REFUGIATSEl negoci de la guerra fa a Europa responsable de la "crisi dels refugiats"

L'Europa que tanca les seves portes als refugiats, aixeca tanques per frenar la immigració i estén les seves fronteres físiques fins a països estrangers per controlar els fluxos migratoris és la mateixa que contribueix a generar aquests refugiats els que rebutja acollir.

És el que reflecteix l'informe "Armes europees que alimenten conflictes. Conflictes dels que fugen els refugiats", elaborat pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau de Barcelona, que conclou que la venda efectiva i l'autorització de venda d'armament i material militar a països en conflicte està relacionada ─si no directa, almenys indirectamente─ amb l'augment dels fluxos migratoris cap a zones més segures.

L'estudi, coordinat per Jordi Calvo, afirma que els estats de la Unió Europea han exportat armament i material de defensa per valor de 37.000 milions d'euros entre 2003 i 2014 a 63 països en situació de conflicte armat o tensió. Una venda que, en la majoria dels casos no ha contribuït a millorar la seguretat d'aquests països i en molts altres, l'ha empitjorat, portant al que vam tenir a bé definir el 2015 com a "crisi dels refugiats".

Europa va vendre 37.000 milions d'euros en armament entre 2003 i 2014 a 63 països en situació de conflicte o tensió

En l'actualitat hi ha 65 milions de persones que han fugit de les seves llars. 41 d'ells són desplaçats dins les fronteres dels seus propis països i 21 són o tracten d'obtenir l'estatus de refugiat en altres estats. Són xifres de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), que localitza a Síria la major emergència humanitària a la qual s'enfronta actualment, amb gairebé cinc milions de refugiats després de sis anys de guerra. Un drama que la UE, lluny d'assumir alguna responsabilitat, ha confinat a Turquia previ pagament de 3.000 milions d'euros perquè el règim d'Erdogan impedeixi l'accés de refugiats a territori de la UE. Però no només es fuig de Síria. Afganistan, amb 2,7 milions de refugiats, i Somàlia, amb 1,1, són els següents països en el dramàtic rànquing de persones que fugen per conflictes armats.

Lluny de buscar les causes i factors que fomenten aquest èxode, les polítiques de la UE s'han centrat en el control i la vigilància de les fronteres i, en menor mesura, en l'acollida d'una petita part dels refugiats, mentre no ha tingut problemes per autoritzar la venda d'armes que alimenten les guerres en aquests països. Autoritzacions, en molts casos, a països en els quals era perfectament apreciable un significatiu augment del nombre de refugiats i desplaçats, indicador d'inseguretat.

La UE va autoritzar la venda d'armes a 63 dels 65 països dels quals fugen el 88% dels refugiats de tot el món

L'informe resumeix en 89 els països que, entre 2003 i 2014, presenten xifres rellevants de refugiats i desplaçats interns. 65 d'ells han estat en conflicte armat o tensió durant aquests 12 anys i han generat el 88% dels refugiats de tot el món, és a dir, més de 30,8 milions de refugiats a l'any com a mitjana.

En aquest mateix període, els Estats de la UE han venut armes i equipaments a 63 d'aquests 65 països. En concret, el 31% de les exportacions d'armes realitzades per països de la UE ha tingut com a destinació països immersos en un conflicte armat o en tensió, el que suposa un muntant de 37.000 milions d'euros. A més, la UE ha autoritzat la venda de material per valor de 122.000 milions d'euros a aquests 63 països, el 29% de totes les exportacions.

Venda d'armes que empitjora la situació d'inseguretat

Alhora, Europa ha venut armes a 30 països en conflicte permanent i en cap d'ells s'ha reduït en nivell d'inseguretat ─a jutjar per l'augment o la constància del nombre de refugiats i desplaçats que fugen d'ells─ sinó que en alguns ha empitjorat, com a Líbia, el Iemen, Síria, Mali, Burundi, Turquia, el Pakistan, Etiòpia o República Centreafricana.

Gairebé un terç dels principals destins de les armes europees són països en conflicte o tensió, de manera que per al Centre Delàs "hi ha un grau de responsabilitat sinó directa almenys indirecta en l'autorització i venda final d'armament europeu i la situació securitària que pot provocar les condicions per forçar la fugida de les seves llars a les persones refugiades i desplaçades perquè han existit vendes d'armes europees a llocs en els quals ha empitjorat la seguretat".

Per Calvo, coordinador de l'informe, "l'existència de refugiats i desplaçats d'un lloc determinat és un clar indicador que la situació securitària és deficient al seu país o regió d'origen. Aquest factor és un dels criteris pels quals un estat hauria de rebutjar una autorització o exportació d'armament, especialment a països generadors de refugiats i desplaçats", afirma.

"Mentre continuïn els conflictes en les seves llars, els refugiats seguiran sense tenir una altra alternativa. I aquests conflictes, en part, persisteixen perquè se'ls alimenta des d'Europa amb armes que acaben en països com Síria o el Iemen. La relació d'Europa amb aquestes zones en conflicte no es limita a les polítiques "d'asil", ni comença quan els refugiats arriben a les seves costes. Comença quan des de les institucions i empreses es decideix invertir en el negoci de la guerra ", critica l'estudi.