El MNAC aporta al jutjat nous informes d'experts internacionals que avalen els riscos del trasllat dels murals a Sixena

El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha presentat aquest dilluns al jutjat d'Osca un escrit d'oposició a l'execució de la sentència sobre les pintures murals del monestir de Vilanova de Sixena, que aporta nous informes de prestigiosos experts internacionals. Destaca l'especialista italiana Simona Sajeva o l'International Centre for Study of Preservation and Restoration of Cultural Property (ICCROM), que avalen, ratifiquen i amplien la posició tècnica sobre els "grans riscos" i "l'extrema complexitat" de l'operació.

El jutjat d'Osca va acordar a finals de juliol una ordre general d'execució definitiva de la sentència del Tribunal Suprem, que va donar set mesos al museu per retornar. El termini coincidia amb el cronograma plantejat pel Govern de l'Aragó, tot i que la jutgessa va donar l'opció al MNAC a presentar un "cronograma alternatiu". La proposta de l'equipament contempla un any i tres mesos, que podria allargar-se fins a l'any i mig si es té en compte "l'alta complexitat i de l'operació", segons indiquen en el text. 

Aquest "cronograma alternatiu, detallat i per fases", que inclou les aprovacions administratives necessàries i els procediments i normes d'actuació estàndard de caràcter internacional. L'escrit del MNAC reitera els arguments tècnics i jurídics que ha defensat al llarg de tot el procés. Ho ha fet prioritzant la preservació de l'obra i assenyalant "els riscos de danys irreparables", confirmats per nous informes d'experts nacionals i internacionals, ha afegit.

Així mateix, l'escrit presentat qüestiona el calendari proposat per Aragó tant en els procediments com en els requeriments per actuar i prendre decisions. També manifesta que l'empresa que actua en representació de l'Executiu aragonès "no té l'experiència ni la solvència necessàries per a una operació d'aquesta envergadura".

El Museu aporta també esborranys dels documents necessaris per a la licitació que Aragó haurà de revisar i completar, ja que desconeix el destí i el mètode d'instal·lació final de les pintures, així com les condicions climàtiques i de conservació del lloc on estaran instal·lades. El MNAC ha comunicat que ja està en fase de compliment pel que fa a les pintures profanes. Tal com ja va posar de manifest, les característiques i estat de conservació d'aquestes pintures són "tècnicament diferents".   

Nous informes d'experts internacionals

El MNAC ha explicat que ha recercat l'opinió "dels més prestigiosos experts internacionals en la matèria" i que en els informes confirmen el seu diagnòstic sobre "l'extrema fragilitat de les pintures murals de la sala capitular". Cita a Simona Sajeva, que ha realitzat un segon informe que complementa el seu del 2016, i en el qual analitza "la fragilitat de les pintures i assenyala els punts crítics del calendari proposat pel govern d'Aragó". Cita "l'absència d'una avaluació integrada dels riscos així com les pèrdues potencials relacionades amb l'operació", ignorant els "greus riscos de danyar de forma irremeiable les pintures".

Per la seva part, l'ICCROM va enviar al MNAC una de les seves tècniques per a la confecció de l'informe i ha destacat que "les pintures es poden considerar supervivents d'una pèrdua catastròfica, rescatades en circumstàncies d'emergència". "El seu estat actual alterat i fràgil les fa especialment vulnerables a les pertorbacions físiques i als canvis ambientals", afegeix. Ha apuntat també que el seu estat pot descriure's com "alterat, fràgil i reactiu". L'ICCROM "recomana encaridament fer una avaluació exhaustiva dels riscos" abans d'actuar.

Així mateix, dues de les expertes que participen en la comissió creada per les administracions, per part de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, han recalcat "el deficient estat de conservació de les pintures". Asseguren que es mantenen "relativament estables gràcies a un entorn ambiental monitoritzat, amb paràmetres pràcticament invariables, i de l'atenció permanent de professionals especialitzats".