La nova fiscalitat al turisme és insuficient per regular l'activitat, segons els experts

Amb la sensació que tant Barcelona com el conjunt de Catalunya s'apropen al seu límit d'acollida de turistes i la certesa que els malestars ciutadans pels impactes negatius de l'activitat van a més, les administracions exploren l'increment de la fiscalitat al sector com una de les vies per regular-lo i limitar-lo. Ara bé, els experts consultats per aquest diari ho veuen com un pas insuficient i defensen altres mesures com a més adients.

Tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya han plantejat les darreres setmanes la necessitat d'augmentar els impostos al turisme i la creació de nous tributs. Així ho ha confirmat en una entrevista recent la directora general de Turisme de la Generalitat, Cristina Lagé. Després de definir els turistes com a "residents temporals", Lagé advoca per intensificar el pagament d'impostos per part d'aquest col·lectiu.

La Generalitat estudia crear una nova taxa per als turistes

Atesa aquesta filosofia, la directora assenyala que l'executiu català estudia constituir una taxa pels visitants que hi arribin en autocar, a més d'incrementar les taxes per estada en un allotjament hoteler o pels creueristes que atraquen al port en vaixell. "El turista té drets i obligacions i ha de col·laborar perquè la societat funcioni", comenta Lagé.

Davant d'aquest anunci, els experts mostren la seva oposició a la mesura, argüint que la creació de noves taxes que graven l'activitat no té un efecte directe en la reducció del volum de turistes i a més critiquen que les estratègies només van destinades a traslladar les places dels Habitatges d'Ús Turístic (HUT) als hotels.

Aquest debat sobre l'expansió del turisme i el seu impacte econòmic, social i urbà també ha arribat a l'esfera política. De fet, el preu de l'habitatge i la regulació de l'activitat turística s'han situat a l'agenda diària des de la tornada al curs polític després de les vacances d'estiu. La mateixa Cristina Lagé manifesta que el Govern està duent a terme polítiques per limitar l'arribada de turistes i posa com a exemple que a la temporada alta, entre juny i agost, la xifra de visitants només va créixer un 0,3%. Lagé parla d'una reorganització de l'activitat en un sector que aporta el 15% del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya i que aspira a aconseguir llocs de treball de qualitat.

En l'àmbit municipal, el PSC, que governa l'Ajuntament de Barcelona, ha arribat a un acord amb el grup de Barcelona en Comú per intentar regular els lloguers de temporada a la ciutat, modalitat que queda fora dels topalls de preus que marca la llei. L'acord s'emmarca en les negociacions amb vista a l'aprovació de les ordenances fiscals i dels pressupostos municipals de l'any vinent.

La mesura implica declarar com a habitatge permanent tots els pisos de la ciutat i posteriorment fixar les excepcions. La iniciativa forma part d'un conjunt d'accions dins d'un futur Pacte per l'Habitatge, que hauria de prioritzar l'increment del parc de pisos protegits de lloguer i els destinats als col·lectius vulnerables.

Nova fiscalitat a Barcelona

En el marc dels pressupostos de la capital catalana per l'any 2025, l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ha presentat les ordenances fiscals, que contemplen un increment dels impostos al sector hoteler de Barcelona, apujant l'IBI mitjà de l'1% actual fins a l'1,08%. A més de l'IBI dels hotels de luxe, la proposta també preveu encarir els tributs als immobles especials, entre els quals es troben les terminals de creuers, les infraestructures portuàries i els túnels de peatges. En aquest cas, el tipus mitjà passaria del 0,80% actual a l'1,30% d'aquí a tres anys.

Francesc Valls: "els viatges han passat de ser un luxe a gairebé un bé de primera necessitat"

Preguntat per l'eficàcia d'aquests moviments, el director de la Càtedra Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), Josep Francesc Valls, recorda que estem en un moment en què "les destinacions ja no són capaces de controlar el seu flux turístic, ja que els viatges han passat de ser un luxe a gairebé un bé de primera necessitat que es duen a terme de forma habitual".

Davant d'un escenari de saturació extraordinària, la recepta que defensa Valls al·ludeix a controlar el fenomen. "No es tracta de frenar ni reduir la seva dimensió, sinó organitzar el creixement que podem assumir". El descontrol reconegut en la gestió dels habitatges turístics acaba afectant el gruix de la població. Per frenar la situació, el professor universitari defensa "un control rigorós del registre d'habitatges turístics".

Comerços tancats amb més turisme

Valls considera que l'increment moderat de les taxes turístiques no acaba tenint cap efecte, ja que "a un turista li resulta indiferent pagar 150 o 160 euros per una nit. És a dir, l'augment del preu no allunya el visitant". Per aquesta raó, es mostra partidari d'articular una normativa estricta i que es compleixi. "Hem de ser capaços de vigilar i supervisar l'activitat turística, marcant objectius de creixement assolibles i que el negoci sigui rendible". L'expert s'interroga sobre la paradoxa de què tanquin comerços tradicionals a Barcelona, mentre alhora, la densitat turística no para de créixer.

"A un turista li resulta indiferent pagar 150 o 160 euros per una nit. L'augment del preu no allunya el visitant"

Per la seva banda, l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), critica els anuncis de l'Ajuntament de Barcelona i del Govern, ja que subratlla que "es destinen diners públics per facilitar encara més la feina a la indústria turística". En relació amb l'intent de reduir la capacitat d'allotjament a la ciutat, alerta que les mesures proposen traslladar les places turístiques dels HUT als hotels. L'ABDT lamenta que l'entitat encarregada de gestionar les inversions sigui el consorci público-privat Turisme de Barcelona, que "ha demostrat fer servir els diners per afavorir la indústria".

Els agents i experts del sector insten a trobar una nova governança turística, en la qual es prioritzi la planificació, una normativa clara amb criteris estrictes i amb un control del seu compliment. A més, existeix un cert consens que els impostos només serveixen per recaptar més, però no solucionen el problema. Les mateixes fonts recorden que l'escenari posterior a la pandèmia de la Covid-19 tan sols ha permès descobrir la demanda interior, però no s'han fet passos endavant en aspectes bàsics com planificar, diagnosticar, gestionar, regular i controlar.