El nombre de potencials sol·licitants d'asil atesos per l'Ajuntament de Barcelona es dispara durant el 2018

Durant el set primers mesos de 2018 s'ha disparat el nombre de potencials sol·licitants d'asil que han arribat a Barcelona i l'Ajuntament de la ciutat s'ha hagut de fer càrrec en solitari de l'acollida d'aquestes persones. Aquestes són dues de les principals conclusions del balanç del Servei d'Atenció a persones Immigrades, Emigrades i Refugiades (SAIER) de gener a juliol d'enguany que han presentat aquest dimecres en roda de premsa el tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, i la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López. Asens ha reconegut que l'arribada a l'executiu estatal del PSOE ha suposat sobretot un canvi d'actitud respecte la política que mantenia el PP, però que a la pràctica més enllà del discurs la situació no ha variat i les ciutats han d'afrontar en solitari l'acollida a les persones refugiades, malgrat que es tracti d'una competència fonamentalment estatal.

El SAIER, un servei creat el 1989 i que entre d'altres qüestions atén persones immigrants i refugiades i, en cas de vulnerabilitat, els proporciona allotjament temporal d’emergència que assumeix l’Ajuntament de Barcelona, va atendre 12.621 persones en els primers set mesos de l'any, de les quals el 36%, és a dir, 4.567 són potencials sol·licitants d'asil. D'aquestes, 1.020 han estat menors d'edat. Asens ha destacat que es tracta d'una "xifra rècord", que suposa un increment del 74% respecte el mateix període de l'any passat i, de fet, ja supera el total que va registrar-se durant tot el 2017. Ara mateix la capital catalana ofereix un allotjament temporal d'emergència a 400 persones migrades en situació de vulnerabilitat que, ha recalcat Asens, "si no fos així estarien dormint al carrer". El tinent d'alcaldia també ha subratllat que en els darrers dos mesos del balanç s'ha atès "a més de 2.500 persones arribades de la frontera sud", de les quals més de 600 han estat allotjades uns dies en centres de la ciutat.

Ni de bon tros totes les persones que atén el SAIER es queden a la ciutat, un percentatge que se situa només en el 40% del total, segons ha indicat Lola López. La resta continuen el seu trajecte cap a d'altres destinacions, fonamentalment França o Alemanya. Asens s'ha mostrat força crític amb l'actuació de la Generalitat i, sobretot, el govern espanyol en la matèria. Al cap i a la fi és l'administració estatal la que té quasi totes les competències en matèria d'acollida de migrants i persones refugiades, fins al punt que compta amb més de 300 milions d'euros europeus provinents del fons sobre l'Asil, la Migració i la Integració (AMIF) per realitzar la tasca. A l'hora de la veritat, però, la ciutat ha hagut d'afrontar en solitari tot l'acolliment, el que li ha suposat un cost de més de 5 milions d'euros.

Manca de suport estatal

Respecte al govern estatal, Asens destaca que hi ha hagut un canvi d'actitud i que ara mateix la col·laboració és millor que amb l'executiu de Rajoy. També que s'han creat un centres intermedis que permeten oferir la primera atenció a les persones que, per exemple, arriben per la frontera sud en una situació molt fràgil, quan abans aquesta atenció molts cops s'havia de fer ja a Barcelona. "L'arribada de persones no ens ha desbordat, hem pogut aguantar, però ens ha suposat un gran esforç econòmic que hem fet per tapar la falta de recursos que hi destina el govern de l'Estat, que és qui té les competències", ha afirmat Asens. El dirigent de Barcelona en Comú també ha denunciat que el fons que rep l'Estat per aquest concepte se segueixi gestionant "amb opacitat" i es destini majoritàriament a "polítiques de control fronterer i d'expulsió". "Se'n fa un ús fraudulent", ha conclòs i ha reclamat que els recursos es destinin als municipis.

Així mateix, ha lamentat que les devolucions en calent continuïn amb el govern de Sánchez. "Tenim un govern estatal que amb la mà esquerra fa gestos humanitaris, però que amb la mà dreta segueix tancant els ulls davant la barbàrie del Mediterrani, segueix deixant soles les ciutats en l'acollida i segueix portant a terme pràctiques il·legals com les devolucions en calent", ha resumit Asens. Sobre la Generalitat ha lamentat que no hagi mantingut el dispositiu d'acollida que va activar amb el vaixell Aquarius. "No pot ser que Barcelona sigui l'única ciutat que es faci càrrec de l'acollida d'aquestes persones. Trobem a faltar major implicació de l'Estat i la Generalitat", ha lamentat. El perfil de persones que atén el SAIER és molt divers -els potencials sol·licitants de protecció internacional són sobretot de Veneçuela, Colòmbia o el Salvador- i els que s'allotgen en centres de la ciutat poden passar-hi des de només 24 hores fins a 10 o 15 dies, si bé també n'hi ha que compten amb una xarxa -familiar o d'amistat- pròpia a la ciutat i ni tan sols s'hi estan una nit.