tipificació de terrorisme no la sosté ni la pròpia Fiscalia, que ha presentat un recurs contra la interlocutòria de García Castellón. Una altra de les qüestions polèmiques és que el jutge torna a situar el focus en la mort d'un turista francès a l'aeroport per si es pot vincular amb l'acció de Tsunami del dia de la sentència, el 14 d'octubre de 2019.

Ni la pròpia Fiscalia sosté l'acusació de terrorisme

García Castellón reclama investigar més aquesta qüestió, a pesar que el turista ni tan sols va morir a la terminal on es feien la protesta i que els Mossos d'Esquadra ja van traslladar-li que els atestats no inclouen cap referència a aquesta mort per infart.

Aquests dos elements són clau en un cas amb què la judicatura espera torpedinar l'amnistia, ja que els delictes de terrorisme, especialment els que han comportat morts, no són amnistiables en cas de comptar amb una condemna ferma, segons el redactat de la llei. Això dificultaria passar el filtre de la justícia espanyola i de l'europea.

En tot cas, la petició de recusació del jutge per les seves opinions contràries a l'amnistia sobrevola el cas. L'havien demanat les defenses de dos dels acusats, i tot i que García Castellón n'ha fet cas omís, l'Audiència Nacional ha obert un expedient per estudiar-la.

El TSJC fixa la data de judici per Jové, Salvadó i Garriga

D'altra banda, també hi ha hagut novetats en el judici contra diversos exalts càrrecs per l'organització de l'1-O: són l'ara president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, el també ara president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i l'actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

El TSJC ha fixat l'inici del judici pel 10 d'abril i s'allargarà diverses sessions fins a finals de maig. Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació, i Garriga, del delicte de desobediència greu a l’autoritat.

La Fiscalia demana prop de 30 anys d'inhabilitació per Jové i Salvadó

La Fiscalia demana set anys de presó i 32 anys d’inhabilitació per a Jové, més de sis anys de presó i 27 anys d’inhabilitació per a Salvadó i un any d’inhabilitació per a Natàlia Garriga, a més de diverses multes. A Jové i Salvadó els demana a més més de 700.00 euros en concepte d'indemnització a l'erari públic pel "perjudici patrimonial causat".

En un comunicat, ERC ha rebutjat aquest nou pas en el cas i ha afirmat que "es persegueixen vies democràtiques". Pels republicans, tot el procés judicial és "una mostra més de la causa general oberta contra l'independentisme" i per això reivindiquen l'amnistia com la "millor eina per posar el comptador a zero".

Preguntat pels mitjans, Puigdemont ha acusat els jutges espanyols de tenir “una agenda política clarament” i d’actuar d’acord amb un “calendari polític”, en declaracions recollides per l'ACN. “No mostren cap interès a ser independents, ni a fer veure que ho són”, ha dit des d’Estrasburg, on participa al ple de l’Eurocambra. Segons ell, el pas de l'Audiència Nacional era “molt previsible”. “Portem sis anys així, veuen rebels on no n’hi ha, veuen sediciosos on no n’hi ha, veuen terroristes on no n’hi ha”, ha remarcat el líder de Junts.