Multitudinari comiat al papa Francesc en un funeral dedicat al seu "compromís incansable" amb la pau

El funeral del papa Francesc ha omplert aquest dissabte de gom a gom la plaça de Sant Pere del Vaticà i ha recordat el seu "compromís incansable" amb la pau. "El papa Francesc ha alçat la seva veu, incessantment, implorant la pau i convidant a la sensatesa i a la negociació. Segons ell, la guerra és una derrota dolorosa i tràgica per a tothom. Construir ponts i no murs és una exhortació que va repetir moltes vegades", ha assenyalat el cardenal Giovanni Battista Re, en la lectura de l'homilia. El degà del Col·legi Cardenalici també ha assegurat que "l'intens pontificat" de Jorge Mario Bergoglio "ha tocat ments i cors". "L'última imatge pública del Papa seguirà per sempre als nostres ulls i al nostre cor", ha recalcat Giovanni Battista Re.

El papa Francesc ha alçat la seva veu, incessantment, implorant la pau i convidant a la sensatesa i a la negociació

"Tot i els greus problemes de salut, va voler impartir-nos la benedicció de Pasqua des del balcó de la basílica de Sant Pere i després va baixar a la plaça per saludar la multitud", ha posat sobre la taula el cardenal italià, de 91 anys. "Malgrat la seva fragilitat, el papa Francesc va escollir entregar-se fins als últims moments amb força i serenor", ha aplaudit Battista Re, que igualment ha destacat la proximitat del papa Francesc amb els més pobres i desafavorits. "El fil conductor de la seva missió ha sigut la convicció que l'Església és una llar amb les portes obertes a tothom", ha definit el degà del Col·legi Catedralici, que ha afegit. "Va ser ric en escalfor humana i profundament sensible als reptes de la societat. Tenia un gran carisma pel seu acolliment i escolta", ha manifestat Battista Re.

Prova de tot això, l'homilia ha reivindicat els "innombrables" gestos del pontífex argentí a favor dels refugiats i els pobres. "Va ser una Papa enmig de la gent i és significatiu que el seu primer viatge fos a Lampedusa", ha comentat el degà del Col·legi Catedralici. "I dels seus 47 viatges apostòlics, quedarà en la història el que va fer el 2021 a l'Iraq, desafiant tots els riscos. Va ser un bàlsam per al poble iraquià", ha sentenciat Giovanni Batista Re, que ha finalitzat reclamant al papa Francesc "que resi per tots nosaltres". "Et demanem que des del cel beneeixis l'Església, beneeixis Roma i beneeixis el món sencer", ha conclòs el cardenal italià.

Més de 150 delegacions amb reis i caps d'Estat dels cinc continents

La cerimònia ha començat puntualment a les 10.00 hores del matí amb la desfilada dels cardenals -vestint de vermell, el color de dol- i el trasllat del fèretre del pontífex a l'exterior de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Ha comptat amb la presència de més de 150 delegacions dels cinc continents amb reis, prínceps, ministres i dirigents destacats com els presidents Donald Trump, Volodímir Zelenski, Javier Milei, Emmanuel Macron i la líder de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. A primera fila s'han situat els presidents de l'Argentina, pàtria del Papa, i d'Itàlia, d'on era bisbe. Després s'han col·locat els representants de cases reials i els altres presidents per ordre alfabètic francès. El públic de la plaça de Sant Pere del Vaticà ha aplaudit Zelenski quan ha aparegut a les pantalles gegants instal·lades per seguir les exèquies.

Després de la missa, es donarà pas a un seguici fúnebre amb un vehicle obert per mostrar el cos del Papa als fidels. La comitiva sortirà de la Ciutat del Vaticà per la Porta del Perugino i es dirigirà cap a la Basílica de Santa Maria la Major en un trajecte que durarà entre 30 i 40 minuts i que anirà a 10 km/h. Allà el rebran un grup de migrants, persones sense sostre, presos i del col·lectiu trans. "Els últims de l'Evangeli seran els últims a acollir-lo", ha afirmat la Santa Seu. Un cop a l'església, es farà un ritu d'inhumació de caràcter privat que acabarà amb un rosari públic al carrer en record de Francesc. La tomba del papa es podrà visitar a partir de diumenge.

Unes 250.000 persones passen per la capella ardent

El funeral del papa tanca un camí de rituals que va començar el mateix dia de la seva mort. El primer pas va ser la constatació de la defunció i la col·locació al taüt de les restes mortals del pontífex. Aquesta primera cerimònia va tenir lloc a la llar del papa, la Residència Santa Marta, i va ser oficiada pel cardenal Kevin Farrell, camarlenc de la Santa Seu i màxim responsable de la cúria durant la 'sede vacante'.

Superats aquests primers passos, el Vaticà va fer públic el testament del bisbe de Roma, un text molt breu presidit pel lema 'Miserant atque Triant' on es revelaven les característiques que havia de tenir l'adeu del pontífex. Allà s'hi reclamava que les despulles fossin enterrades lluny de la basílica de Sant Pere, on descansen bona part dels papes anteriors, i es col·loquessin en un nínxol senzill de la basílica de Santa Maria la Major, temple que Francesc visitava recurrentment.

Amb les darreres voluntats del papa ja revelades, el cos del pontífex va ser traslladat al Vaticà per ser exposat a la basílica de Sant Pere, allà, desenes de milers de persones han fet cua per donar-li un últim adéu durant dies. El cos ha estat exposat sense els tradicionals cadafals ni el bàcul papal, tal com va ordenar ell mateix, però abillat amb la mitra blanca al cap i vestit amb una casulla roja. La capella ardent del papa Francesc es va tancar ahir divendres a les vuit del vespre amb el pas de més de 250.000 persones. Curiosos, monges, religiosos, bisbes, diplomàtics, turistes i fins i tot fidels no cristians han esperat pacientment sota el sol per passar uns segons davant el cos del Papa.