Mireia Vilanova, l'altra catalana que s'ha quedat a mig camí de l'Oscar

Aquests han estat els (quasi) Oscars de Carla Simón, la directora de la multipremiada Alcarràs. I diem "quasi" perquè fa unes setmanes vam conèixer la notícia que l'Acadèmia de Hollywood deixava la cinta catalana fora de la famosa shortlist en la categoria de millor pel·lícula internacional de la 95a edició dels premis. Ara bé, Simón no és l'única que ha estat a punt de posar accent català a la competició més important del món del cinema. Ella és Mireia Vilanova Broto, l'altra catalana que s'ha quedat a mig camí de l'Oscar.

Amb només 27 anys, aquesta productora barcelonina fornejada a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha treballat en la producció de 100% USDA certified organic homemade tofu, un dels curtmetratges qualificats per optar a un Oscar. Com Alcarràs, tampoc ha entrat a la shortlist, en aquest cas de la categoria a millor curtmetratge. Tot i no haver passat els primers filtres, arribar fins aquest punt té molt de mèrit. "És una competició molt dura i extremadament competitiva. Tothom vol un Oscar", explica Mireia. 

"Des dels 16 anys que he tingut clar que volia ser productora i arribar algun dia a Hollywood (Los Angeles)"

És el primer curt de la Mireia que s'ha classificat per optar a un Oscar de la trentena que ha produït des que va arribar a Los Angeles, ara fa set anys i a través d'una beca de La Caixa per estudiar un màster a la Universitat del Sud de Califòrnia. "Des dels 16 anys que he tingut clar que volia ser productora i arribar a Hollywood", diu. La seva inspiració? Meryl Streep.

Mireia està complint el que molts coneixem com el somni americà, però no tot han sigut flors i violes. "Els principis -explica Vilanova- van ser durs". "Tot i la meva trajectòria i experiència professional a Espanya -va treballar durant dos anys a Barça TV-, no va servir de res a la meca del cinema. Vaig haver de començar de zero, picant pedra i produint curts per amor a l'art fins que de mica en mica em vaig anar fent un lloc", detalla.

Nous ambients, noves cultures de treball... El panorama de la producció audiovisual a Espanya no té res a veure amb el d'Estats Units. La principal diferència entre ambdós països, explica Vilanova, són les fonts de finançament. "El cinema independent espanyol i català viu bàsicament de les subvencions de l'administració, i el més greu és que probablement sense aquesta ajuda no es faria. Si el teu projecte, per molt bo que sigui, no compleix una sèrie de criteris o simplement la partida de la subvenció no arriba, t'has d'esperar un any a la següent a la convocatòria".

"En canvi, als EUA -assenyala Vilanova- també és difícil fer cinema, però hi ha altres fonts de finançament, sobretot si et rodeges de les persones adequades. No hi ha tanta depedència de les ajudes públiques", acaba.

'TOFU', una comèdia LGTBQI

Un dels projectes que més han marcat l'encara breu carrera professional aquesta barcelonina serà sens dubte el curtmetratge TOFU, que s'ha quedat a les portes dels Oscars. "Haver arribat fins aquí és realment un honor. Quan vam començar a treballar-hi, no ens esperàvem aquesta benvinguda ni la possibilitat de poder competir en els premis. No ha pogut ser, però haver aconseguit la qualificació és ja un premi per nosaltres", comenta.

Vilanova explica que no és fàcil classificar-se pels Oscars. En primer lloc, al contrari del que molts pensen, el projecte s'ha d'enviar per ser qualificat i no qualsevol persona ho pot fer. Hi ha dues vies: haver guanyat un festival que qualifica pels premis o bé estar a les sales de cinema un mínim de set dies amb audiències que paguin una entrada, com va ser el cas de TOFU. "Tot plegat acaba sent una cursa de popularitat, has de donar a conèixer el teu projecte, ja sigui a través de festivals o de les xarxes socials", diu.

TOFU és una comèdia LGTBQI sobre una noia trans d'origen coreà que comença a treballar al restaurant de la seva mare per poder-se pagar un augment de pits. Dura 14 minuts i a diferència de la majoria de produccions del col·lectiu, no va de discriminació, traumes, patiment o drames LGTBQI. "La protagonista té uns objectius i lluita per aconseguir-los, com qualsevol persona. L'enfocament és optimista i esperançador", apunta Vilanova.

"Trio projectes que a mi m'agradaria veure"

El curt es va estrenar al festival Tribeca el juny passat i de moment ja l'han presentat a 6 o 7 festivals més de renom, tant dels Estats Units com del Canadà i Anglaterra. Alguns d'ells són l'Atlanta LGBTQ Film Festival o el Calgary International Film Festival. La majoria són americans, ja que "és un curt més americà que europeu", per com es tracta la temàtica LGTBQI.

En aquest sentit, Vilanova comenta que prefereix treballar en projectes que donen visibilitat a la diversitat i minories no representades des d'una perspectiva crítica i social, però també des d'una posició més "desenfadada", com és el cas de TOFU. "Trio projectes que a mi m'agradaria veure", assegura.

Actualment, Mireia Vilanova està treballant en la producció del seu primer llargmetratge. Es tracta d'una pel·lícula de terror dirigida per Julie Pacino, la filla del popular actor Al Pacino.