Noelia continua esperant un any després la sentència per a la seva eutanàsia: "Aquí hi ha una persona patint, això no és un litigi fiscal"

La Noelia té 24 anys, viu en un centre sociosanitari de Catalunya i pateix una paraplegia irreversible -després d'un intent de suïcidi- que li impedeix moure's de cintura cap avall, li provoca forts dolors neuropàtics i incontinència. La seva vida, marcada pel dolor després de la seva malaltia, l'ha portat a demanar l'eutanàsia. Encara que la llei l'empari, els tribunals encara no la deixen marxar. Mentrestant, el rellotge continua corrent. I amb ell, el seu patiment.

A l'abril de 2024, la Noelia va sol·licitar acollir-se a la llei d'eutanàsia. La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya li va donar la raó i va fixar la data per al 2 d'agost de 2024. No obstant això, l'execució del procés segueix paralitzada gairebé un any després. 

El Jutjat del Contenciós número 12 de Barcelona va acordar aquest dimarts mantenir la suspensió cautelar del procediment després de rebutjar un recurs de la Generalitat per aixecar-la. La jutgessa argumenta que la llei obliga a conservar aquestes mesures "fins que existeixi una sentència ferma".

La Noelia va quedar paraplègica després de tirar-se des d'un cinquè pis amb intenció de treure's la vida a l'octubre de 2022, després de viure una infància entre centres de menors, sense una xarxa familiar i després de patir una violació múltiple. Gairebé dos anys després, va demanar acollir-se a la llei d'eutanàsia. M

Malgrat els informes mèdics que acrediten el seu deteriorament i el sofriment crònic, el seu pare (amb el suport de l'associació Abogados Cristianos) va recórrer la decisió al·legant que la seva filla no està en condicions psicològiques de prendre aquesta decisió ja que presentaria una ideació suïcida, deliris paranoides i un presumpte trastorn bipolar. No obstant això, la Generalitat sosté que la jove compta amb una situació funcional "permanent i irreversible", amb un sofriment físic i emocional "exacerbat" des de la suspensió de l'eutanàsia. Ara, el procés està paralitzat, sense data concreta, fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'estudiï a fons i emeti una sentència ferma.

L'associació Dret a Morir Dignament ha alçat la veu davant el cas de la Noelia, denunciant el que consideren una vulneració greu de drets fonamentals. Subratlla, en declaracions a Públic, que moltes de les persones que sol·liciten l'eutanàsia ho fan perquè "la seva vida és només dolor" i es troben en un "context eutanàsic, amb un patiment físic i emocional greu, permanent i irreversible". Des de l'entitat adverteixen amb contundència que "obligar-los a continuar vivint és, senzillament, imposar-los un tracte inhumà i degradant. És equivalent a una forma de tortura".

A més, l'entitat reclama una millora urgent en el marc legal que regula aquests processos. Proposa una reforma específica en la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa que permeti agilitzar els recursos relacionats amb l'eutanàsia. "El que fa falta és una petita reforma en la llei que estableixi la tramitació preferent per als recursos contra l'eutanàsia. No pot ser que tingui el mateix ritme que un litigi fiscal o urbanístic", expliquen des de l'associació. I recorden que "els jutges i fiscals han d'entendre que aquest no és un procediment com qualsevol altre. Aquí hi ha una persona patint mentre es tramita el cas. Això requereix una resposta més àgil i més urgent".

En el cas concret de la Noelia, l'entitat subratlla que "des del moment en què el seu pare va recórrer, el jutge va dictar mesures cautelars que suspenen la resolució favorable a la seva eutanàsia. No s'ha aixecat aquesta suspensió en cap moment. Mentrestant, el seu patiment s'ha agreujat. I això no hauria de passar".

En la demanda, el pare de la Noelia va presentar una nota manuscrita com a prova que la seva filla dubtava sobre la seva decisió, però la jove va explicar que la va escriure mig adormida i sota pressió, dictada per dues persones vinculades a una comunitat religiosa que es colaven a la seva habitació sense permís. Va assegurar davant notari que no sabia el que estava escrivint i que només volia que se n'anessin. La directora del centre va confirmar que aquestes intrusions eren habituals. En el judici celebrat el març passat, la Noelia va denunciar haver sofert coaccions, com la col·locació de símbols religiosos a la seva habitació, i va reafirmar la seva voluntat de rebre l'eutanàsia. Després de l'avaluació d'un mèdic forense, el jutge va determinar que Noelia manté les seves capacitats cognitives intactes.

A més, durant el judici set especialistes -entre metges i forenses- van coincidir que Noelia conserva plenament les seves competències i no presenta cap alteració mental que comprometi la seva capacitat per a prendre decisions sobre la seva pròpia vida.

 L'oposició del pare  

Un dels aspectes més delicats del cas és determinar si el pare té legitimació per presentar una demanda que influeix directament en una decisió tan transcendental com la vida o la mort de la seva filla. Al març passat, una jutgessa va autoritzar l'eutanàsia i va rebutjar que el pare tingués capacitat legal per a oposar-s'hi. No obstant això, encara que la Fiscalia va recolzar el dret de la Noelia a morir dignament, va considerar que la seva família sí que tenia dret a presentar un recurs.

"En general, la família té un interès legítim per intervenir si dubten de la capacitat de decisió de la seva filla, i per tant poden acudir a la justícia. No obstant això, en aquest cas concret, aquest interès no està acreditat. La Noelia viu en un centre social i ha viscut en un centre de menors, pràcticament abandonada i sense xarxa familiar. Per interès legítim no n'hi ha prou amb haver estat pare biològic, també implica haver cuidat, educat i volgut, i això aquí no es veu", assenyala a Públic Eugenia Palop, jurista i experta en drets humans.

Un cas similar al de la Noelia és el de Francesc Augé, de 55 anys, que pateix seqüeles de dos ictus i tres infarts, i va obtenir l'any passat l'aprovació per accedir a l'eutanàsia. No obstant això, el seu pare, de 94 anys, s'ha oposat legalment al procés. Encara que al novembre un jutjat va autoritzar la mort assistida, en considerar que la relació familiar no era causa vàlida per impedir-la, el TSJC ha revocat aquesta decisió després d'admetre recursos del pare i de la Fiscalia. Encara que en el cas d'Augé comprèn la postura del seu pare, ell defensa el seu dret a morir dignament. Ara com ara, el procés està paralitzat a l'espera d'una nova resolució judicial.

 Abogados Cristianos  

Organitzacions ultres com a Abogados Cristianos, que acudeixen als tribunals per impedir l'aplicació de la llei d'eutanàsia, ho fan -segons denuncien col·lectius defensors del dret a decidir- mogudes per conviccions morals que no haurien d'interferir en la llibertat individual. "Cal respectar la llibertat individual de cada persona per decidir allò que només l'afecta a ella i no perjudica a ningú més. La llibertat individual no val només, com deia la presidenta de Madrid, per poder-se prendre una canya en una terrassa. La llibertat individual serveix per a coses molt més importants. Per exemple, per decidir si vols continuar vivint o no quan la teva vida és un només dolor", sostenen des de Dret a Morir Dignament.

Per a Eugenia Palop, els dubtes sobre la voluntat de la Noelia no són neutres ni objectius, sinó que responen a prejudicis ideològics. Assenyala que "la raó per la qual es dubta de la voluntat de la Noelia és, en primer lloc, clarament un prejudici que sosté una associació anomenada Abogados Cristianos, que vol imposar un model de vida i un projecte de vida als altres, d'acord amb els seus propis criteris morals, que són completament privats i personals". Al seu judici, això resulta "absolutament inadmissible" en un Estat de dret.

"Pensar que ningú en el seu sa judici pot voler morir voluntàriament és una idea profundament errònia. Si no penalitzem la temptativa de suïcidi, per què estem disposats a castigar a algú que no pot treure's la vida pels seus propis mitjans? Negar-li aquesta possibilitat és, en uns certs contextos, una forma de tortura. Existeixen raons legítimes per decidir sobre la pròpia mort, i ni l'Estat ni cap organització religiosa poden substituir aquesta decisió personal. A això li diem principi d'autonomia", conclou.