Entrevista a Tina Mason"El MWC és un trampolí per a start-ups israelianes que busquen finançament internacional"

La Fira en la mira és un col·lectiu de recerca que va néixer el 2024 i investiga els vincles d'aquest consorci de titularitat pública -està format per l'Ajuntament, la Generalitat i la Cambra de Comerç- i gestió empresarial autònoma amb companyies israelianes. Un dels punts culminants d'aquesta col·laboració és el Mobile World Congress (MWC), celebrat fa tot just uns dies, amb la participació de fins a 46 empreses israelianes, moltes d'elles amb vincles amb l'exèrcit.

Tina Mason és una de les activistes que en forma part, i en aquesta entrevista amb Públic detalla la importància estratègica del sector tecnològic per l'economia del país: "Hi ha una porta giratòria en què les empreses desenvolupen tecnologia, la proven a l'exèrcit israelià i després la porten al mercat comercial". En aquest sentit, el Mobile és "un trampolí" per aconseguir finançament i desenvolupar aquestes tecnologies, algunes de les quals s'han utilitzat durant la guerra a Gaza, com els drons. "La Fira és la institució catalana més implicada amb les relacions comercials amb Israel", afirma Mason.

Quin és l'objectiu de La Fira en la mira?

Ens vam ajuntar activistes i individus i va sortir un grup força internacional que ens dediquem a fer recerca sobre els punts d'entrada de les empreses israelianes a Barcelona. Al Mobile World Congress de l'any passat se sabia que Rússia havia estat vetada, així que hi havia curiositat sobre la presència d'Israel. Es va confirmar que hi participava, i en aquell moment no hi havia gaires grups investigant això.

Per què decidiu centrar-vos en la Fira?

Just després del MWC, ens vam adonar que molts congressos i esdeveniments també eren problemàtics, sovint acollint empreses israelianes o corporacions multinacionals còmplices. Un dels exemples més greus va ser durant l'Aviation Week, quan Israel Aerospace Industries, una empresa d'armament estatal israeliana, hi va exposar. Això és un dels màxims nivells de complicitat en termes de genocidi.

Quina ha estat la situació aquest any a l'MWC?

Hi havia 46 empreses israelianes: 31 al Pavelló d'Israel, mentre que 15 més estaven repartides per tot el congrés. Hem investigat aquestes empreses i hem descobert que almenys nou tenen CEO o fundadors provinents d'unitats militars israelianes. No es tracta només de persones que han complert el servei militar obligatori, sinó que han fet carrera dins l'exèrcit.

Hi havia 46 empreses israelianes al MWC, nou tenen CEO provinents de l'exèrcit i sis el proveeixen amb material

Quins altres vincles tenen aquestes companyies amb l'exèrcit?

Sis d'aquestes empreses proveeixen material a l'exèrcit israelià. Algunes no són gaire explícites sobre els seus contractes militars, però basant-nos en les seves declaracions ho podem deduir amb seguretat. Una d'aquestes empreses és fins i tot una derivada d'Elbit Systems, una empresa d'armament israeliana que ha reutilitzat la seva tecnologia militar per al mercat comercial.

Quin vincle té el sector tecnològic amb el militar a Israel?

L'exèrcit israelià i el sector de l'alta tecnologia estan estretament entrellaçats. Moltes start-ups són fundades per persones que agafen tecnologia desenvolupada per l'exèrcit i la comercialitzen. Hi ha una porta giratòria en què les empreses desenvolupen tecnologia, la proven a l'exèrcit israelià i després la porten al mercat comercial. El sector tecnològic també és l'eix vertebrador de l'economia israeliana. Si parlem de sancions i boicots com a eina per exigir responsabilitats a Israel, aquest és un dels sectors clau per pressionar. És un dels pocs sectors d'Israel que encara prospera, així que té sentit centrar-hi els esforços.

El sector tecnològic és l'eix vertebrador de l'economia israeliana, i en termes de sancions, és un dels sectors clau per pressionar

L'any passat al MWC, la situació era similar?

Sí. Vam identificar unes 32 empreses israelianes, tot i que potser n'hi havia més. Aquest any ens hem assegurat de mirar més enllà del Pavelló d'Israel, així que les xifres són més precises. Una diferència important respecte a l'any passat és la plataforma que es va donar a Xtend, una start-up israeliana de drons que s'han utilitzat a Gaza durant el genocidi. Després de ser presentada al Mobile World Congress, va aconseguir entre 30 i 40 milions de dòlars en inversió. Això és un exemple clar de com el MWC serveix de trampolí per a startups israelianes que busquen finançament internacional.

I aquest any no se'ls ha donat tant d'espai?

Al MWC de 2024, Xtend, una empresa israeliana de drons que s'han utilitzat a Gaza, va aconseguir entre 30 i 40 milions

Aquest any no he vist empreses israelianes destacades com a conferenciants principals, però encara hi ha empreses problemàtiques que sí que se'ls hi ha donat altaveu, com Palantir, una empresa de software dels EUA els serveis d'IA de la qual són utilitzats per l'exèrcit israelià, i Skydio, una empresa nord-americana de drons que també n'ha enviat a Israel. A més, en l'últim any, s'ha generat molta més informació pública sobre el paper de les empreses internacionals en el suport a Israel. Ara és àmpliament conegut que Amazon, Google i Microsoft proporcionen infraestructura tecnològica crítica a l'exèrcit israelià.

Per què Rússia està vetada i Israel no?

Crec que es deu a les sancions de la Unió Europea (UE). La GSMA [Global System for Mobile Communications Association, l'organitzadora del MWC] la prohibeix perquè segueix aquestes sancions. Tot i que s'ha demanat un acord a nivell europeu sobre sancions a Israel, això no ha passat perquè la UE és còmplice del que està passant, especialment Alemanya, el Regne Unit i Itàlia. Encara que no s'hagin establert sancions a nivell de la UE, hi ha una conversa pendent sobre les sancions bilaterals, que han estat completament ignorades.

No s'ha vetat Israel perquè la UE és còmplice del genocidi, especialment Alemanya, el Regne Unit i Itàlia

Quins interessos té la Fira en aquestes empreses israelianes?

Aquesta és la gran pregunta. Cal aclarir que la Fira acull tant esdeveniments propis com esdeveniments externs. El Mobile World Congress és organitzat per la GSMA, una empresa externa amb seu al Regne Unit, però amb una forta identitat europea. Però les oficines de GSMA a Espanya són dins de la Fira, i treballen de manera molt propera. D'altra banda, la Fira és propietat de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, però opera amb autonomia en la gestió de negocis. Així que sovint es passen la responsabilitat: la Fira diu que és un esdeveniment extern, i la Generalitat diu que és una decisió de la gestió de la Fira. Però si mirem el màrqueting del MWC, és clarament una col·laboració entre la Generalitat, l'Ajuntament, la Fira i GSMA.

I per què aquesta col·laboració amb Israel va més enllà del MWC, com deies abans?

La Fira té fins i tot un representant de vendes dedicat al negoci israelià. Aquesta persona és consultora de l'Israel Export Institute, una col·laboració del govern israelià amb el sector privat. O sigui, que diguin el que diguin, hi ha una col·laboració de govern a govern, també per a esdeveniments interns. Aquesta persona té un correu electrònic de la Fira Barcelona. No hi ha gaires altres països amb un representant específic així.

Aquesta connivència amb empreses israelianes es dona arreu d'Europa?

Aquesta complicitat no és exclusiva d'Espanya. De fet, altres països són molt més còmplices. A tot Europa es faciliten relacions comercials amb empreses israelianes, però per a Catalunya, la Fira de Barcelona sembla ser la institució més implicada.

La Fira és la institució catalana més implicada amb les relacions comercials amb Israel

Com respondre a aquesta complicitat que ens afecta diàriament, amb l'ús de serveis tan globals com Google o Microsoft?

El moviment BDS [Boicot, Desinversions i Sancions] ofereix recomanacions útils sobre com pressionar aquestes empreses. Divideixen el boicot en diferents nivells: un destinat a consumidors quotidians, que poden deixar d'usar certs productes o serveis, i un altre destinat a objectius més difícils de boicotejar a nivell individual, com Google o Amazon, que són omnipresents. Aquestes empreses haurien de ser objectiu de pressió institucional. Hi ha una responsabilitat individual, però seguir les recomanacions del BDS ajuda a gestionar aquesta càrrega de manera més efectiva. Tot i això, quan és possible, allunyar-se d'aquestes empreses és l'opció preferible.

Correm el risc de normalitzar el genocidi a través del consum, en aquest cas, tecnològic?

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) adverteix sobre el suport a Israel i la manera en què això implica una complicitat en el genocidi. Noruega va emetre una advertència basada en les conclusions del TIJ i una empresa d'inversions anomenada Storebrand va desinvertir les seves participacions en Palantir, una de les empreses que participa en el Mobile World Congress d'aquest any. O sigui que és possible escoltar els advertiments del TIJ respecte als crims internacionals i crims de guerra. Potser Espanya, com Irlanda, s'ha posicionat molt en relació amb Palestina, però no ha fet gaire en un sentit material.

Amazon, Google i Microsoft proporcionen infraestructura tecnològica crítica a l'exèrcit israelià

En els últims dies, alguns partits polítics del Parlament de Catalunya han enviat una carta a la Generalitat demanant mesures i explicacions sobre la participació d'empreses israelianes al MWC.

Sembla que hi ha més moviment polític al respecte en comparació amb l'any passat. Tot i que Ada Colau ja va parlar sobre el tema, aquest any sembla que hi ha més diputats implicats. És positiu perquè la Fira de Barcelona és un espai públic, i per tant, ha de ser un tema d'interès polític i governamental.

Què reclameu?

Una de les demandes és que aquells esdeveniments que puguin canviar de lloc ho facin i que els individus evitin assistir a actes a la Fira. Sabem que és poc probable que esdeveniments massius es traslladin, però sí que podria funcionar amb reunions més petites. Sovint, quan estem a la Fira repartint fullets, moltes persones no saben que és una institució pública. Cal augmentar aquesta consciència perquè es qüestioni si el creixement econòmic ha de tenir límits i responsabilitat.