La nova reforma laboral topa a Catalunya amb l'oposició dels empresaris i de l'independentisme polític i sindical

La ratificació al Congrés dels Diputats del Decret Llei aprovat pel Consell de Ministres en què es plasma la nova legislació laboral acordada entre el Govern espanyol, els sindicats UGT i Comissions Obreres i la patronal CEOE no serà fàcil. El rebuig en bloc de la dreta, amb el PP al capdavant, deixa a les mans de les forces de la investidura la necessària convalidació parlamentària del decret. Però Pedro Sánchez, i en aquest cas Yolanda Díaz, no poden comptar ara mateix amb aquesta majoria, atesa l'oposició actual d'una força aritmèticament transcendental com és Esquerra Republicana. Ja ho va dir el seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, "s'han dedicat zero hores a parlar amb Esquerra –sobre la nova Reforma Laboral– i això és sempre un mal negoci".

Ara bé, la nova legislació laboral topa a Catalunya amb més que el rebuig d'una força política decisiva com són els republicans. S'hi oposen, tal com està formulada, l'independentisme en ple, tant polític com sindical, per considerar l'acord insuficient en matèria de drets laborals i per la nul·la inclusió de competències que pugui exercir la Generalitat i que doni forma a un marc català de negociació col·lectiva. Al rebuig d'Esquerra se suma el de la resta de partits independentistes com ara Junts, la CUP o el PDeCAT. I també l'oposició frontal del principal sindicat independentista, la Intersindical. També s'hi incorporen al rebuig altres sindicats minoritaris de tendència àcrata com la CGT o la CNT. I s'hi oposen també, encara que per motius diferents, bona part de la patronal catalana. Tant Foment com Cecot, s'ha desmarcat de la CEOE oposant-se als canvis laborals que inclou l'acord. I Pimec critica que no s'ha tingut present la petita i mitjana empresa.

És cert que la nova reforma compta amb el suport dels sindicats UGT i CCOO que -a diferència del País Basc- són majoritaris a Catalunya i amb les forces homòlogues del PSOE i UP, és a dir, el PSC i En Comú Podem. Però el front que rebutja l'acord laboral és ampli a Catalunya i dificultarà el canvi de posició dels partits catalans que tenen els vots decisius.

ERC parteix del no, però fixa condicions per negociar

Més enllà dels advertiments al Govern espanyol en seu parlamentària de Rufián, la posició d'Esquerra està fixada i ha estat el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui l'ha volgut visualitzar. "ERC està disposada a negociar", asseguren fonts del partit, però no votarà la nova legislació laboral "tal com està redactada" a l'acord de Madrid. Aragonès ja ha avançat alguna cosa de la plataforma negociadora i una de les reclamacions principals que Esquerra posarà a sobre de la taula de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz per donar el seu vot favorable és que es restitueixi a la Generalitat la "capacitat per autoritzar o no autoritzar" els Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO). Per als republicans aquesta demanda combina dues exigències fonamentals, asseguren fonts de la direcció, la social perquè "l'avaluació i l'autorització prèvia d'un ERO és una garantia per als treballadors que no es faran acomiadaments col·lectius injustificats" i la nacional perquè "el Departament d'Empresa i Treball -que dirigeix actualment el republicà Roger Torrent- és qui ha de tenir aquesta competència". En declaracions a Efe, Aragonès ha recordat que "anteriorment la Generalitat havia tingut aquesta capacitat", però fa uns anys "va ser derogada pel PP i no ha estat recuperada".

La connexió ugetista d'Esquerra

La posició dins d'Esquerra no és monolítica, ja que no podem oblidar que alguns dirigents importants dels republicans formen part de la UGT. Per posar només dos exemples, l'exconseller de Treball Chakir l'Homrani o la mateixa exconsellera i expressa Dolors Bassa han ocupat càrrecs territorials d'importància al sindicat. El mateix secretari general de la UGT a Catalunya actualment, Camil Ros, és una persona considerada propera als republicans, i no falta algun exalt càrrec d'ERC al gabinet del secretari general de la UGT, Pepe Álvarez. Algunes veus d'aquest sector alerten en privat de les conseqüències per a ERC de tombar l'acord actual signat per uns sindicats que són majoritaris a Catalunya i que suposaria mantenir la reforma laboral del PP. Però la majoria de l'Executiva està en aquests moments en el "no prou clar" expressat per Rufián.

"Hi ha molt marge de millora", asseguren i sobre la pressió consideren que "no caurem en una trampa tan simplista com fer-nos escollir entre la Reforma Laboral del PP o l'insuficient acord actual que no suposa la derogació real de l'anterior com es va prometre". Finalment, el fet que els socis bascos i gallecs d'ERC al Congrés -BNG i EH Bildu-, juntament amb el PNB, també s'hagin oposat al decret com a conseqüència de la pressió dels sindicats afins decanta definitivament la balança a Esquerra cap al vot negatiu si no hi ha una modificació substancial del text.

Junts a la contra i el PDeCAT demana negociar

Pel que fa a la resta de partits independentistes, encara que menys decisius i més predictibles, la posició també és de rebuig. Junts es mostra contrari a un acord que considera que va en contra de la capacitat competencial de la Generalitat, malgrat que al seu dia Convergència va votar a favor de la Reforma Laboral del PP que eliminava aquesta potestat. A més de mantenir la seva posició de bloqueig a les iniciatives del Govern espanyol si aquest no accedeix a iniciar un procés "real" –asseguren- de resolució del conflicte polític i la repressió contra l'independentisme. Junts ja ha plantejat a ERC i a la CUP fer un front comú al Congrés per negociar aquest tema. Els de l'expresident Carles Puigdemont tenen ara quatre diputats després de la partició del grup parlamentari original amb el PDeCAT. Aquests últims disposen de quatre diputats més que segons l'aritmètica podrien acabar sent importants. Però encara que és una força més propícia a la negociació i als acords amb el Govern espanyol, en aquest cas no serà fàcil aconseguir els vots, ja que el PDeCAT és un partit que en herència de l'antiga Convergència està molt connectat al teixit empresarial de Catalunya, especialment de la petita i mitjana empresa, i el conjunt de les patronals catalanes s'han mostrat contràries a l'acord establert.

Amb tot, el portaveu del PDeCAT al Congrés Ferran Bel s'obre a la negociació, però supedita el suport a l'aplicació dels convenis autonòmics amb prevalença sobre l'estatal. "Ens sembla raonable", assegura i també demana tractar alguns aspectes sobre "la temporalitat laboral”.

La CUP carrega: “totalment insuficient”

D'altra banda, la CUP completa el rebuig frontal del conjunt de l'independentisme català, ja que considera "totalment insuficient" l'acord de reforma laboral del Govern del PSOE i Unides Podem. El partit anticapitalista assenyala que el text és ple de carències i considera que "no es pot considerar una derogació" de la norma, ja que es manté la rebaixa de la indemnització per acomiadament improcedent a 33 dies per any amb límit de 24 mesos i no es recupera els 45 dies per any amb límit de 42 mesos (fins a 42% de rebaixa a la indemnització). La CUP també critica que tampoc no es recuperin els salaris de tramitació que, sobretot, protegia els contractes amb menys antiguitat dels acomiadaments a baix cost. Els anticapitalistes se sumen a l'exigència d'Aragonès perquè es restableixi l'autorització administrativa per poder fer efectius els acomiadaments col·lectius (ERO). Sense això, assegura el diputat Albert Botran, es permetrà mantenir "causes molt àmplies i fàcils de justificar per poder acomiadar treballadors i treballadores amb un cost reduït de 20 dies per any treballat amb el límit d'un any de salari".

També la portaveu de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, retreu a la vicepresidenta de Treball i líder d'Unides Podem, Yolanda Díaz, que estigui "treballant exclusivament amb els grans sindicats, CCOO i UGT", que "no són l'única realitat sindical", ja que, assegura, "hi ha més sindicats que no pacten sistemàticament amb l'Estat ni amb la patronal". Es refereix en el cas català clarament a la Intersindical. Un sindicat independentista que, tot i no ser majoritari, ha aconseguit un gran creixement en els darrers anys en diversos sectors productius, però especialment a la funció pública, on ja ocupa posicions molt destacades.

Rebuig frontal del sindicalisme independentista

La Intersindical, que té Sergi Perelló com a secretari general, es posiciona rotundament en contra de l'acord. Reclama la derogació "absoluta" de la reforma laboral del PP i qualifica de "vergonyós" l'acord a què han arribat els sindicats majoritaris, la patronal i el Govern espanyol, perquè assegura que "permetrà que se segueixi desmantellant el teixit industrial del país amb acomiadaments col·lectius sense autorització administrativa". La Intersindical considera que aquesta reforma "no resol els problemes de fons de les classes populars ni fa els passos necessaris per sortir de la deriva neoliberal".

El sindicat critica que es manté "l'estatalització" de la negociació col·lectiva i es posiciona en la línia de l'exigència d'ERC respecte als ERO i en matèria d'acomiadaments, o en consonància amb les demandes de la Cup pel que fa als "anteriors salaris de tramitació que protegia els contractes amb menor antiguitat". La Intersindical assegura que aquesta reforma laboral "repeteix els errors del passat" i "no respon a les necessitats de la classe treballadora". Per això, exigeix als partits catalans amb representació al Congrés dels Diputats, que en la tramitació legislativa "facin valer la seva força" modificant el contingut de forma substancial o votant en contra.

I de l'àcrata també

Al terreny sindical i ja al marge de l'independentisme tampoc als sindicats d'arrel àcrata com la CGT o la CNT ha caigut molt bé la reforma laboral acordada per la UGT i CCOO. La CGT, que manté un pes considerable en sectors puntuals però estratègics de la indústria i el transport a Catalunya, també discrepa en matèria de normativa d'acomiadaments i retreu al Govern de PSOE i UP que no hagi derogat la Reforma Laboral del 2012. A l'acord establert s'han oblidat, segons la CGT, de "molts aspectes molt perjudicials per a les persones treballadores d'aquest país, ja que tampoc no resol els problemes dels contractes a temps parcial no voluntaris, ni limita o prohibeix l'ús d'hores extres, malgrat la taxa d'atur existent". "Tampoc limita la cessió de persones treballadores per mitjà de les Empreses de Treball Temporal (ETT)", conclouen des de la direcció del sindicat.

La patronal catalana en bloc contra l'acord

L'oposició al nou acord laboral a Catalunya va més enllà de la majoria política independentista o dels sindicats no estatals. També topa, encara que amb motivacions divergents, amb el rebuig frontal de les principals organitzacions empresarials malgrat la participació de la CEOE a l'acord. Per començar la principal representant de la CEOE a Catalunya i exponent de la gran empresa com és Foment del Treball. El director de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment, Javier Ibars, considera "contraproduent" que la nova reforma laboral tiri "cap enrere" la flexibilització assolida amb la normativa impulsada pel PP el 2012. Segons Ibars, en declaracions a Radio 4, la normativa laboral espanyola és "de les més rígides" dels països desenvolupats, i per això va lamentar que la reforma pactada ara pel Govern espanyol, UGT i CCOO, i la CEOE intenti eliminar els "mecanismes de flexibilització" que es van introduir a la reforma anterior. El directiu de Foment també lamenta que la modificació pactada, que comença ara la singladura al Congrés, opti per penalitzar la contractació temporal enlloc d'incentivar la indefinida.

En termes similars s'expressa la Cecot, patronal molt implantada al Vallès. Segons el president, Antoni Abad, "comptem amb un marc de regulació i relacions laborals caduc, sistemàticament reformat i que s'ha demostrat disfuncional amb l'entorn actual per la seva rigidesa. És un marc que està bloquejant l'activitat econòmica en comptes d'acompanyar-ne el creixement i cal modernitzar-lo. Entenem la pressa del Govern per donar compliment als requeriments de Brussel·les per poder accedir als fons Next Generation, però ens ha portat a una mena de reforma exprés per desbloquejar els fons europeus i no ens ha permès abordar el canvi a l'estructura necessària". Cecot manté que les negociacions haurien d'haver anat dirigides a passar per tràmit parlamentari a través d'un avantprojecte de llei i no per mitjà d'un Reial decret llei que acota i limita el temps de diàleg i les aportacions.

"Aquesta és una reforma bàsicament orientada a reduir contractes laborals de caire temporal que, alerta, no hem de confondre amb crear més ocupació, ja que l'ocupació creix quan creix l'activitat econòmica i no per eliminar models de contractació", diu Abad. "Estem d'acord que la temporalitat al nostre mercat és alta, però no perdem de vista que durant anys, i fins fa dos dies, la mateixa administració pública ho ha promogut. Els problemes que arrossega Espanya amb la temporalitat o l'índex d'atur juvenil demostren que cal fer front a una reforma en profunditat que contempli les necessitats actuals d'un context productiu del segle XXI".

Les pimes demanen que se les tingui en compte

Finalment, la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec ha lamentat que no s'hagi tingut en compte aquest sector de l'activitat empresarial en el diàleg social i el consens que hi ha hagut per reformar el mercat del treball. El seu secretari general, Josep Ginesta, considera que la reforma pactada pel Govern estatal i els agents socials "neix amb la necessitat d'adaptar-la a curt termini" perquè "no és integradora". En aquest sentit, Ginesta lamenta, per exemple, que les pimes no han estat cridades al debat i, per tant, no han pogut defensar-hi ni la representació que considera que els correspon, ni els drets que els van ser "trets" a l'anterior reforma laboral, impulsada pel PP el 2012.

Cal tenir en compte que a Catalunya la petita i mitjana empresa és majoritària i té un gran pes. I es dóna la paradoxa que Ginesta va ser fins fa uns quants mesos el secretari general del Departament de Treball en mans d'ERC. Per a l'ara directiu de Pimec, la reforma que s'ha aconseguit no té la "qualitat democràtica" que hauria de tenir un sistema de diàleg social de "país avançat". Ginesta lamenta que Espanya està "lluny d'Europa també en aquests espais", així com el fet que amb aquesta reforma s'ha perdut una oportunitat per avançar per aquest camí.

Vistes les posicions d'agents polítics i socials tan significatius, es pot dir que el Reial decret llei de la nova legislació laboral és lluny de ser un acord que a Catalunya sigui vist com a propi. Ni la majoria política del Parlament -que ja va aprovar que es derogui totalment tant la Reforma Laboral del PP del 2012 com l'anterior del PSOE del 2010- ni una part del sindicalisme català, ni el conjunt de les patronals catalanes se senten identificats amb un text acordat a Madrid d'esquenes a les diverses realitats socioeconòmiques existents a l'Estat. I això pesarà en allò que acabi passant al Congrés si no es modifica el text. Per molta pressió que des d'Unides Podem s'intenti aplicar a ERC. Ho ha deixat clar en un tuit l'exportaveu al Congrés d'Esquerra, Joan Tardà, en resposta al portaveu d'UP, Jaume Asens, que criticava Esquerra per no ratificar el decret: "Cada Primer de Maig Esquerra, davant del monument a Francesc Layret (històric advocat laboralista del moviment obrer assassinat per pistolers de la patronal), ha renovat el compromís de recuperar els drets laborals arrabassats pel PP el 2012. Si vosaltres us mengeu el gripau –li respon a Asens-, respecta, per la teva pròpia dignitat, la nostra coherència i no ens emmerdis amb desqualificacions".