Mor el cineasta Pere Joan Ventura als 79 anys

El cineasta Pere Joan Ventura va morir aquest dilluns dia 28 a l'edat de 79 anys, segons ha confirmat l'Ajuntament de Castellar del Vallès (Vallés Occidental), localitat on va néixer i residia. La vetlla tindrà lloc durant la jornada d'aquest dimecres i l'acte de comiat es farà el dijous, en ambdós casos al Tanatori de Castellar. Fa dos anys que va rebre la Medalla de la Vila, la màxima distinció del municipi, per la seva trajectòria de lluita antifranquista i defensa de les llibertats i dels drets socials en el món del cinema.

I és que va enfocar la carrera en el cinema de tipus social amb films com El efecto Iguazú, on l'any 2002 retratava amb format documental la lluita dels treballadors de Sintel, o No estamos solos del 2015, produïda pel Gran Wyoming i per Pere Portabella, on se submergia a la crisi econòmica del 2008. En l’àmbit local també va impulsar el moviment cineclubista als anys setanta, com a creador de la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM! l’any 2009, i com a recuperador del cineclub l’any 2001, amb la creació del Club Cinema Castellar Vallès. 

La trajectòria de Pere Joan Ventura

Ventura entra al cinema l'any 1972 i treballa com a operador de càmera, reporter gràfic, realitzador, fotògraf, ajudant de direcció i director. Destaquen les tasques dels setanta com a membre fundador del col·lectiu de cine militant Grup de Producció i les seves feines a Televisió Espanyola de Catalunya, on a partir de 1977 va exercir d’operador de càmera, reporter gràfic, realitzador i editor. Entre els setanta i noranta va participar en diverses obres de Pere Portabella, i va fer d’ajudant de direcció de Vicente Aranda. 

Amb El efecto Iguazú (2002) va guanyar el premi Goya a millor documental, una categoria a la qual també va ser nominat l’any 2005 per la pel·lícula col·lectiva Hay motivo. Altres treballs remarcables són el curt La vida efímera per al projecte En el mundo a cada rato (2004) i els documentals En la calle, dirigit conjuntament amb el Gran Wyoming, i que va rebre el Premi Reina Sofia 2006 a millor documental. 

El seu darrer projecte com a director fou Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), que recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès el 1949.