Què se n'ha fet dels 14 detinguts el 20-S de l'any passat?

El conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol va fer un salt endavant just avui fa un any. Aquell 20 de setembre de 2017, agents de la Guàrdia Civil van portar a terme l'anomenada operació Anubis, que va consistir en més d'una quarantena de registres i la detenció de 14 persones, presumptament pel seu paper en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. A més a més, malgrat no comptar amb ordre judicial, agents de la Policia Nacional espanyol van intentar entrar a la seu nacional de la CUP, situada al carrer Casp. I, finalment, el mateix dia van arribar als ports de Barcelona i Tarragona els vaixells caserna que allotjarien els agents policials que van intervenir amb violència durant l'1-O. Però si hi ha un element que va marcar aquella jornada és l'enorme mobilització ciutadana, que va reunir desenes de milers de persones davant la seu del Departament d'Economia -situada a la confluència de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via, a Barcelona- i milers a la seu de la CUP. 

Després de l'1-O, la repressió estatal faria un salt endavant i avui hi ha nou dirigents sobiranistes a la presó -i d'altres a l'exili-, com a conseqüència de la macrocausa que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, amb acusacions tan qüestionables com les de rebel·lió i sedició. Però què se n'ha fet dels 14 detinguts del 20-S, de les quals sis no van sortir en llibertat fins 55 hores després? L'epicentre de l'operació Anubis va ser la seu del Departament d'Economia, que aleshores encapçalava el també vicepresident del govern, Oriol Junqueras, avui empresonat. I els dos principals detinguts van ser dos alts càrrecs d'Economia, que també formen part de l'equip de confiança de Junqueras i avui són diputats d'ERC al Parlament.

Parlem de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Jové era el secretari general de la Vicepresidència i aquell dia a banda de ser detingut va veure com s'escorcollava casa seva. Allà es va trobar un bloc de notes, la famosa moleskine, amb anotacions sobre els plans per arribar a la independència, un document que malgrat no tenir cap validesa oficial l'ha emprat la Guàrdia Civil com a base de diversos informes. Salvadó era el secretari general d'Hisenda del govern de Puigdemont i, com Jové, va ser escollit diputat al Parlament en les eleccions del 21 de desembre. La causa sota la qual va desenvolupar-se l'operació d'aquell dia s'instrueix des del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, el magistrat de la qual va instar Pablo Llarena a incloure Jové i Salvadó en la causa per rebel·lió que desenvolupa al Tribunal Suprem, si bé aquest va descartar-ho. Aquests dies, els dos diputats d'ERC han denunciat el tracte que van rebre el 20-S, que veuen com un intent d' "humiliar-nos i deshumanitzar-nos" .

Tant Jové com Salvadó van estar detinguts fins passades les 15h del 22 de setembre. Al primer se l'acusa de desobediència, revelació de secrets i malversació, mentre que en el cas de Salvadó se sospita que està encausat per malversació. Tota la resta de detinguts el 20-S no saben de què se'ls acusa.

Alts càrrecs, tècnics i responsables d'empreses i fundacions privades

Pel que fa a la resta d'arrestats hi havia càrrecs o treballadors governamentals i d'altres que no ho eren. En la primera categoria hi ha Natàlia Garriga, que era la directora de serveis de Vicepresidència, càrrec que manté actualment. En aquell moment treballava sota les ordres de Jové. També Francesc Sutrias, que era -i és- el director general de Patrimoni de la Generalitat, un càrrec que depèn del Departament de la Vicepresidència, aleshores comandat per Oriol Junqueras i avui per Pere Aragonès. Un altre cas és el de Joan Ignasi Sánchez, que era assessor del Departament de Governació. En concret, feia els discursos de l'aleshores consellera, Meritxell Borràs. Avui torna a ser assessor del govern, però al Departament de Presidència. També va ser detingut Xavier Puig, que es manté a l'estructura de la Generalitat com a cap de l'àrea de Tecnologies de la informació i de comunicacions del departament d'Exteriors, que en aquell moment estava comandat per un altre dels presos polítics, Raül Romeva.

Tres dels detinguts treballaven al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), un organisme que segons la investigació estatal jugava un paper clau en l'organització del referèndum. Són Josué Sallent, que n'era el responsable d'Estratègia i Innovació, a banda de presidir la sectorial de la societat de la informació d'ERC; David Palanques, que n'era el responsable de l'oficina tècnica de projectes; i David Franco, que estava al capdavant de l'àrea de Tecnologies de la Informació. Mentre que Franco i Palanques segueixen al CTTI, Sallent és de del juliol el director de la Fundació TIC Salut Social. Ell va ser una de les persones que van estar detingudes fins el dia 22 a la tarda.

També van ser-ho Rosa María Rodríguez, Juan Manuel Gómez i Pep Masoliver. Qui són? Rodríguez era la directora de serveis de la companyia de T-Systems i avui segueix com a alt càrrec de l'empresa. Gómez estava al Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya. I Pep Masoliver continua com a director de l'àrea d'informació i sistemes de la Fundació PuntCat. També va ser detingut Mercè Martínez, una tècnica de l'àrea de Vicepresidència. Avui tots ells estan en llibertat, però alhora tenen una causa pendent que no saben com acabarà i, en la majoria de casos, ni tan sols coneixen de què se'ls acusa. Involuntàriament, ells també són alguns dels grans protagonistes d'un 20 de setembre que serà recordat durant molts anys.