Una nova denúncia contra els crims del franquisme s'uneix a la querella argentina

María José Bernete ha presentat avui al Consolat de la República d'Argentina a Barcelona una denúncia que formarà part de la causa número 4591/10 per les 403 víctimes del franquisme i la transició de les poblacions que conformaven la Colònia de Fuente Palmera, a Andalusia, de 1936 a 1978. "Entre aquestes víctimes hi ha 11 membres de la meva família", especifica Bernete a Públic.

La causa número 4591/10 engloba tots els delictes comesos per genocidi i/o crims de lesa humanitat duts a terme a l'Estat espanyol per la dictadura franquista a partir del juliol de 1936 i en transició, i està instruïda per la jutgessa María Romilda Servini al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal nº1 de Buenos Aires.

"Vull que els seus noms quedin registrats en el Marc de Justicia Universal com a víctimes de crims de lesa humanitat"

Bernete, activista vinculada a la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, ha decidit estendre la denuncia més enllà de la seva família per "fer un acte de reparació a les represaliades pel franquisme" que vivien en aquest petit municipi andalús, actualment format per Fuente Palmera, Ochavillo del Río i Fuente Carreteros. "Vull que els seus noms quedin registrats en el Marc de Justicia Universal com a víctimes de crims de lesa humanitat imprescriptibles", destaca María José, qui declara sentir-se "molt orgullosa de formar part de una família amb anarquistes i comunistes que va estar al costat de la República".

Juan José Bernete Aguayo, més conegut com a Capitán Chimeno, és l'inici d'aquesta investigació. El tiet de l'activista fou un heroi de la Guerra Civil mort en combat. Per rendir-li homenatge, María José Bernete i la seva parella van realitzar entre 2006 i 2007 el documental Capitán Chimeno, Héroe del Sur. "Quan vam començar a entrevistar testimonis, em vaig adonar que la repressió patida pels meus familiars era una petita part de l'univers de càstig i mort del franquisme a Fuente Palmera. Això em va engrescar a investigar per fer un cens de víctimes, que avui encara és incomplet", detalla Bernete.

És la primera que es presenta amb tots els noms i cognoms i amb proves documentals

Encara que aquesta denúncia estigui incompleta, és la primera que es presenta amb tots els noms i cognoms i amb proves documentals, segons la denunciant. "Hi ha 252 pàgines de documentació, més nou CD que inclouen 96 consells de guerra digitalitzats, tres documentals i tres llibres. "El consolat m’ha confirmat que mai s’havia presentat una denúncia tan ben documentada com aquesta", afegeix l'activista, qui compta amb l'assessorament legal dels advocats argentins Ana Messuti i Máximo Castex.

"Hi ha moltes històries aterridores, com la dels pares que al costat de la seva filla van ser assassinats en el cementiri de Fuente Palmera per uns falangistes, aquests van violar primer a la jove davant dels seus progenitors per a després matar-la davant dels seus ulls, matar també a la mare [Expectación Jiménez Fernández] i llançar-les a la fossa que prèviament havia cavat el pare, qui no va morir dels trets i va ser rematat amb la pala amb la qual havia obert el forat i que els engoliria als tres", narra la denunciant.

L'únic crim de lesa humanitat, que en tingui constància la denunciant, que no es va cometre a la colònia de Fuente Palmera de 1936 a 1978 va ser el dels nadons robats. En aquest sentit, Bernete apunta que el cens dóna una idea de l'impacte demogràfic que va tenir la repressió en aquest indret d'Andalusia: 5.297 habitants el 1920, 7.026 el 1930 i 7.226 el 1940, segons dades de l'Institut Nacional d’Estadística.

La documentació presentada desengrana les atrocitats que va cometre el règim franquista a aquesta població. Entre persones executades extrajudicialment, víctimes de desaparició forçada, afusellades o mortes a la presó per diversos motius va haver-hi 132 assassinats, la majoria entre agost i desembre de 1936. Els lleials a la República no van matar cap franquista del poble. "El nombre de víctimes entre els defensors de la República no va ser major perquè el meu oncle el Capità Chimeno va alertar a la població de l'entrada dels feixistes i va liderar una columna de centenars de refugiats cap a zona roja", detalla.

Vuit deportats a Mathausen

La Colònia de Fuente Palmera es va crear en 1767 per ordre d'un Borbó i es va fer repoblant aquelles terres amb persones del centre d'Europa. "Que trist és que els colons descendents d'aquells altres acabessin fent un viatge de retorn per morir als camps d'extermini o en l'exili", lamenta. Un dels vuit deportats a Mathausen fou Juan Salas Sánchez, que amb 26 anys va morir al castell d'Hartheim i, quan feia 10 anys de la seva mort, el Juzgado Especial número 3 del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo li va obrir un sumari.

La denunciant pretén que s'anul·lin els consells de guerra dels vuit deportats a Mathausen

Una de les motivacions de la denunciant, qui posa en valor el paper de les dones duran la Guerra Civil i el franquisme, és que s'anul·lin els consells de guerra perquè així les persones mortes al camp de concentració nazi recuperin la nacionalitat espanyola, ja que van morir com a apàtrides perquè Franco els va treure la nacionalitat.

Entre els sotmesos a consell de guerra i els destinats a batallons disciplinaris de treballadors o de soldats treballadors es comptabilitzen 138 persones. "Aquest apartat està incomplet, però continuaré treballant per intentar acostar-me a la xifra total", subratlla. "Aquí estarien el meu avi Manuel Bernete Jiménez, esclau del franquisme al pueblo nuevo de Belchite després d’haver estat condemnat a 12 anys i un dia, o el meu besavi i els meus besoncles, que van estar a presó i que van patir unes condicions infrahumanes i tortures", destaca.

A més, 41 persones van ser detingudes en una caiguda del Partit Comunista l'any 1960, que s'estava organitzant entre els treballadors del camp, alguns van estar mesos i fins a anys a la presó, entre ells dos dels oncles de la investigadora. D'aquestes, dues persones van passar pel Tribunal d'Orden Público (TOP), una d'elles torturada per Billy el Niño.

En aquesta denúncia apareix la mà d'obra esclavitzada pel nazisme en l'Organització Todt (organització de l'exèrcit alemany que utilitzava presoners com a mà d'obra esclava per a la seva maquinària bèl·lica), entre ells els seus familiars Antonio Bernete Aguayo i Manuel Beurno Balmón. També hi consten els antifeixistes, que van passar pels camps de concentració francesos, els exiliats, les dones vexades i les associacions i particulars els béns de les quals van ser ordenats confiscar.