Multen amb 601 euros la fotoperiodista Mireia Comas per negar-se a esborrar una imatge d'una actuació dels Mossos

Més de dos anys després de la signatura de l'acord de govern entre el PSOE i Unidas Podemos, la derogació de l'actual Llei de seguretat ciutadana -la normativa 4/2015, popularment coneguda com a Llei mordassa- segueix pendent i la legislació continua aplicant-se i qüestionant el dret a la informació. Un dels darrers exemples l'està patint la fotoperiodista terrassenca Mireia Comas, que la setmana passada va rebre una sanció de 601 euros, sota l'acusació d'haver desobeït "als agents de l'autoritat". Gairebé set mesos enrere s'havia negat a esborrar una foto a petició d'un agent policial, una demanda que, com recorda en declaracions a Públic, no autoritza la Llei mordassa. Comas ha presentat al·legacions contra la multa.

L'origen dels fets es remunta al 30 de juny de l'any passat, quan Comas cobria un dispositiu policial al barri de Ca n'Anglada de la seva ciutat. Després de fer diverses fotografies, un agent dels Mossos d'Esquadra -pertanyent a l'ARRO, una de les unitats amb funcions d'antiavalots del cos- se li va acostar per exigir-li que esborrés una de les imatges, petició a la qual ella va negar-se. "El que preval és el dret a la informació. El que està penalitzat segons la llei és el mal ús de la foto o que posi en perill l'actuació policial o als propis agents, però qualsevol ciutadà té el dret a gravar una actuació policial. No li poden dir res si ho fa, ni fer-li esborrar", subratlla Comas. La fotoperiodista va identificar-se i se'n va anar "després que m'amenacessin si no marxava". Ella mateixa ha penjat un vídeo a Twitter amb la topada amb l'agent dels Mossos.

Què estableix exactament la Llei mordassa? A la fotoperiodista se li ha aplicat l'article 36.6 de la normativa que, en concret, diu que és una infracció greu "la desobediència o la resistència a l'autoritat o als seus agents en l'exercici de les seves funcions, quan no siguin constitutives de delicte, així com la negativa a identificar-se a requeriment de l'autoritat o dels seus agents o l'al·legació de dades falses o inexactes als processos d'identificació".

Comas es va identificar correctament amb el DNI i l'acreditació professional i la petició de l'agent d'esborrar la fotografia no està emparada per la llei, que en el seu article 36.23 fixa també com a infracció greu "l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o membres de les Forces i Cossos de Seguretat que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc l'èxit duna operació, amb respecte al dret fonamental a la informació".

La fotoperiodista no va utilitzar la imatge i, per tant, no hauria vulnerat la normativa. En aquest sentit, en les seves al·legacions Comas subratlla que no va incomplir la llei i recalca, a més a més, que la sanció l'acusa de desobediència a l'autoritat, però no especifica els fets. Una instrucció de l'octubre del 2018 ratificada per l'Audiència Nacional subratlla que "no constitueix infracció la mera presa d’imatges o el tractament de les dades dels agents si no representa un risc o perill per a ells, les seves famílies, les instal·lacions o les operacions policials".

Detinguda quan cobria un desnonament

La fotoperiodista va denunciar per "coaccions" i "amenaces" els agents dels Mossos del dispositiu, però el passat octubre el jutjat d'instrucció número 1 de Terrassa va decretar-ne el sobreseïment. No és la primera vegada que Mireia Comas és víctima d'un intent de repressió per part dels cossos policials mentre exerceix la seva tasca professional. L'octubre de 2020 va ser detinguda pels Mossos quan cobria un desnonament a Terrassa. La van acusar d'agredir un agent i del delicte d'atemptat a l'autoritat. La Fiscalia va demanar que la condemnessin a un any de presó, però va ser absolta en el judici, després que es desmuntés la versió policial.

Comas, però, explica que des de la seva detenció, "cada cop que em trobo amb agents dels Mossos per Terrassa tinc problemes" i destaca que per la seva forma de treballar, que implica habitualment fugir de les cobertures massives i, per tant, ser sovint l'única fotoperiodista present, "[els agents] em venen de males maneres des del primer moment", el que no deixa de suposar una certa intimidació cap a la seva feina. En aquest sentit, la fotoperiodista reclama la derogació de la Llei mordassa i apunta que "atorga un poder discrecional als agents [policials] i el fan servir amb abús de poder, intimidació i amenaces".